Tolosa - Llenguadoc (Occitània)
Capital Occitana i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de l'Alta Garona i de la regió el Migdia-Pirineus. Per la seva població és la segona ciutat d'Occitània després de Marsella.
Travessada per la Garona i situada a mig camí entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, és anomenada la Ciutat Rosa, pel color que domina als edificis antics, fets de maó vist. És la capital de la indústria aeroespacial europea, ja que hi ha les oficines centrals de la companyia Airbus.
És un nucli industrial d'una gran importància, amb indústria química (adobs, nitrogen, etc), aeroespacial, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària. Té aeroport, Universitat (fundada el 1229) i cinc centres de recerca recerca, entre ells un d'estudis aeroespacials.
És seu arquebisbal, i té com a sufragànies les diòcesis de Carcassona, Montalban i Pàmies.
Història
Tolosa fa la seva aparició al segle IV aC, quan estava poblada per una tribu celta anomenada Volques Tectòsages. El seu clima i la seva situació geogràfica privilegiada en fan l'aliat de Roma als segles II i III, sent la quarta ciutat de l'imperi Romà d'Occident, el centre del Regne de Tolosa al segle V; i al segle VI, era sota l'autoritat reial de Clodoveu I.
La regió produïa or i plata usats en cultes druídics que es van acumular als temples i magatzems sagrats. Però d'altres pensen que l'or procedia de l'expedició dels gals a Gràcia on, sota la direcció de Brenno, van saquejar Delfos. Els Tolosats o Tolosans eren una divisió dels Tectòsages que vivien a l'orient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i els territori de Roma a la Gàl·lia.
El 106 aC, Dió Casi l'esmenta com a ciutat aliada de Roma, i per aquest temps els teutons i els cimbres van entrar al país i per por o per força, els Tectòsages s'hi van aliar. Aquest fet va donar el pretext a cònsol Q. Servilius Caepio per atacar la ciutat, saquejar-la i robar-li els tresors; el saqueig dels temples fou venjat pels cimbrins, que en una batalla van destruir l'exèrcit de Caepio. El tresor mai no va arribar a Roma, i és possible que fos el mateix Caepio qui de l'apropiés.
La ciutat era llavors un important centre administratiu i militar de la província Narbonesa. Els romans hi van edificar un aqüeducte molt important que concedia proporcionalment a cada habitant tanta aigua com avui.
Quan P. Crassus va envair Aquitània va reclutar gent a Tolosa. L'any 52 els gals revoltats van dominar la ciutat però Cèsar hi va establir una guarnició. Plini l'esmenta com a ciutat de dret llatí de la Província Narbonesa i Ptolemeu diu que era una colònia. La ciutat estava emmurallada al final de l'imperi.
Més endavant va ser capital del regne dels visigots al segle V; després, del regne franc d'Aquitània, i al segle IX, del Comtat de Tolosa.
És al segle IX que Tolosa coneix vertaderament les seves primeres hores de glòria gràcies als Ramons, comtes hereditaris que donaran a Tolosa una de les institucions més cèlebres: un capítol d'administradors, els Capítols, amb 12 representants escollits amb les corporacions des de 1141.
En aquesta regió d'Occitània es va desenvolupar una nova concepció del cristianisme, que no estava d'acord amb els postulats de Roma. Els seguidors d'aquesta heretgia, els càtars, foren perseguits i exterminats en massa.
El novembre de 1215 tingué lloc el quart Concili de Laterà, on es va reconèixer Simó de Montfort com a comte de Tolosa i Ramon VI de Tolosa, exiliat a Catalunya després de la batalla de Muret fou desposseït de tots els seus béns i títols. Després de la victòria a la Batalla de Salvedat, Ramon VI de Tolosa no va entrar a Tolosa pel sud, on el Castell Narbonès controlava la porta de Narbona i creient que la guarnició sabria de la seva arribada, va creuar la Garona cobert per la boira, per l'illa de Bazacle, al nord de la ciutat i entrà el 13 de setembre per la porta de Bazacle, sent rebut per una multitud de totes les classes socials. Els croats ràpidament posaren setge a la ciutat i la van recuperar després de 8 mesos, el juny de 1218 i durant el qual va morir el mateix Simó de Montfort. Tolosa va retornar al domini de Ramon VI. Durant aquell temps, però, el nou papa de Roma Honiri III havia convençut els francesos del nord per implicar-se més en la croada i el rei va manar retornar a casa seva. La conseqüència final d'aquesta guerra religiosa, fou la pèrdua de tot l'immens Comtat de Tolosa el 1219, que va passar a mans de Felip III, rei de França, el 1271. Aquesta va ser la major passa endavant cap a la construcció de França com estat unitari.
Tolosa va ser lloc de creació dels Jocs Florals el 1323, quan es va fundar la Sobregaia Companyia dels Set Trobadors de Tolosa. L'Acadèmia dels Jocs Florals encara està en actiu, per la qual cosa la ciutat és sovint considerada la capital de la cultura occitana. Precisament la tradicional creu Tolosana ha estat adoptada com a símbol d'Occitània i de la Regió del Migdia-Pirineus.
Durant el Renaixement (fi del segle XV i XVI), Tolosa va conèixer un període de gran prosperitat, gràcies a la indústria del pastel.
El 1762, té lloc l'afer Calas; el cas d'un protestant injustament condemnat provoca una cèlebre intervenció de Voltaire.
El 1814, la batalla de Tolosa oposa els anglo-espanyols de Wellington als francesos del mariscal napoleònic Soult, que encara que aconseguint resistir són obligats de retirar-se.
En els anys 1920, Va ser ciutat dels pioners de l'aviació, sota la impulsió de Pierre-Georges Latécoère, que va instaurar relacions amb Casablanca i Dakar. El 1927, va ser creat el Latécoère (després Aeropostal), amb figures com Antoine de Saint-Exupéry i Jean Mermoz.
Al segle XX, Tolosa va tenir la fortuna de no ser escenari de combats durant la Segona Guerra Mundial. Al començament de la dècada de 1960, van establir-se a la ciutat un bon nombre de repatriats d'Algèria (els piedsnoirs), que van contribuir a un fort augment de la població.
Tolosa avui
Tot i haver estat una de les metròpolis rellevants de l'Europa occidental, Tolosa va quedar relegada a una ciutat d'importància estrictament regional als segles XVIII i XIX, ja que la revolució industrial hi va passar de llarg.
Al segle XX, la ubicació per part del govern central francès de les indústries militar i aeroespacial a Tolosa, sectors clau de l'activitat econòmica, han fet desvetllar la ciutat de nou.
Beneficiant-se del seu estatus com a capital de la indústria aeroespacial europea, igual com de l'afluència de gent vinguda des dels cinturons industrials fins l'assolellat sud, l'àrea metropolitana de Tolosa ha doblat la seva població.
Finalment, altres indústries presents a la ciutat són la informàtica i la biotecnologia.
Totes aquestes indústries de primer ordre treuen un bon profit de l'existència de la Universitat de Tolosa, establerta l'any 1230, amb més de 110.000 estudiants (és la segona ciutat universitària de França després de París), distribuïts per les tres escoles politècniques i universitàries de la ciutat Universitat Paul Sabatier, Universitat de Toulouse Le Miralh, Arsenal, així com per les seves escoles d'enginyeria (INSA Toulouse, ISAE, ENAC, IPSA, ENSEEIHT, INPT, ENVT (Escola Nacional de Veterinària de Tolosa) i una escola de gestií Toulouse Business.
Llocs d'Interès
Del seu passat, conserva un esplèndit conjunt arquitectònic de tres nivells històrics: art romànic, d'abans de la guerra albigesa, art gòtic, importat de les terres franceses del nord, però que es transforma aquí fins a esdevenir un art original i arc barroc, del Renaixement i del segle XVII, que utilitza d'una manera genial el material local, els maons rosats.
L'edifici religiós més important, és la basílica de Sant Serni, l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga Cluny) de tot l'estat francès. La capçalera fou construïda de l'any 1080 al 1096, i la nau al segle XII. Damunt l'encreuament de la nau amb el creuer s'alça un campanar aixecat el segle XII i realçat amb dos pisos més al segle XIII. De l'església cal remarcar la porta dels comtes (s. XII) i els sepulcres dels comtes de Tolosa. La façana principal fou acabada el 1929. La catedral, dedicada a Sant Esteve, es compon de dues parts, construïdes sobre eixos diferents. la nau és del 1100, i vers el 1200 hom hi afegñi unes voltes ogivals.
El presbiteri és dels segles XIII-XIV. La portalada de l'església és en estil gòtic flamíger (s. XV).
És molt interessant també l'església dels Jacobins, començada vers el 1230 i consagrada el 1385. Té dues naus, separades per columnes palmíferes. El campanar també és gòtic, i es conserva una part del claustre (s. XIV).
Entre els edificis civils, cal destacar el Capitoli o Ajuntament (1750-53), on té la seu el prestigiós teatre del Capitol, dedicat principalment a òpera i ballet, i l'edifici (Hotel d'Assézat) on té la seu l'Acadèmia dels Focs Florals. El Museu de Sant Ramon, consagrat a l'escultura romana i a col·leccions d'art, sobretot local, de diversos segles, és instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ramon, interessant mostra d'arquitectura gòtica civil, refet al segle XVI. El Museu dels Augustinians, de pintura i escultura llenguadocianes, ocupa l'antic convent dels monjos augustinians, ampliat durant el segle XIX. A la part antiga es conserven dos claustres: el gran, començat a la fi del segle XIV, i el petit, construït el 1626. Hi ha un important museu d'història natural.
Altres llocs d'interès de la ciutat són: La plaça del Capitol i la Creu Occitana, L'Ostal d'Occitània, casa de referència per la cultura occitana, les mansions típiques de tons pastel, El Canal dels Migdia, Patrimoni Mundial de la UNESCO, la ciutat de l'espai i la fàbrica de l'Airbus, el barri de sant Esteve, els carrers medievals del centre , el mercat i les botigues de la plaça de Víctor Hugo, La Basílica Daurada (al barri de a Daurada), L'església de Nostra Senyora del Taur (amb campanar-mur), la Torreta de les Ursulines.
Finalment, altres indústries presents a la ciutat són la informàtica i la biotecnologia.
Totes aquestes indústries de primer ordre treuen un bon profit de l'existència de la Universitat de Tolosa, establerta l'any 1230, amb més de 110.000 estudiants (és la segona ciutat universitària de França després de París), distribuïts per les tres escoles politècniques i universitàries de la ciutat Universitat Paul Sabatier, Universitat de Toulouse Le Miralh, Arsenal, així com per les seves escoles d'enginyeria (INSA Toulouse, ISAE, ENAC, IPSA, ENSEEIHT, INPT, ENVT (Escola Nacional de Veterinària de Tolosa) i una escola de gestií Toulouse Business.
Llocs d'Interès
Del seu passat, conserva un esplèndit conjunt arquitectònic de tres nivells històrics: art romànic, d'abans de la guerra albigesa, art gòtic, importat de les terres franceses del nord, però que es transforma aquí fins a esdevenir un art original i arc barroc, del Renaixement i del segle XVII, que utilitza d'una manera genial el material local, els maons rosats.
L'edifici religiós més important, és la basílica de Sant Serni, l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga Cluny) de tot l'estat francès. La capçalera fou construïda de l'any 1080 al 1096, i la nau al segle XII. Damunt l'encreuament de la nau amb el creuer s'alça un campanar aixecat el segle XII i realçat amb dos pisos més al segle XIII. De l'església cal remarcar la porta dels comtes (s. XII) i els sepulcres dels comtes de Tolosa. La façana principal fou acabada el 1929. La catedral, dedicada a Sant Esteve, es compon de dues parts, construïdes sobre eixos diferents. la nau és del 1100, i vers el 1200 hom hi afegñi unes voltes ogivals.
El presbiteri és dels segles XIII-XIV. La portalada de l'església és en estil gòtic flamíger (s. XV).
És molt interessant també l'església dels Jacobins, començada vers el 1230 i consagrada el 1385. Té dues naus, separades per columnes palmíferes. El campanar també és gòtic, i es conserva una part del claustre (s. XIV).
Entre els edificis civils, cal destacar el Capitoli o Ajuntament (1750-53), on té la seu el prestigiós teatre del Capitol, dedicat principalment a òpera i ballet, i l'edifici (Hotel d'Assézat) on té la seu l'Acadèmia dels Focs Florals. El Museu de Sant Ramon, consagrat a l'escultura romana i a col·leccions d'art, sobretot local, de diversos segles, és instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ramon, interessant mostra d'arquitectura gòtica civil, refet al segle XVI. El Museu dels Augustinians, de pintura i escultura llenguadocianes, ocupa l'antic convent dels monjos augustinians, ampliat durant el segle XIX. A la part antiga es conserven dos claustres: el gran, començat a la fi del segle XIV, i el petit, construït el 1626. Hi ha un important museu d'història natural.
Altres llocs d'interès de la ciutat són: La plaça del Capitol i la Creu Occitana, L'Ostal d'Occitània, casa de referència per la cultura occitana, les mansions típiques de tons pastel, El Canal dels Migdia, Patrimoni Mundial de la UNESCO, la ciutat de l'espai i la fàbrica de l'Airbus, el barri de sant Esteve, els carrers medievals del centre , el mercat i les botigues de la plaça de Víctor Hugo, La Basílica Daurada (al barri de a Daurada), L'església de Nostra Senyora del Taur (amb campanar-mur), la Torreta de les Ursulines.
 |
informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada