Castellfollit de la Roca (Garrotxa)
 |
| fotografia de www.enciclopedia.cat |
Situat a 296m d'altitud i s'assenta en una cinglera basàltica conseqüència de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys.
La cinglera és la superposició de dues colades de lava; la primera, amb 217000 anys d'antiguitat, prové de Batet de la Serra (Olot) i està formada per lloses. La segona té uns 192000 anys d'antiguitat i prové dels volcans de Begudà (Sant Joan de les Fonts).
L'espadat cau d'una manera espectacular sobre els dos rius i al seu cim l'església vella i les cases del nucli antic, formen un conjunt pintoresc, inaccessible des del camí que ve de llevant i forma una silueta característica coneguda per tot el país.
A un costat de la cinglera hi ha la plaça vella, i a l'extrem la primitiva parròquia de Sant Salvador de Castellfollit.
El nucli antic és completat per tres o quatre carrers estrets si tortuosos, amb les cases dels extrems construïdes arran l'esperó rocós.
 |
| fotografia de www.catalunyamedieval.es |
Les cases modernes, amb les botigues, les fondes i els bars, s'arrengleren al llarg de la carretera que remunta el cingle i continua cap a Olot.
A la plaça vella hi ha l'edifici de Can Castell, que hom identifica amb una antiga casa forta. La vila havia estat emmurallada i resten encara a l'indret dit la Rossolada, uns panys de mur que daten dels segles XII i XIII, abans dels terratrèmols. Les monges Dominiques de l'Anunciata hi establiren un convent el 1890.
Història
El lloc de Castellfollit és anomenat en els documents des de la fi del segle XI, i el 1110 ja apareix la menció a la Roca de Castellfollit, dins dels dominis dels vescomtes de Bas. aquest castell primitiu castell ha estat identificat amb unes restes de fortalesa dites la Torre (en resta la cisterna i trossos de paret).
El castell fou infeudat pels vescomtes de Bas a Ramon de Colltort (1193) i el 1280 la vescomtessa Sibil·la el vengué al rei Pere el Gran, però aquest infeudà novament el castell als vescomtes el 1315 (ara vescomtes d'Ampúries), fins que el 1339, Pere el Cerimoniós l'incorporà altre vegada a la corona.
La població esdevingué després, a la fi del segle XV, centre de la baronia de Castellfollit de la Roca, jurisdicció feudal que el 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà. Inicialment estigué vinculada a la família dels Santpau i passà per matrimoni (1460) als Cruïlles de Santpau, que a la fi del segle XVI reberen la baronia de Llagostera i el títol de comtes de Montagut. Passà per herència, el 1701, a Rafaela de Negrell i després als Bou i als Croix.
La vila vella es trobava emmurallada en els seus punts accessibles, sofrí diversos incidents al llarg dels segles. Després dels terratrèmols del 1428, en que pràcticament fou destruïda, patí la revolta de les remences, quan la vila fou ocupada des de 1462 fins la fi de les lluitas (1485) poc abans de la sentència de Guadalupe.
A la fi de la guerra dels Segadors (1657), les tropes franceses hi foren derrotades quan pretenien recuperar el castell, que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques. Més endavant en la Guerra de la Lliga d'Augsburg, els francesos assetjaren el castell (1691-93) i sembla que després d'ocupar-lo el demoliren.
Durant la Guerra de Successió hi hagué enfrontaments prop de Castellfollit entre austracistes i els partidaris de Felip V.
D'altres combats hi tingueren lloc a la guerra del Francés, el 24 de juny de 1809, els sometents d'en Rovira hi derrotaren la divisió francesa del general Guillot. Encara al 1810 el baró d'Eroles, juntament amb els sometents i els terços d' Olot derrotaren els francesos davant de Castellfollit.
Ja a la fi del segle XIX, durant la tercera guerra Carlina, hi hagué enfrontament entre les forces carlines i del general Savalls i les republicanes del general Nouvilas (1874), que foren derrotades amb grans pèrdues humanes i al cap de pocs dies queia la vila d' Olot.
Llocs d'Interès
Església de Sant Salvador de Castellfollit, refeta després dels terratrèmols del segle XV en diverses etapes fins que restà acabada al segle XVII, en l'estil renaixentista tardà propi de l'època i amb un campanar de torre quadrat amb obertures a cada costat i coronat per una cúpula adornada amb petites pilastres. Es conserva una finestra romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.
 |
| fotografia de www.catalunyamedieval.es |
Museu de l'Embotit de Castellfollit, inaugurat l'any 1993 per celebrar els 150 anys de la concessió de la primera llicència fiscal de l'empresa J.Sala Riera. L'exposició permanent és una mostra de la història de la conservació de la carn. S'hi poden veure tota classe d'eines utilitzades per l'elaboració de la carn al llarg de la història, velles màquines, fotografies antigues, vídeos de la matança casolana, així com diorames representant l'antic procés.
| fotografia de publicacions.iec.cat |
Fires i festes
Figures de plom, un cop a l'any es realitza una exposició-concurs de figures de plom. És un espectacle digne de veure, tantes petites obres d'art en format miniatura i que alguns pintors d'efectes especials també aportin les seves obres en escales molt superiors a 120 mil·límetres.
Festa Major, mes de setembre, en la qual destaca la comparsa de capgrossos i de gegants.
 |
| fotografia de www.elcami.cat |
Festa del Roser, per Pentecosta.
informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada