Bonastre (Baix Penedès)
 |
| Fotografia de www.bonastre.altanet.org |
El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300m. El terme és drenat pels torrents d'Hortal, de Quitèria i de Mercader.
El terme municipal comprèn el poble de Bonastre, que n'és el cap i les urbanitzacions de la Vinya de Bonastre, la Font de la Gavatxa i les Moreres.
El caràcter muntanyós del territori municipal, fa que la meitat del terme no sigui apte per el conreu. La superfície no conreada és ocupada per garrigars i pinedes de pi blanc. L'agricultura, amb tot, constitueix la principal activitat econòmica de la població. Els principals conreus, bàsicament de secà, són la vinya, seguida dels ametllers i oliveres, a més d'avellaners, garrofers i arbres fruiters, sobretot presseguers. Les granges avícoles configuren una part important de l'economia. També hi ha bestiar oví i porcí.
Antigament s'havien explotat mines de ferro, de plom argentífer, pedres calcàries i de gruix.
El nucli urbà del poble, situat a 182m d'altitud presenta un aspecte acurat i atractiu. Aquest nucli s'ha vist amplificat vers al nord amb la creació de la urbanització de les Moreres.
Història
 |
| fotografia de www.poblesdecatalunya.cat |
L'any 1177, Bonastre pertanyia a Bernat de Papiol, el qual un any més tard, en va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Pere III, declarà Bonastre incorporat a la corona després de fer la lluïció i redempció de la jurisdicció que posseïa l'abat de Sant Cugat, però al segle XVII, el monestir encara retenia la senyoria.
Al segle XIX, els habitants de Bonastre, és manifestaren partidaris dels moviments absolutistes. El 1822, l'elevat nombre de partidaris absolutistes que es movien pel Baix Penedès i la divisòria entre l'Alt Camp i el Tarragonès, i que entre altres accions, havien enderrocat les làpides de la constitució de Salomó i Creixell, determinà les autoritats de Tarragona a disposar la sortida d'una expedició de càstig composta per milicians i soldats de Tarragona, Reus, Valls, Altafulla i Torredembarra. Els expedicionaris feren nit el 4 de maig, repartits entre Altafulla i Torredembarra i l'endemà al matí, sortires distribuïts en dues divisions. La primera comandada pel reusenc Josep Gayà i composta per la milícia de Reus, Valls i Torredembarra, que marxà cap a Bonastre, mentre que la segona prengué el camí de la Bisbal del Penedès. Davant l'arribada dels milicians, Bonastre quedà desert, ja que els seus habitants es retiraren a les altures properes. Quan la milícia sortí de la població, li feren cara les partides absolutistes situades pels voltants. El combat dou negatiu per als lliberals, als quals no restà altre solució que la retirada i encara amb pèrdua de la vida de part de catorze milicians.
Llocs d'interès
Santa Magdalena, Església parroquial, d'estil renaixentista, és començà a construir l'any 1833, damunt d'una primitiva capella romànica, que de moment es conservà intacta en el seu interior, però fou enderrocada l'any 1849 a l'enllestir-se la nova. A l'interior hi ha esgrafiats datats l'any 1899.
Casa Fontanilles, construïda l'any 1853, amb esgrafiats a la façana.
_-_1.jpg/266px-Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Magdalena_(Bonastre)_-_1.jpg) |
| fotografia de es.wikipedia.org |
La casa del delme, on es recollien els delmes del monestir de Sant Cugat i les primícies de l'església, és sens dubte ña casa més antiga del poble.
Mines de ferro i Plata, cal destacar dins el terme les mines i jaciments romans (necròpolis i vil·la romana), que sembla ser es trobaven emplaçats damunt d'un antic jaciment ibèric, del qual s'han trobat restes.
 |
| fotografia de flickriver.com |
Festes
Festa Major, Santa Magdalena, 22 i 23 de juliol.
Informació extreta de
 |
| fotografia de www.festacatalunya.cat |
Informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada