Siurana / Siurana de Prades (Priorat)
 |
| Fotografia de www.turismesiurana.org |
Situat a 737m. d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària de les muntanyes de Prada i sobre el riu Siurana.
L'antic terme de Siurana de Prades, constitueix una unitat de territori un xic diferenciada de la resta del terme municipal al qual pertany. És tracta d'una vall conformada per la serra de Prades i una part d'aquesta, concretament el seu extrem sud-oest. És un terme molt accidentat, amb elevacions considerables i uns fons de vall molt profunds. La part més suau és la meridional a l'entorn del riu Siurana. Aquest riu ve del terme veí de La Febró (Baix Camp), on es forma per l'adjunció de tot un conjunt de barrancs. El punt més elevat del terme és la Gritella i el més baix el Pantà de Siurana a 470m. En destaquen també els penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle.
Història
Els origens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. A la zona s'hi han trobat nombroses pedres de sílex brunyides. Pel que fa a la cronologia del jaciment, sembla que es pot fixar cap el segon mil·lenni aC, sembla ser que Siurana va ser un taller de fulles (làmines llargues i estretes, de secció triangular o poligonal, amb una cara inferior més o menys plana) El ple desenvolupament d'aquesta indústria arriba fins a l'època de bronze.
Els musulmans entraven a la península cap a l'any 711. El territori de Siurana sembla que no va a començar a tenir importància fins el segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera línia de l'islam. Principalment a mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, d'ocupar la ciutat de Tarragona, cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions més segures a les muntanyes, retirada que no va ser definitiva fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un intent seriós de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI.
La situació estratègica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avanç cristià.
Les muntanyes de Prades i bona part del Priorat conformaven una marca fronterera organitzada entorn al castell de Siurana.El castell era el centre de vida de l'extens territori que tenia sota el seu control; bona part de l'actual comarca del Priorat, així com el Baix i Alt Camp, la Conca de Barberà i les Garrigues. El territori estava organitzat e alqueries .
A partir del castell de Siurana, el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Vilademolins, Prades, Alforja, La Mussara i l'Albiol. I un segon cercle, major, constituït per Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cèrvoles, Falset, el Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Ho hauria també torres a Alcover, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, Les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.
El 17 de febrer de 1146, Berenguer Arnau, va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que devia fracassar. Siurana restava en un indret pràcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'època i probablement el comte sobirà va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica.
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153. És segur que el setembre de 1154, Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet. Aquest senyor temps més tard donà permís a l'eremita Ramon de Vallbona perquè alguns dels seus deixebles s'instal·lessin en el territori conquerit de Siurana.
Llocs d'interès
Castell de Siurana, aixecat a l'istme de la península on hi ha el poble, en un esperó que domina tota la zona.
Encara avui en dia, es poden apreciar bona part de les restes de la muralla que el barrava.
 |
| fotografia de www.turismesiurana.org |
Salt de la reina Mora, cingle conegut amb aquest nom donada la llegenda d'Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l'abisme del cingle amb el seu cavall, que caure en mans enemigues.
El cavall en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l'embranzida era tant forta que es van precipitar. avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l'animal, feta a la mateixa roca quan va intentar frenar.
Església de Santa Maria, Romànica, documentada l'any, d'una sola nau coberta amb volta d'aresta i absis semicircular a la capçalera. A banda i banda, dins dels murs, hi ha dues absidioles. El retaule és barroc i s'hi venera la Mare de Déu de l'Aigua. La seva imatge romànica va ser robada l'any 1979 i no s'ha recuperat. Actualment hi ha una còpia.
És considerada un bon exemple de l'arquitectura romànica catalana. Destaca la seva portada, singularment oberta al mur nord, i la bellesa del seu interior. El campanar de torre, de planta quadrada, amb un sol nivell d'obertures a la part alta, és clarament a la part alta, és clarament un cos afegit a l'obra de l'església.
L'actual Pla de l'església era l'antic fossar. Encara s'hi conserven esteles medievals i l'anomenada tomba de la reina mora.
El sarcòfag descansa sobre tres grans mènsules de factura força grollera.
El Montsant, Gran bastió de roca amb nou ermites. Serra de natura verge i protegida amb més de 9000ha. de parc natural. És tracta d'un massís compacte, amb la major de conglomerats oligocènics.
Embassament de Siurana, envoltat per la serra del Montsant i les muntanyes de Prades, atura les aigües del riu Siurana, el principal afluent de l'Ebre.
Ermita de la Mare de Déu de Montserrat, Situada a poc més de 1000m. d'alçada, a l'extrem d'una plana on comença el barranc dels pèlags, depressió que queda entre la serra Major i la serralada que limita amb la vall d' Ulldemolins.
Graus de Montsant, Singularitat de la serra de Montsant, relleu que s'aixeca com un bloc abrupte i aparentment inaccessible.
Roca Corbatera, el punt més alt de la serra de Montsant, amb una altitud de 1163 metres.
Sant Joan de Codolar, construït pels monjos cartoixans a finals de segle XV, rep el nom per les grans roques o còdols que l'envolten.
Fires i Festes
El Jubileu, Una de les festes religioses de més arrelament a la comarca. És celebra el dia 9 de maig, on es rememora la conquesta del poble. Cada any s'hi aplega una munió de gent que tradicionalment hi va per demanar aigua a la Mare de Déu. Després de missa, hom es queda a dinar a Siurana, i a mitja tarda, es va en processó fins les restes del castell.
Festa Major, mes d'agost.
Santa Resurrecció de Crist, mes de març.
informació extreta de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063027.xml
http://www.turismesiurana.org/ca/llocs-interes
https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)#Hist.C3.B2ria
http://www.turismepriorat.org/ca/comarca/municipis/siurana
 |
| fotografia de www.losviajeros.com |
Església de Santa Maria, Romànica, documentada l'any, d'una sola nau coberta amb volta d'aresta i absis semicircular a la capçalera. A banda i banda, dins dels murs, hi ha dues absidioles. El retaule és barroc i s'hi venera la Mare de Déu de l'Aigua. La seva imatge romànica va ser robada l'any 1979 i no s'ha recuperat. Actualment hi ha una còpia.
És considerada un bon exemple de l'arquitectura romànica catalana. Destaca la seva portada, singularment oberta al mur nord, i la bellesa del seu interior. El campanar de torre, de planta quadrada, amb un sol nivell d'obertures a la part alta, és clarament a la part alta, és clarament un cos afegit a l'obra de l'església.
L'actual Pla de l'església era l'antic fossar. Encara s'hi conserven esteles medievals i l'anomenada tomba de la reina mora.
El sarcòfag descansa sobre tres grans mènsules de factura força grollera.
 |
| fotografia de joan-astor.blogspot.com |
El Montsant, Gran bastió de roca amb nou ermites. Serra de natura verge i protegida amb més de 9000ha. de parc natural. És tracta d'un massís compacte, amb la major de conglomerats oligocènics.
 |
| Fotografia de es.senderators.com |
Embassament de Siurana, envoltat per la serra del Montsant i les muntanyes de Prades, atura les aigües del riu Siurana, el principal afluent de l'Ebre.
 |
| fotografia de www.turismesiurana.org |
Ermita de la Mare de Déu de Montserrat, Situada a poc més de 1000m. d'alçada, a l'extrem d'una plana on comença el barranc dels pèlags, depressió que queda entre la serra Major i la serralada que limita amb la vall d' Ulldemolins.
 |
| fotografia de http://www.turismesiurana.org/ |
Graus de Montsant, Singularitat de la serra de Montsant, relleu que s'aixeca com un bloc abrupte i aparentment inaccessible.
 |
| fotografia de www.turismepriorat.org |
Roca Corbatera, el punt més alt de la serra de Montsant, amb una altitud de 1163 metres.
 |
| Fotografia de www.madteam.net |
Sant Joan de Codolar, construït pels monjos cartoixans a finals de segle XV, rep el nom per les grans roques o còdols que l'envolten.
 |
| fotografia de www.turismesiurana.org |
Fires i Festes
El Jubileu, Una de les festes religioses de més arrelament a la comarca. És celebra el dia 9 de maig, on es rememora la conquesta del poble. Cada any s'hi aplega una munió de gent que tradicionalment hi va per demanar aigua a la Mare de Déu. Després de missa, hom es queda a dinar a Siurana, i a mitja tarda, es va en processó fins les restes del castell.
 |
| fotografia de www.turismesiurana.org |
Festa Major, mes d'agost.
Santa Resurrecció de Crist, mes de març.
informació extreta de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063027.xml
http://www.turismesiurana.org/ca/llocs-interes
https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)#Hist.C3.B2ria
http://www.turismepriorat.org/ca/comarca/municipis/siurana
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada