Balsareny (Bages)

Municipi del Bages, que s'estén a banda i banda del Llobregat, que travessa el terme de nord a sud.

El terme municipal rep el tribut d'uns modests afluents; la riera de Gaià, per l'esquerra i les del Mujal i Conangle pel cantó dret i un corrent artificial (el de la sèquia de Manresa) hi té origen al peu del castell, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble, entre el riu i el canal.

Comprèn a més de Balsareny, cap administratiu, el raval de Nosa i les colònies del Molí, Vilafruns, la Rebeia i Sant Esteve, també coneguda com la colònia Soldevila.

L'ordi ocupa majoritàriament les terres de conreu del terme, mentre que la resta del territori és bosc de pi blanc i pastures, que al segle XIX eren vinyes que la fil·loxera anorreà. La ramaderia és força important i diversificada, sí bé hi predomina la cria porcina i ovina.

El subsòl és ric en sals potàssiques (Silvinita i carnal·lita). Tot i que la descoberta d'aquests jaciments data de primer terç del segle XX, la seva explotació no va iniciar-se fins els anys de la postguerra civil.

La riquesa industrial de la població fou notable, d'ençà dels primers anys d'utilització dels recursos hidràulics de la comarca, i com altres pobles i viles és veié profundament afectada per la crisi del sector tèxtil tradicional.

El poble de Balsareny, a 327m d'altitud, arran d'un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal, és formà a l'ombra del castell i per a estatge dels seus vassalls. Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins el segle XIX, ha tingut expansió moderna al llarg de la ruta oberta per la carretera de Manresa a Berga.

Al nord del nucli, seguint el curs del Llobregat, s'alcen les colònies de la Rabeia i Sant Esteve.

Història

El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l'any 951, l'anomena Balceringia, en canvi, al segon més antic que es coneix, del 977, ja surt escrit Balciaren del qual deriva l'actual nom del poble.

L'etimologia del topònim Balsareny, sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. Tant el castell, origen del poble com aquest mateix, són situats a la vora d'una balcera afaiçonada pel Llobregat en terrers sorrencs, característics els plans fluvials.

El llinatge dels Balsareny, senyors del castell, és conegut de la fi del segle X ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu la persona de Guifré de Balsareny (casat amb Emma Ingilberga de Besora), pare del bisbe de Vic, Guillem, i avi del comte de Barcelona Ramon I. El bisbe Guillem de Balsareny (que el 1046, succeí en la seu vigatana, el gran abat bisbe Oliva), heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny. El 1281, Mateu de Balsareny o Vilallonga, vengué la senyoria del castell, mitjançant enllaços matrimonials a la família d'Alós-Martin de la casa marquesal d'Alòs i de Llo, actuals barons de Balsareny.

El gener de 1714, el sometent del poble, juntament amb 300 homes del coronel Ferrer, va derrotar les tropes filipistes del coronel Palomino, que havien ocupat la població.

Entre els anys 1779-1797, el rector del poble Roc Garcia de la Enzina, va construir el pont per salvar el Llobregat, la qual cosa va convertir Balsareny en un encreuament de camins; el de Sallent a Berga i el de Cardona a Vic.

El castell va ser incendiat el 1835 per la gent del poble, que hi veia el símbol de l'opressió senyorial. Tres anys després, la població va patir el setge carlí del sinistre comte d'Espanya.

Llocs d'Interès

El castell, sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població, i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible a causa de la seva situació i de la seva mida i bon estat.

Present des dels origens en els esdeveniments de la història del poble, l'actual fisonomia de de l'edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV.

És tracta d'un castell-palau gòtic organitzat a partir d'un pati central. És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central.

De planta pentagonal, l'espai central és ocupat per un pati quasi rectangular, envoltat d'una galeria, amb un nivell a peu pla i un nivell superior, al qual s'hi accedeix per una escalinata. Al mig del pati hi ha una gran cisterna, que rep l'aigua de la teulada mitjançant dues canonades. En una posició central hi ha la boca de la cisterna, amb un brocal.

Al nivell de peu, hi ha una gran sala, connectada amb una sala més petita, on encara hi ha una tina. També hi ha quatre sales i una cambra més. En aquest nivell, a l'edat mitjana, hi devia haver els cellers, les quadres, els graners i les cambres destinades als servidors i guardians.

A la planta principal, és on hi havia la sala que servia de menjador, la cuina i les diverses cambres. La sala principal agafa tota l'amplada de l'edifici. Totes les cambres d'aquest pis són cobertes per un sostre de bigues. Al cim hi ha els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.

De l'època romànica queden unes filades de pedres de la part septentrional i l'estructura del pati.

fotografia de masdesantiscle.com

Església parroquial de Santa Maria, documentada per primera vegada el 1009. De l'antic edifici preromànic només en queden unes restes a la façana, a la nau central i al campanar, erigit a finals del segle XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. Els segles XVI i XVII s'hi feren importants reformes.

Cal destacar el Crist Jacent, obra de l'escultor Josep Cañas.

fotografia de www.balsareny.cat

El fortí del Maurici, situat damunt del serrat del Maurici, prop del poble. Malgrat tractar-se d'un dels millors exemples d'arquitectura militar del segle passat, no arribà a construir-se del tot.

Tot i ser edificat per defensar-se dels Carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel comte d'Espanya, que assetjava Balsareny. El comte hi instal·là la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge.

El fortí destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció.

fotografia de ca.wikipedia.org

Ermita del castell, situada en un replà que hi ha a migjorn al costat mateix del castell. En un excel·lent estat de conservació. Magnífic exemple de l'austeritat i la puresa del primer romànic català.

És esmentada ja l'any 1039, actualment conserva la nau central del segle XII, rematada per un absis semicircular. Ampliada al segle XVII amb una capella lateral d'estil barroc, havia estat dedicada anteriorment a Sant Iscle i Victòria.

fotografia de www.rostoll.cat

Mas de Puigdorca, mas i antic lloc oriental del terme, a l'esquerra del Llobregat. l'Església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny. Fou renovada al segle XVIII.

fotografia de ca.wikipedia.org

Pintures de Josep Obiols, casal Mare de Déu de Montserrat, murals a la capella del casal de Balsareny (1945).

Fires i festes

Festa dels Traginers, declarada Festa d'Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d'Interès Nacional a Catalunya el 1990.

Se celebra el diumenge abans de carnaval.

fotografia de patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Festa Major de Sant Marc, 25 d'abril, en honor a Sant Marc, patró de Balsareny. És una festa amb barreja d'actes lúdics i culturals que conserva un element tradicional com és el repartiment del panellet a la sortida de missa.

Ball de la Faixa, dansa pròpia de Balsareny. Fou una dansa masculina, d'origen desconegut, i que s'havia ballat fins a principis del segle XX.

En el ball de la faixa, els deus dansaires van evolucionant, muntant i desmuntant les seves faixes, fins que, a la fi el més jove de tots fa la figuereta tanta estona com pot, amb el cap recolzat damunt els extrems de es faixes de tots els altres dansaires, mentre la música va sonant.