Gósol (Berguedà)

Gósol és un enclavat al sector nord-est de la comarca del Berguedà flanquejat per les comarques de l' Alt Urgell, el Solsonès i el municipi de Saldes.
És encerclat per imponents serres que descendeixen de les collades de Teuler i del Verdet, pels cingles de Costafreda i el Coll de la Mola, la Serra del Verd,el Portell de l' Ós, la Gallina Pelada i el Pedraforca.El seu terme municipal té una alçada considerable i un relleu molt accidentat, el que fa que predominin els conreus típics de l'agricultura d'alta muntanya (farratges i patates de llavor), les pastures i els boscos de pi negre, pi roig, avets i roures.
El poble situat a 1432 metres d'altitud, és envoltat de farraginars i de pastures, la seva activitat econòmica bàsica és la ramaderia de vaques de carn,complementada amb el turisme.
El castell aixecat d'alt d'un turó que domina la vall i l'actual poble, ens parla del seu passat esplendorós.
El Gósol vell cresqué a l'entorn del castell gràcies a una carta de població que, a finals del s. XIII, li atorgaren els Barons de Pinós senyors del lloc. El poble actual comença a bastir-se a finals del s. XVIII, quan fou abandonat l'antic nucli.
Aquesta zona era poc poblada, però les troballes de sílex i de destrals confirmen que era habitada ja en el neolític (bronze mitjà). El nucli primitiu era situat molt probablement al Tossalet de St. Genís.Més tard a l'època pre-romana, la població es va instal·lar en petits turons que després esdevindrien llocs de referència de castells o esglésies. El lloc anomenat Gósol ja s'esmenta l'any 839 en l'acta de constitució de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
Des de fa molt anys, Gósol ha donat acollida a visitants d'arreu que gaudeixen de la hospitalitat i la natura d'aquest indret. Personatges il·lustres com Pablo Picasso i Mossèn Ballarin han escollit Gósol per passar part dels seus dies.
Punt de partida per pujar al Pedraforca. Gran part del municipi és inclòs dins del Parc Natural del Cadí - Moixeró.Paisatges i fauna de muntanya, caça de llebres i isards, pesca de truita a l'Aigua de Valls, bolets a les pinedes.
El Paratge Natural d' Interès Nacional del Massís del Pedraforca, es una de les zones més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Amb una base de 3 km la muntanya té una elevació de 1074 metres des de Gósol fins el pollegó superior.
El pollegó superior està constituït pel cim del mateix (2507 metres), el de Calderer o pic central (2497 metres) i el de Cabirols o pic oriental (2322 metres).
El pollegó inferior (244 metres), situat més al sud i separat per l'enforcadura, destaca igualment per la verticalitat de les seves parets. Al vessant nord - oriental del massís del Pedraforca hi ha un bosc de gresolet, situat sobre les calcàries de color gris terrós del cretaci superior i que gaudeix d'unes condicions climàtiques pròpies i clarament diferenciades de la resta del massís.
La creació de la forma de forca de la muntanya data de fa 25 milions d'anys, el vent, l'aigua i els canvis de temperatura han anat modelant la famosa tartera del Pedraforca.
L'antiga església parroquial es troba situada en el punt més elevat del recinte fortificat, a l'extrem més occidental del conjunt. La forma de la planta i l'orientació la fan singular, ja que s'orienta al nord-oest, amb la façana sud-est i no té absis. A la façana hi ha la porta i un òcul, a l'interior una finestra gòtica a la banda esquerra i una espitllera darrera l'altar. La nau consta de dos trams, el primer, pràcticament quadrat, cobert amb volta de creuaria i el segon, amb volta de canó. Als dos costats de la nau hi havia sengles capelles. L'element més destacable es la torre de planta gairebé quadrada que s'aixeca adossada a l'església, a l'interior de la qual hi ha una escala que puja fins a la part superior des d' on es pot contemplar la magnífica vista del poble. La part més antiga es preromànica , va formar part del castell de Gósol. D'aquesta església procedeix la talla de fusta policromada datada de mitjans del s. XII (actualment es conserva al MNAC) a l'església de Gósol n'hi ha una reproducció.
Torre del castell Situada a 1488 metres, la zona del castell era un recinte fortificat, actualment encara podem contemplar restes de la muralla, de les cases i de l'església amb la torre de vigilància.
Ermita de Santa Margarida Segons la llegenda Santa Margarida es va aparèixer a un pastor de la vila i li va indicar el lloc on volia que construïssin l'ermita, sota el cingles de les Costasses. Va ser construïda l'any 1763, caldria esbrinar si s'assenta sobre restes d'una ermita més antiga romànica.
Església de Santa Maria Actualment es l'església parroquial situada a l'entrada al poble, va ser construida l'any 1892.
Talla de fusta Policromada Datada a mitjans del s. XIII (actualment es troba al MNAC
Sant Francesc de Sorribes Recentment restaurada, es troba situada a la plaça del nucli de Sorribes. Data del s. XVIII, fou construïda sobre uns terrenys cedits per Cal Xixai  i amb la col·laboració econòmica de totes les cases del poble. Al s.XX el poble cedí la titularitat de la capella al Bisbat d' Urgell.
Santa Eulàlia de Bonner Poble abandonat en el terme de Gósol, a 1320 m d' altura, actualment està en ruïnes. situat sobre uns alts espadats entre Peguera i el Molí de Güell. Hi destaca l' església de Santa Maria Bonner, d' una sola nau coberta amb volta de mig punt i encapçalada per un absis semicircular. Formava part del terme casteller de Framiu i eclesiàsticament depenia de l' església de Santa Maria del castell de Gósol.
Sant Vicenç de Moripol Es tenen dades d'aquesta ermita des del 982, quan el bisbe Salla de la Seu d' Urgell la va donar al noble Ot de Solanes. Formava part de l'antic terme del castell de Fraumir. Està situada al nucli enrunat de Moripol, recentment ha estat restaurada.
Ermita del Roser Situada just abans d'arribar al castell des d' on es pot veure tota la vila de Gósol.
A Gósol podràs gaudir de moltes fires i festes, en destacaré unes quantes.
Festa Major, es celebra el 15 d' Agost, aquest dia es balla el ball típic de Gósol "Ball de les Cosses" actualment el ballen 8 parelles (antigament només el ballaven els homes). L'entrada i sortida de plaça es fa sota el so d' un Pas Doble. En ser al mig de la rotllana , els balladors es treuen el gec i elles arromanguen les mànigues de la camisa dels nois. Tot seguit comencen a girar en fila fent una rotllana i picant de mans. Es continua amb uns saltirons en parella que van canviant de costat, seguidament, agrupats de quatre en quatre, es fan una sèrie de passos en forma de creu i per acabar la dansa, els nois aixequen les noies i el públic anima que les aguantin mes estona. Cada pas d'aquest és repetit dues vegades.
Aplec de Santa Margarida, es celebra el dia 20 de juliol.
Festa del Segar i el Batre, 2n diumenge d' Agost. L'acte principal es basa en anar a segar el blat del camp. Tot seguit es fan les garbes i es porten a la plaça Major on es bat el blat i es fa el paller tradicional i es mol. El dia abans es fa una sardinada popular.
Fira de Tots Sants, fira tradicional que es celebra el 31 d'octubre a la plaça Major i els seus voltants. La gent de la comarca ve al municipi a vendre i comprar productes.
Els Pastorets Gasolans de Mossèn Ballarin, Son uns pastorets especialment adaptats per Mossèn Ballarin que descriuen la vida en un petit municipi muntanyenc. Aquesta obra de teatre ja forma part del patrimoni cultural gosolenc. Els actors són una vintena, la majoria habitants de Gósol.
Festa de la mongetada, Es celebra per la segona Pasqua.
Carnestoltes, Cercavila pels carrers del poble, tots els establiments conviden als participants a un pica-pica. Acaba a la plaça del poble amb el Pregó i el ball.
Cavalcada de Reis, amb repartiment de regals i carbó per els assistents.
Fira d'artesania d' estiu, es celebra l'últim dissabte de juliol.
Festa Major de Sorribes, es celebra el 4 d' Octubre per Sant Francesc.
Caramelles, el dia de pasqua es canten Caramelles, dies després es fa una trobada amb els pobles veïns de Saldes i Vallcebre, cada any en un poble.