Castelldans (Les Garrigues)
 |
| fotografia de www.enciclopedia.cat |
El terme municipal s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca.
La major part del territori pertany a les plataformes tabulars garriguenques, solcades per estretes valls que corren en direcció NW vers el riu de Set (rieres de vall de Melons, de Matxerri i de les Vinyes) i els regadius del canal, mentre que el sector septentrional (aproximadament una quart del terme), pertany ja a la plana regada pel canal d'Urgell, i els conreus de secà i regadiu es distribueixen en aquestes dues parts tant diferenciades. El relleu és suau, i els punts més alts són al sector central i meridional (Tossal de les Forques, la Fosca, los Corrals nous, i los Collarets), amb altituds superiors als 400m.
Dins el terme, encara que compartida amb els municipis segrianencs de Lleida i Artesa de Lleida, hi ha la Reserva Natural Parcial de Mas Melons, que ocupa un total de 2807,5ha i es caracteritza per una singularitat faunística i un bon paisatge estèpic del país, hi ha alternança de conreus de secà i d'importants fragments de vegetació espontània que acull una rica i variada fauna, entre la qual destaca la població d'ocells. Aquesta és una zona d'exclusió de reg per tal de conservar els hàbitats estèpics.
 |
| Reserva Natural Parcial Mas Melons fotografia de http://loforestal.blogspot.com.es/2009_07_01_archive.html |
Les activitats del sector primari tenen al municipi una importància notable, i comprenen bona part de la població ocupada. L'extensió principal de terres és dedicada al secà, amb predomini d'ametllers, oliveres i cereals (ordi). Pel que fa al regadiu, els principals conreus són els fruiters (peres i pomeres) i el farratge (alfals).La cria de bestiar és també important, principalment, d'aviram, ovins i bovins. La cria de porcí ha sofert una davallada.
El poble és a 353m d'altitud, dominat pel turó (382m) on s'alçava el castell.
Història
El lloc té origen en el castell àrab que dominava la població. És esmentat l'any 1033 en el "Liber feudorm maior" en el document de venda del castell de Montclar, en la forma de "Castium assinos" (el topònim que comporta evident referència equina).
Torna a ser esmentat el 1072 dins un altre document també com a límit de Montclar. Encara en plena època de denominació sarraïna del sector, Ramon Berenguer III ja havia infeudat a Guillem (Dalmau) de Cervera, els castells de Gebut i de Castelldans, i ambdues fortaleses formaren part del pacte que el 1120 signaren el mateix comte i el valí de Lleida Avifel. Però Castelldans no fou ocupat fins després de la caiguda de Lleida l'any 1149 i la repoblació del terme es dugué després del conveni de 1179 entre Alfons I i Guillem de Cervera (net de l'anterior, i castlà de la part de Lleida d'Ermengol d'Urgell).
Amb tot, des de la conquesta, dins el territori de Castelldans, el qual constituïa una batllia general que comprenia les Garrigues Altes, els templers tenien honors i terres, amb dues torres que el 1151 atorgaren a uns tals Girbert i Bernat Ferrer, amb l'encàrrec de repoblar-les. En l'àmbit deñ terme inicial de Castelldans sorgiren un bon nombre de poblacions, com l'Albagés, la Sisquella, Juncosa, Vall-de-reig, les Besses, Vall-seca, Preixens, Torreblanca i Puigvert, alguns després, termes independents i altres despoblats, que en part havien de passar a Poblet.
La jurisdicció plena sobre Castelldans continua en el llinatge dels Cervera, senyors de Juneda i Castelldans.
A la segona meitat del segle XIV, els Pallars, barons de Mataplana, entre els quals consta Jaume Roger de Pallars, casat amb Elionor de Mur, apareixen com a senyors de Castellsdans i Arbeca. Però des del 1396, la senyoria de Castelldans és en mans del prior de la Cartoixa d'Escaladei, i des d'aleshores fins a la fi de l'antic règim, el monestir tingué el domini de la població.
A l'inici de la guerra contra JoanII (1462), Joan Agulló, síndic i capità de la host de Lleida, es trobava a Castelldans amb 500 homes traint la causa de la Generalitat i d'acord amb els germans Camporrells, valedors de Joan II, lliurà els 500 homes que foren fets presoners, (cosa que repercutí en el resultat de la batalla de Rubinat). Ja a la meitat del segle XVI el poble fou pres pels bandolers dits Minyó de Montellà i Miquel Barber i al menys fins el 1592 el castell fou refugi de facinerosos i lloc on els bandolers guardaven el que havien robat.
En la Guerra dels Segadors, l'exercit franco-català fortificà el castell. El 1647 fou executat al castell el lloc tinent del governador de la plaça, senyor de Mario. No fou fins l'any 1651, que les tropes castellanes s'apoderaren de la vila. El castell exercí encara la mateixa funció defensiva e la Guerra de Successió (1705-1707) i durant la Guerra del Francès (1809-1810), i en la primera Guerra Carlina.
Llocs d'interès
Museu de l'Oli i el Món Rural, situat en un antic molí d'oli de dues plantes datat el 1934. Aplega la maquinària i els estris relacionats amb el conreu de l'olivera i la producció de l'oli, i també col·leccions d'eines i estris de treball que des d'antic, han estat emprats per la pagesia i d'altres de fuster, ferrer, sabater, forner, cisteller i d'ús domèstic.
 |
| fotografia de www.lesgarrigues.cat |
Església Mare de Déu de l'Assumpció, de façana neoclàssica i campanar de torre quadrada, on es venera la Mare de Déu amb el nen, escultura policromada del segle XV que havia presidit un retaule gòtic (desaparegut actualment) amb escenes de la vida de Maria.
 |
| fotografia de www.cotocastelldans.es |
Antiga casa dels monjos d'Escaladei, d'època renaixentista però molt modificada, al haver-hi fet habitatges particulars als segle XIX. Amb tot, tant l'estructura exterior com interior, conserven les primitives dependències.
 |
| fotografia de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/85722 |
Pou de gel, molt a prop del convent, s'ha destacat la importància estratègica de la mina d'evacuació, situada en un extrem del convent, i que tothom creu que devia comunicar amb el castell.
Ermita de la Mare de Déu de Montserrat, de construcció recent, data de 1954.
 |
| fotografia de www.turismegarrigues.com |
Ruïnes del Castell, és conserven dues cisternes de planta rectangular i d'obra de maçoneria encofrada, una de les quals conserva la coberta de volta de canó, es troben afectades per la construcció d'un búnquer i un niu de metralladores de la Guerra Civil (1936-1939). Al cim també hi podem observar diversos murs amb grans carreus que correspondrien a restes de dependències i al seu sistema defensiu. A l'extrem més oriental hi ha un paviment de còdols que forma decoració de cercles concèntrics i motius geomètrics que defineixen un gran element floral.
Al vessant nord, es documenten estructures perimetrals de la fortalesa, al vessant oriental es troben les ruïnes de tres antics edificis, que conserven els seus murs perimetrals.
 |
| fotografia de www.espaisdememoria.udl.cat |
Fires i festes
Festa Major, del primer dimarts (Santa Columba i Sant Fortunat) al primer dissabte del mes de setembre.
Festa de l'Oli Nou, finals de novembre, principis de desembre, representació popular de la collita d'olives.
Sant Antoni Abad, 17 de gener, es reparteixen coques beneïdes entre els assistents a missa, elaborades per la família Rebull com a resultat d'un vot que ells mateixos instituïren.
Matança del porc, mes de març, dinar popular.
Festa de l'ermita de Montserrat, 27 d'abril, ofrena floral, ballada de sardanes i dinar popular amb cassola del tros.
Informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada