Gerri de la Sal - Baix Pallars (Pallars Sobirà)

El municipi de Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Subirà. Aquest municipi es creà l'any 1969 per agrupació dels antics termes de Baén, Gerri de la Sal, Montcortès de Pallars i Paremea. Actualment consta d'una població de 451 habitants distribuïts en 28 nuclis, dels quals 14 són habitats tot l'any, 5 s'han convertit en pobles de segona residència i la resta estan totalment deshabitats. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies de la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'estén des del marge dret de la Vall dins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del Llac de Montcortès d'origen càrstic.
L'actual municipi de Baix Pallars limita al nord amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera , a l'est amb el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al sur amb la Conca de Dalt i la Pobla de Segur, tots dos dels Pallars Jussà, al sud-oest amb Senterada i a l'oest amb la Torre de Capdella, tots dos també del Pallars Jussà.
El clima del Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys llargs, sense ésser gèlids i uns estius càlids.
Pel que fa a la vegetació, en les zones altes (1600m -2000m) hi trobem el bosc de pi negre amb boixerola i ginebre. Les fagedes i les avetoses força estranyes en aquesta zona.
A zona de muntanya mitjana, on es localitzen els boscos més importants, pinedes de pi roig i a les zones assolellades roure martinenc i alzines. En les obagues apareixen bedolls i els freixos. Als marges dels barrancs i principalment del riu la vegetació de ribera, pollancres, freixos i verns.
Cal destacar també l'ample varietat de bolets de primavera i de tardor : rovellons, ceps, rossinyols, murgues, fredolics, mocoses, carreretes, moixarrons.
Per la gran diversitat d'ecosistemes que té el Baix Pallars, que va des del bosc de ribera fins l'estatge alpí, fa que hi puguem trobar una gran diversitat d'espècies que va des de les truites i carpes del riu Noguera Pallaresa i l'Estany Montcortès, als tritons de les 7 Fonts (Cuberes) passant per les granotes.
Mamífers : teixó, llebre, conill de bosc, guineu, esquirol, marta, porc senglar, llúdriga del riu Noguera Pallaresa i els cérvols de la Reserva de Boumort.
El grup més representatiu són les aus, de les quals destaquen les de les zones altes (Cuberes i Reserva Nacional de Caça de Boumort), aus necròfagues i rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l'aufrany, l'àliga daurada, l'astor. A les zones boscoses el picot i el gall fer (autèntic rei del bosc), en les zones baixes i sembrats, la perdiu, la guatlla, pardal, pit-roig, orenetes, cucuts, todons, i a les zones humides els ànecs i el Bernat Pescaire de la Noguera Pallaresa.
Els habitants de Baix Pallars viuen de l'agricultura i la ramaderia, als quals s'ha d'afegir, fins a l'època recent, el negoci de l'extracció de la sal, així com d'alguns serveis, actualment hi ha un incipient desenvolupament del sector turístic.
La gastronomia del Baix Pallars es de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se'n fan uns embotits excel·lents i de molta anomenada "els xolís i la secallona", també el confitat (costella, llonganissa traïdora i llom), la botifarra negre, la d'ou i el pernil.
Amb el corder també es fa un embotit típic anomenat girella, que es menja fregit a la paella o bé amb una salseta amb cap i potes, i el palpís (cuixa de corder sencera i emmetxada amb alls i cansalada feta al forn).
Altres plats són el conill amb carreretes, moixarrons, la truitada amb carreretes, l'allioli de codony, la verdura de cols amb rosta, la vianda (escudella) amb peres de Cardós i pilota, l'estofat de caça (llebre, senglar, cérvol..), sopes de pa, trumfes al caliu i l'amanida de xicories.
També hi ha una tradició formatgera d'ovella i vaca (serrat i tupí), pel que fa als postres, les més típiques són: el mostillo, el brossat, les culiestres (amb llet de vaca), el filiberto i la crema.
El municipi és ric en espais naturals i en patrimoni cultural, hi han tres zones PEIN; Estany de Montcortès, Collegats, Costoia. A més d'estar dins la Reserva Nacional de Caça de Boumort.
Així trobem l'estrer de Collegats amb l'Argentera, la Geganta Adormida, les grans masses boscoses de Pentina i Cuberes, l'estany càrstic de Montcortès.
Del patrimoni cultural tenim 3 conjunts declarats Bé d'Interès Nacional: La vila closa de Gerri de la Sal, el Monestir de Santa Maria, l'Alfolí i el nucli de Peramea. D'altra banda trobarem un seguit de petites esglésies romàniques een diferents nuclis del municipi a més del megalitisme del Pla de Corts, amb dòlmens a Peramea i Perecalç.
Les poblacions més importants son, Gerri de la Sal, Peramea, Montcortès, Betriu i Baén.
GERRI DE LA SAL
És la vila que fa de cap del municipi  Baix Pallars. Amés, és el nom del municipi aprovat el 1980 per la Generalitat de Catalunya.
En aquesta vila hi destaca l'explotació de la sal. Aquesta s'obté per evaporació de l'aigua salada de la font de Gerri.
llocs d'interès:
Edifici de la Casa de la Sal o Alfolí, antic magatzem dins el nucli urbà.
Església de Santa Maria de Gerri, monestir benedictí que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu.
Ermita de la Mare de Déu d'Arboló, prop de la partió entre els antics termes de Gerri i Arcalís.
Antic molí fariner i central hidroelèctrica.
El Ball de la Morisca de Gerri de la Sal, Les llegendes que envolten aquesta dansa la situen en temps remots, a l'època del domini musulmà per terres de Catalunya. N'existeixen 3 versions diferents. L'una diu que la protagonista fou la filla de l'alcalde que, abans de ser feta presonera, volgué acomiadar-se dels seus amb una dansa. Però després d'un acord previ amb la resta de vilatans quan en un moment determinat del ball picà amb el taló a terra , la gent del poble sortí a empaitar els moros que estaven embadalits tot mirant-se la noia. la seva sorpresa fou tant gran que es pensaven que eren atacats per les tropes del comte de Pallars i fugiren corre-cuita de la contrada. per celebrar la victòria, la gent defugiren corre-cuita de la contrada. Per celebrar la victòria, la gent de Gerri cada any representa la dansa.
Un altre versió ens parla d'una reina cristiana captiva d'un cabdill moro que n'estava enamorat. Ella valent-se de la seva habilitat per la dansa aprofitè per escapar-se del captiveri arrencant a córrer enmig de les evolucions del ball.
La darrera versió coneguda inverteix els papers i ens diu que la captiva era una mora que tan aviat com es separa de la ma del ballador o de la vigilància del cristià, provà d'escapar-se però en tombar-se el ballador, quedà captiva una altre vegada..
PERAMEA 
Situada a la depressió de Gerri a 916m d'altitud. El nucli urbà presenta l'antic traçat medieval, amb carrers empedrats i fortificats i dos portals d'accés.
Són d'interès el Dolmen de Peramea i l'Era d'Ortega.
Els Sants Martissants de Peramea : En un altar lateral de l'església de Sant Cristòfol es guarden protegides darrera una reixa, les venerades relíquies d'alguns Innocents que foren martiritzats pel rei Herodes. Es tracta d'una urna que conté unes calaveres que correspondrien a una mare i els seus dos fills. S'explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d'haver sobreviscut a una creuada.
MONTCORTÈS 
Situat a prop del lloc natural, format a l'encreuament de la Noguera Pallaresa i el seu afluent Flamicell.
Estany de Montcortès; és una formació d'origen càrstic, junt amb el lloc de Basturs és l'únic d'origen no glacial del Pirineu. Situat a 1065m d'altitud, té una extensió de 46 hectàrees, el seu perímetre, gaire bé circular es de 1320m la fondària màxima és de 30m.