Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir. Comprèn la vila de Maçanet, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d'Arnera, les Salines i les Creus i la caseria de les Mines.
Comprèn la capçalera del riu d'Arnera (afluent per l'esquerra de la Muga), que neix prop el puig de Sant Bernabé i del coll de Perilló, i travessa el terme de ponent a llevant. El sector meridional comprèn un petit sector del Rimal, un altre afluent de la Muga. Les carenes pirinenques van des del pic del Canonge, a ponent, fins al pla de la Pastora, a llevant (prop del coll del Llí), i els punts més alts són al nord, el roc de la Campana (1398m), el roc de la Frausa (1446m) i el puig de les Salines (1131m), a l'oest hi ha el pas més accessible, el coll de la Creu del Canonge o del Corral. A l'extrem sud, hi trobem la carena de la serra de Bac-Grillera, que separa les valls del riu d'Arnera i de la Muga, arriba a 1101m al puig del Falcó i a 1055m al Castell de Grillera.
Es creu que el topònim Maçanet, d'origen llatí, significa "pomerar" i el determinatiu de Cabrenys ve de la senyoria que ostentaren sobre el lloc els Serrallonga, barons de Cabrenç o Cabrenys (castell del Vallespir dins el municipi de Serrallonga).
Els prats i els conreus de secà (cereals, farratge, pomeres, blat de moro, vinya) alternen amb extensos espais coberts de boscos i alzines sureres. Hi havia hagut fàbriques de taps. Té tradició la manufactura de pipes. Han estat explotades mines de ferro i de talc. La cria de bestiar oví i porcí és complementària. Ha esdevingut un centre d'excursionisme i turístic gràcies a la salubritat del seu clima i les seves fonts.
La vila de Maçanet, és a 370m d'altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d'Arnera que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa.
Era una vila fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l'església, hi ha les restes de la muralla medieval que envoltava el recinte. A l'extrem sud-est hi ha un petit fort dels segles XVIII i XIV, amb una torre cilíndrica.
Fontfreda, l'antiga parròquia de Fontfreda, de poblament dispers, és situada a l'extrem meridional del terme, totalment deshabitada. L'església i una sèrie de masies s'eleven damunt la riba dreta del Rimal, en un indret cobert de boscúries.
Oliveda, de masies escampades, és troba a uns 4 km a migdia de la vila, a la dreta del riu d'Arnera. A l'entorn de l'església s'han construït algunes cases d'estiueig.
Tapis, forma un petit nucli agrupat a l'entorn de l'església, i és una mostra d'arquitectura popular d'quest sector pirinenc. A l'alta vall del riu d'Arnera, uns 6 kma ponent de la vila, envoltat de prats i camps de conreu. El lloc és esmentat l'any 954, i la parròquia apareix en nomenclàtors del segle XIV.
Els Vilars i altres veïnats, Vilars, de masies escampades, es troba a 5 km al sud-oest de la vila. L'església de Sant Pere s'esmenta ja en la donació de Tapis al monestir de Camprodon (954), per part del comte de Besalú. El 1116 figura com a possessió de Vilabertran sota forma "de vilare Olivario".
Altres veïnats són Grier, de masos dispersos i Arnera, aquest veïnat té alguns antics molins fariners vora el riu i algunes masies escampades, negades sota les aigües del pantà de Boadella.
Al nord-est de la vila apareixen també masos disseminats que formen la caseria de les Mines, on es troba el menhir anomenat la Pedra Dreta.
Història
La zona era habitada des de la prehistòria, tal i com demostres el menhir de la Pedra Dreta i les restes megalítiques trobades prop de l'Arnera.
En un precepte de Lluís el tartamut del 878, s'esmenta el lloc "ipsa roca ubi dicitus Macaneto" per primera vegada i de nou el 957 en l'acta de consagració de l'església d'Albanyà (Mazanedo), però és dubtós que l'emplaçament d'aquest lloc correspongui a l'actual vila. El 954 el comte Guifré de Besalú, dóna al monestir de Camprodon un alou dins el terme de Maçanet, "in villa que vochant tapias", segons altres documents del 1074 i el 1095 afrontava amb el Villare Leiter o de Ledo. Un altre notícia sobre el lloc, apareix en la donació del comte Bernat Tallaferro a la seu de Besalú de 1017 ("in valle quae dicitus Mazaneto ecclesiam Sancti Martini..."); la baronia passà a ser per matrimoni (1313) als Rocabertí. A la fi del segle XVI la senyoria de la vila i el castell de Maçanet, passà a la família Peguera i, més endavant, als Sorribes i als Ros. Segons Botet i Sisó, els senyors de Maçanet tenien jurisdicció civil i criminal del terme, i hi tingueren cúria per l'administració de justícia.
L'any 1626, Maçanet obté el títol de vola, el 1674 els francesos assetgen el poble. Després d'una llarga resistència, l'estiu de 1675, el tinen-general Le Bret, amb 1500 homes, entra a la vila i la saqueja.
Entre els anys 1793 i 1795, el conflicte bèl·lic entre el regne d'Espanya i la República Francesa, converteix Maçanet en el centre dels atacs a la frontera. El 1794 els francesos cremen vint-i-nou cases i els habitants de la vila fugen cap a la plana de l'Empordà.
L'any 1873 els carlins entren a la vila i destrueixen les fortificacions.
Durant el gener i principis de febrer de 1939, arriba a Maçanet un allau de refugiats que fugen del nou règim feixista i travessen el Pirineu, Les tropes feixistes del general Franco, entren al poble el 13 de febrer de 1939.
Llocs d'interès
Capella de Sant Sebastià, situada dins la vila, data de finals del segle XVI. La capella es va construir després del brot de pesta del 1589-1592, mitjançant aportacions particulars. És creu que originalment l'edifici era més baix perquè la capella actual correspon a una reforma del segle XVIII.
Església de Sant Andreu d'Oliveda, Donada al monestir de Sant Pere de Camprodon l'any 952, pel comte Sunifred de Besalú. Durant el segle XIV era església parroquial. El temple actual és d'una nau amb absis rectangular i encara conserva una gran part de la primitiva construcció preromànica (S VIII-IX).
Església de Sant Martí de Maçanet, segles XII o XIII, pertany al romànic tardà. Formada per una sola nau rectangular coberta amb una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta. La porta de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època.
Sant Pere dels Vilars, Encara conserva la capçalera preromànica edificada durant el segle X. L'absis té la planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de canó lleugerament ultrapassada perquè els murs no es van calcular adequadament per la seva càrrega. Es va haver de reforçar amb estructures de ferro a l'època moderna. Un arc de mig punt adovellat i lleugerament ultrapassat uneix l'absis amb la nau.
Església de Sant Briç de Tapis, s'esmenta per primera vegada en un document datat de l'any 954, quan el comte Guifré de Besalú la cedeix al monestir de Sant Pere de Camprodon. L'estructura original del temple no està del tot clara. Algunes fonts afirmen que el que avui és la capçalera, originàriament va ser la nau i que l'absis preromànic ha desaparegut.
Sant Miquel de Fontfreda, documentat per primer cop l'any 1115, quan va ser cedit a Santa Maria de Lladó. Al segle XVII va perdre la condició de parròquia, convertint-se en sufragània de Sant Cristòfol dels Horts.
Santuari de la Mare de Déu de les Salines, compta amb una capella i un petit refugi. Situat en un indret privilegiat, gaudeix d'unes vistes espectaculars de la comarca.
Menhir de la Dona Morta.
Menhir de la Pedra Dreta, Des de l'època prehistòrica, hi ha un menhir al paratge conegut com el Pas de les Llebres. Aquest menhir té una llegenda, coneguda com la pedra del diable, segons la qual una noia va fer un tracte amb el diable perquè construís un pont. El pont no es va poder acabar perquè hi faltava una pedra i aquesta pedra com imagineu es troba a Maçanet.
Nucli antic de Maçanet de Cabrenys, format pel nucli original emmurallat, que va ser l'origen de la vila. Podem destacar la plaça del castell, les restes de la muralla, la Barra de Roldan, la presó medieval i l'entramat de carrers i carrerons. Dins el nucli podem destacar l'església de Sant Martí i la Societat La Pau.
Maça o Barra de Roldan, vara de ferro d'uns 5m coronada avui per una argolla d'on penjava un fanal. Una llegenda la fa l'arma de l'heroi carolingi Rotllan, que l'hauria llançada des de Ceret (o des del castell de Cabrera).
Edifici de l'antiga societat de Socors Mutus, actualment dita Societat Macanetenca (1918), és l'entitat cultural més activa de la vila. Disposa d'un arxiu.
Castell de Cabrera, es troba encimbellat damunt d'un gros penyal rocós, situat al nord-est del terme a 850m d'altitud. Del castell en resten escassos vestigis, reduïts a una cisterna i alguns murs de poca alçada. Es datat al segle XI.
Arbres Monumentals, Alzina de la font del Bac, Pi de Can Seguer, Plàtan de Can Seguer, Suro de la Pubilla, Teix del Fau.
Fonts, de Fucimanya, de la Forestal, de les Creus, de les Salines, del Brosser, del Moixer, de Can Seguer, del Bac i de la Farga.
Pont de Can Poquet, datat al segle XVIII, al camí antic del cementiri, sobre la ribera de l'Ardenya.
Cim del Moixer, 1443m Des del cim del Moixer es pot veure tot l'Empordà, part de la Garrotxa i el Vallespir.
Espai d'Interès Nacional (EIN) del massís de les Salines, el massís s'estén des de la conca de la Muga-Riumajor fins el Llobregat d'Empordà, per sobre la cota 400m. L'espai és una bona representació de la diversitat de paisatges de la terra baixa i muntanya mitjana silícia de les últimes digitacions pirinenques. Conserva, juntament amb l'Albera, una de les millors mostres de formacions vegetals com la sureda, rouredes acidòfiles i laudes de bruguerola. L'interès florístic de l'espai és què constitueix el límit corològic oriental als Pirineus per a diverses espècies centreeuropees i orofítiques, algunes d'elles molt rares a Catalunya. La fauna de les biocenosis forestals és molt rica i diversa.
Mirador del Puig de la Creu
Gorga de les Dones
Gorga de la Farga
Fires i festes
Fira de la castanya, el cap de setmana més proper a l'1 de novembre
Festa Major de Maçanet, Sant Martí, mes de novembre
Festa d'estiu de Maçanet, mes de juliol
Festa Major de Tapis, Sant Briç, mes de novembre
Festa de Sant Sebastià, mes de gener
Aplec de les Salines, mes d'agost
Aplec de Sant Andreu d'Oliveda
Aplec de Sant Pere dels Vilars
Aplec de Sant Miquel de Fontfreda
Aplec de Sant Bernabé
Aplec dels Faus
Fira d'artesania, dissabte de Setmana Santa.
Informació extreta de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038882.xml
ca.maçanetdecabrenys.ca
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%A7anet_de_Cabrenys
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada