Organyà (Alt Urgell)
 |
| fotografia de www.lleida.com |
A 558m d'altitud. La muntanya de Santa Fe, elevant-se obre la vila com a teló de fons, li atorga una fisonomia característica. La població era emmurellada antigament, i com a record de la muralla resta un portal al peu del carrer major, i també, la silueta dels carrers tancats. Els eixos clars de la vila antiga són el carrer de Santa Maria, el carrer del mig i el carrer major. Hi trobem diversos espais coberts amb volta, davant les cases. Les cases són de 2 o 3 pisos, amb teulats molt sortits i balconades de fusta.
A més de la vila d'Organyà, el terme comprèn el Santuari de Santa Fe d'Organyà.
El 1860 es documenten, dins el terme, les masies de les Caselles (on passa la nit el comte d'Espanya abans de ser assassinat), la Granja i la Borda (actualment La Borda de Llinars).
El firal és situat entre el raval del carrer nou i l'església de Santa Maria.
Els productes tradicionals de l'agricultura (blat, llegums, patates, vi i oli), han experimentat un fort retrocés en benefici del conreu de farratge per al bestiar boví. Encara hi podem trobar alguns conreus de patates i blat.
Econòmicament té força importància la producció de llet, a més del bestiar boví i la cria de conills, complementada per alguns caps de porcí cabrum i equins.
Història
El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vil·la o fundus de l'època del Baix Imperi.
La història de la vila, va estretament lligada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Sant Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, quan havia estat just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isarn, senyor de Caboet. Els priors d'Organyà pretenien tenir el domini de la vila, des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbó i successors dels Caboets, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors. Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior, Berenguer de Cellers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila.
El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció i el comte es comprometia a defensar els que hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, cementiri, el claustre i les cases canonicals.
Segons això l'any 1232 hi havia una part de la vila que ja era habitada i un altre en construcció. Sorprèn que la part que era habitada s'anomenés vila nova, segons un capbreu del 1493. Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien una terna que el poble presentava. El jutge i el procurador fiscal eren comuns per ambdós senyors i també el saig.
Un dia desprès de la signatura del pariatge (27 de maig de 1232), el comte de Foix, Roger Bernat atorgà una carta de franqueses als homes i dones d'Organyà. De primer refermava els privilegis i les llibertats que els havien estat concedits. De segon, els permetia fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boïgues i talar fustes i péixer-ho el bestiar gros i menut, i els eximia de quèsties, acaptes, forces, intesties, eixorquies i altres mals usos. A més els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre's a la seva jurisdicció.
La vila d'Organyà, fou centre d'un dels cinc quarters en que és dividia el territori del vescomtat de Castellbó. El quarter, comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i a més, la vall de Caó, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles.
A partir de l'any 1548, quan el vescomtat de Castellbó revertir definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció la que exerceix.
L'any 1904, fou trobat a la rectoria d'Organyà, el text dit les Homilies d'Organyà, una de les proses més antigues escrites en català. Les publica el seu descobridor Joaquim Miret i Sans. El manuscrit es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Les Homilies, són sis sermons, fragment d'un recull més ampli, amb comentaris de diversos evangelis i epístoles, escrits en un estil planer i directe, vers la fi del segle XII o XIII. El 1982, Josep Moran, arran de la similitud textual d'un dels dits sermons "Convertini ad me", amb un altre d'homònim de les Homilies provençals de Tortosa, demostrà que ambdós sermonaris provenen, independentment entre ells, d'una font comuna provençal, i que hom ha d'inscriure llur redacció en el moviment de la reforma canonical augustiniana endegat per Sant Ruf d'Avinyó, que en terres del bisbat d'Urgell tingué les grans abadies de Solsona i Cardona, sense oblidar el mateix catedralici d'Urgell.
 |
| fotografia de commons.wikimedia.org |
Llocs d'interès
Carrers del nucli, Major, del mig, Santa Maria, del Peu (o Raval), de la Rosa, del Clavell, Carnisseries, Constància, de les Feres, Florida, Granada, Plaça Major (o de l'església), de la Plaça, Plaça Homilies, Nou...
 |
| fotografia de www.indretsdelleida.com |
Col·legiata de Santa Maria, parròquia d'Organyà, romànica, bé que força modificada i amb additaments posteriors. A la façana de ponent hi ha el portal amb diverses arquivoltes en gradació, una de les quals és ornamentada amb boles. L'ull de bou que ho ha sobre és decorat d'una manera semblant, la galeria amb arquets o finestres que hi ha sobre la cornisa és obra posterior, potser realitzada quan era bastit el campanar de torre sobre la banda de tramuntana de la façana. A migdia, en la part que donava al claustre, han aparegut en una restauració uns arcs gòtics. A llevant, es veu arcuacions i dues finestres.
 |
| fotografia de www.cataloniasacra.cat |
Santuari de Santa Fe d'Organyà, Aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1207m), extrem oriental de la serra de Sant Joan.
L'església és formada per una nau allargada per llevant segurament vers l'any 1880 (any en que s'instal·la la barana que protegeix l'estimball que hi ha en aquest cantó), que cobreix amb volta de canó. A migdia hi ha un portal antic de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l'interior, es veu una finestra avui cegada. En aquest costat de migdia hi ha una construcció adossada.
 |
| fotografia de www.geocaching.com |
Pont d'Espia, d'un sol ull sobre el riu Segre, que salva el congost prop del punt on conflueixen els termes municipals d'Organyà, Fígols i Alinyà (al nord-est) i Coll de Nargó (al sud). Sota seu, hi ha les restes de l'antic pont medieval, també d'un sol ull un pèl apuntat, del qual es conserven les dues parts laterals.
El 1839 hi fou mort el comte d'Espanya (Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges).
 |
| fotografia de figols.wordpress.com |
Font Bordonera, és una font de cabal abundant que marca l'inici del riu Fontanet, que més avall corre planer a desguassar al riu Segre.
 |
| fotografia de www.tripadvisor.co.uk |
Muntanya de Santa Fe, de 1225m d'alçada, és el tret que identifica més clarament el paisatge d'Organyà.
A la muntanya i sobretot a la zona de sota el prat, s'hi troba una quantitat considerable d'equinoderms fòssils. A causa de la seva forma arrodonida i amb cinc petites marques que parteixen del punt central, propiciaren la llegenda segons la qual es tracta de les pedres que els seus botxins tiraven a Santa Fe. La santa, però, les agafava al vol i tot seguit les deixava anar a terra, això sí, els seus dits quedaven marcats a cada pedra.
 |
| fotografia de centrealiga.blogspot.com |
Fires i Festes
Festa major, 15 d'agost
Fira de Sant Andreu, últim cap de setmana de novembre.
És una de les fires amb més antiguitat que se celebren als Pirineus.
Antigament es podien trobar animals de peu rodó. Amb el declivi de les exportacions ramaderes, els protagonistes actuals són els productes artesans i naturals de l'Alt Urgell, amb els tradicionals embotits de la comarca, també hi trobarem demostracions d'oficis antics i artesania.
Aquesta fira és l'única de la comarca que es segueix fent en unes quadres situades a la mateixa plaça de les Homilies.
 |
| fotografia de www.organya.cat |
Aplec de la Font Bordonera, Dilluns de Pasqua
Aplec de Santa Fe, Dilluns de segona Pasqua
Fira del Llibre del Pirineu i Premis Literaris "Homilies d'Organyà", Els carrers porticats del centre històric d'Organyà s'omplen de llibres de muntanya, espectacles literaris, lectures en veu alta, tallers, concursos, taules rodones, conta-contes, música en viu i altres propostes culturals i lúdiques.
El lliurament dels Premis Literaris Homilies d'Organyà i la lectura de les Homilies modernes, són el punt àlgid d'aquesta festa.
 |
| fotografia de www.radioseu.cat |
Crema del carro i actuació de "lo cavallot i la balladora", en sortir de la missa del Gall, els organyesos presencien la representació del ball del cavallot i la balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d'una xocolatada i una cantada.
És un costum molt arrelat a la vila. Té lloc a la plaça de l'església. El ball ritus històric a cavall entre el respecte més escrupolós i la mofa més sarcàstica. Fins la desamortització de Mendizábal de 1896, hi va existir una col·legiata de canonges Agustins, que a la sortida de missa del Gall rebien un homenatge de part del Cavallot, un personatge que es creu que simbolitzava el poder feudal, amb qui els canonges havien establert un pacte de pariatge per repartir-se les possessions.
El Cavallot duu les claus de la ciutat en una ma i unes xurriaques a l'altre, executa un ball cerimoniós, saludant totes les autoritats eclesiàstiques allí presentades. De cop i volta s'adona que entre els presents s'hi troba la Balladora, un home caracteritzat de dona, que representa el poble humil.
El Cavallot abandona la dansa i es posa a perseguir la Balladora i cada cop que l'encalça, li pega unes bones xurriacades representant el domini de la burgesia sobre el poble.
Després del ball i l'inici de la persecució, els dos condueixen el poble cap a la plaça de les Homilies, on hi té la cremada del carro.
Com altres indrets dels Pirineus, era habitual que a la nit de Nadal s'encenguessin focs com ritus mil·lenaris propiciatoris de la fertilitat i d'expulsió del mal vinculats al solstici d'hivern.
Actualment el carro és construït pels joves del poble. La tarda del dia 24, el jovent recorre tot el poble, amb el carro que han construït, recull la llenya dels veïns que la cedeixen, fan un gran tiberi i inicien la festa.
 | ||||
fotografia de www.organya.cat
|
informació extreta
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada