Orís (Osona)

Fotografia de guiamon-ra-mon.blogspot.com

Ocupa el sector septentrional de la Plana, i termeneja al nord amb Sant Quirze de Besora, a l'est amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al sud amb les Masies de Voltegrà i a l'oest amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanés i Sora. 

Amb el seu castell, domina el sector nord de la plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del riu Ter.

El Ter, drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló. El torrent de la Font Antiga, desguassa al Ter per la dreta, i per l'esquerra ho fa el torrent de Saderra.

Els sectors més planers es troben just al voltant del curs del riu, i s'alcen per sobre els 900m a llevant i a ponent.

Les terres del terme es formaren en les primeres èpoques del periode terciari. Hi predomina la vegetació eurosiberiana i potencialment hi dominaria el bosc de roure martinenc.

El municipi d'Orís comprén, a més del llogaret de Can Branques, centre administratiu, el poble de Sant Genís d'Orís, la caseria de Saderra i les colònies industrials anomenades Pelut (o Imbern) i la Mambla.

Pel que fa a l'economia, hi predomina el sector primari. Els principals conreus són ferratge i cereals (blat i ordi), i el conreu de la patata, especialment la del bufet.

L'existència de les dues colònies industrial vora el curs del Ter, és una mostra de l'activitat industrial que s'originà al seu voltant. Hi ha la colònia de la Mambla, construïda a la fi del segle XIX, on durant un temps s'hi instal·là una fàbrica de carbuirs, l'Electro Industrial de Carburs. El 1984, s'hi establé una factoria de cons i tubs de plàstic, destinats a la indústria tèxtil. La colònia Imbern, també anomenada el Pelut, és situada als Plans del Callís. Aquesta fàbrica s'originà com adoberia el 1859 i és transformà en filatura poc abans de 1880, el 1889, va patir un incendi total, però es reféu tot seguit. el 1923 es renovaren els edificis.

El llogaret de Can Branques, dista uns 3km. del centre històric, al peu de l'antic traçat de la C-17 de Barcelona a Ripoll, i es on hi ha el centre adminitratiu del municipi.

El poble de Sant Genís d'Orís, de població disseminada, és centrat per l'església, la rectoria i un grup de cases. A pocs metres, sota l'església i cementiri hi ha el gran mas de la Coma, un casal quadrat de quatre vents, existent ja al segle XIII. La rectoria, construïda en bona part de tapia, ha estat renovada amb pedres nobles, fogons, aigüeres, finestrals i antics armaris del mas Serinyà, una antiga vila rural que es troba a peu de la cinglera de Sant Salvador de Bellver d'Orís. 

El sector de Saderra, situat a l'esquerra del riu, s'estén des del riu en direcció a la serra de Bellmunt. Comprén el terreny emboscat de la Baga de l'Illa fins el coll de les Gargantes, la vall del torrent de Saderra i la planura situada prop del riu, on hi ha un grup destacat de masies. Fou terme independent fins l'any 1840. Consta com a batllia pròpia des de l'any 1553, quan tenia 6 famílies o masos.

Història

El domini d'Orís, pertanyia primitivament als comtes d'Osona-Barcelona, que regien el terme per mitjà de vicaris. Des de 1014, és perfila una línia successòria amb Elderic d'Orís (1014-1037). El seu fill Amat Elderic (1037-1060), seria el primer senescal dels comtes de barcelona. Pere Amat d'Orís o de Manlleu, fill d'Amat Elderic, casat amb Guisla de Queralt, morí cap el 1088 sense descendència i la seva vídua cedí el domini d'Orís als Queralt.

Entre els segles XI i XIII, intervingueren en el domini, els bisbes de Vic, els de Montcada i els de Queralt, fins que es distingeix una línia de senyors útils o directes de cognom Orís, amb Berenguer d'Orís (1222), sota el domini superior dels Montcada. Els seus successors, esdevindrien senyors únics o barons d'Orís amb Bereguer V d'Orís a partir de l'any 1396.

El terme del castell comprenia inicialment les parròquies actuals de Sant Genís i Sant Esteve de Vinyoles, però aquesta darrera, es va unir a la demarcació de Voltregà abans del 1250 i només restà subjecte a Orís la demarcació de Sant Genís, per tant, al municipi actual, que comprén també Saderra. El castell i altres propietats del terme pertanyen encara als descendents dels antics senyors del terme, el marquès de Castelldosrius, en el qual s'ha refós l'antic llinatge d'Orís i marquesos d'Orís des de 1711, per concessió del rei-arxiduc Carles III.

La història de Saderra, és un xic confusa a l'origen. La vall de Saderra és coneguda des de 939, sotmesa al castell de Torelló, però des del segle XIII consta sota protecció o tutela dels senyors de Besora. Alguns documents fan esment del castell de Saderra, i fins en creu que hi corresponen algunes ruïnes situades davant l'església de Sant Marcelm però aquest no gaudí mai d'autonomia pròpia. Des del segle XIV, la parròquia o batllia de Saderra, va romandre sota la jurisdicció criminal dels barons, i més tard, marquesos de Besora, i sota jurisdicció civil dels hereus del mas Saderra, que la compraren al rei vers l'any 1350, segons consta en les escriptures del mas.

Llocs d'interès

Església de Sant Genís, a 700m d'altitud. N'hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marçal, entre aquesta i la casa en runes de can Jep. Ara a part del mur de contenció de la banda de ponent i unes escasses restes de parets a tramuntana, no s'endevinen altres romanalles de construcció, per haver-se aprofitat les pedres en edificacions posteriors.

Des de que comencen a abindar les notícies, al segle XIII. és coneix l'existència de dos altars en l'església, a més del de Sant Genís, el de Sant Joan i Sant Martí, i el de Santa Maria. En aquest darrer, el rector Ramon de Planàs, hi va fundar un benefici en el seu testament de l'any 1285. L'antiguitat i les reformes fetes a l'església vella, foren la causa de l'edificació d'una nova església, que va iniciar-se l'any 1791. És va inaugurar l'any 1799, però no es va acabar fins el 1821, degut a la guerra napoleònica.

És una església de tipus barroc-neoclassicista. Durant la guerra civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria.

fotografia de www.oris.cat

Castell d'Orís, En les seves despulles hi ressalten almenys quatre èpoques bén diferenciades de construcció. A l'angle de ponent-migdia, s'hi veuen les restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del segle XII, vers llevant, emparat per un mur de gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitium i el mur més alt i bén conservat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII.

El conjunt de runes mostra una grandiositat que corprén. d'altra banda, el pla del castell és una mirada superba de tota la comarca.

fotografia de arseni-carme.blogspot.com

Parròquia de Sant Genís, situada a la part alta del poble i a la falda del castell. Rodejada de boscos i conreus on hi han escapats uns quants masos.
Colònia el Pelut, colonia tèxtil de filats de cotó. Està formada per la fàbrica, una fonda amb nou cases per banda per els treballadors i quatre cases per els dirigents, uns jardins i una petita capella. Actualment està completament deshabitada. A la fàbrica encara s'hi conserva l'activitat industrial. En el darrer any s'ha incorporat una nova fàbrica d'estampació.
L'any 1923, es renovaren els edificis i habitatges. La construcció la dugueren a terme un grup d'arquitectes dirigits pel Sr. Riera de l'escola d'en Gaudí, el projecte fou supervisat per el mateix Antoni Gaudí. 

fotografia de fontsaigua.wordpress.com

Colònia la Mambla, colònia industrial construida a finals del segle XIX. En l'actualitat hi ha instal·lada una factoria que es dedica a la fabricació de cons i tubs de plàstic destinats a la indústria tèctil. També disposa d'una capella dedicada a la mare de Déu de Gràcia, amb un petit cementiri, actualment tancats.

fotografia de www.consorcidelter.cat

Fires i festes
Festa de Pasqua, tradicional rifa d'ous el diumenge de Pasqua.
Trobada al santuari dels Munts, mitjans del mes de maig 
Festa de Sant Isidre a Saderra, 18 de maig 
Festa Major d'Orís, Sant Genís (patró) 25 d'agost
Mercat de la Patata del Bufet d'Orís, tots els diumenges del mes d'octubre

fotografia de www.naciodigital.cat

Pujem el Pesebre al cim del castell, segon diumenge de desembre. 




Informació extreta de 
http://www.oris.cat/
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047650.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Or%C3%ADs