Ribes de Freser (Ripollès)

Fotografia de Montserrat Anento.

Municipi del Ripollès, al sector meridional de la Vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (Vall de Toses) i el Seganell (Vall de Pardines).

El terme comprèn, a més de la vila de Ribes de Freser, que es cap de municipi, els llogarets de Bruguera, Batet i Ventolà, el veïnat de Roquesblanques, Armàncies de Ribesaltes i la Maçana i la caseria de Serrat Roig a Bruguera. També hi pertanyen la Corba, Can Perramon i l'antic establiment d'Aigües de Ribes, actualment en ruïnes.

Per trobar dades de la població, cal recular fins el fogatjament del 1553 quan es registraven 71 focs a Ribes, 8 a Bruguera i 6 a Ventolà.

La situació d'aquest municipi li atorga, pel que fa a l'economia, un gran conjunt de recursos naturals. D'una banda la línia de falla marca el contacte entre els Pirineus i els Pre-Pirineus, permet la surgència d'aigües naturals d'alt valor, que són explotades des del segle XIX en diversos balnearis . D'altra banda, la muntanya proporciona extenses zones de pasturatge enfront la reduïda superfície de terres llaurades i importants extensions de terreny forestal, les quals són ocupades per boscos caducifolis i pinedes de pi roig. El caràcter accidentat del relleu provoca que l'agricultura tingui un paper ben minso i es dediqui sobretot al conreu de farratge per tal de completar la ramaderia.

A Ribes tingué tradicionalment una gran importància el bestiar oví i, menys el boví, però a finals del segle XX el primer es trobà en franca regressió davant de l'increment del boví, important font de riquesa de tota la vall.

També s'hi troben ruscs per a la producció de mel.

L'activitat industrial te una llarga tradició històrica que arrenca dels meners diversos mineral, coure, níquel, ferro.

La indústria també fou afavorida per l'esmentada abundància d'aigua, que ocasionà la instal·lació de petites i diverses centrals hidroelèctriques. També hi ha una empresa envasadora d'aigua, que comercialitza la marca "Aigua de Ribes".

Cal esmentar la creació d'indústries de filats com la fàbrica i colònia Recolons, actualment tancada, empresa que es dedicava als aprestos i acabats tèxtils d'alta qualitat, una de transformació de plàstics, una empresa lletera que recull la llet de tota la vall i diverses empreses constructores , i de xemeneies metàl·liques.

En quant al sector de comerç i turisme, es van consolidant com les activitats més importants del municipi.

La vila de Ribes de Freser a 912m d'alçada, va néixer a l'empara dels castell dit de Sant Pere i entorn a l'església de Santa Maria.

Història

La documentació trobada es remunta a l'any 922, que ja es parla d'una compra de terres fet per l'abadessa de Sant Joan, Emma, "in valle Ripparum", per bé que el nom apareix més correntment tot aquest segle i el següent com a vall Petreriense o Pretaria.

La vall o el terme del castell de Ribes, comprenia, a més del municipi de Ribes, els de Queralbs i Pardines, es considerava des dels seus origens històrics del comtat de Cerdanya, al principi del segle XII va passar a la casa comtal i després reial de Barcelona juntament amb tot el comtat de la Cerdanya.

Això explica que l'any 1162 el comte Ramon Berenguer IV, llegués el seu testament els llocs de Besalú i de Ribes a la reina Peronella, per tal d'assegurar-li la manutenció quan restés vídua.

Hi ha record de l'existència de dos castells prop de la vila, fet que encara planteja problemes als historiadors, alhora de precisar-ne l'època d'aparició i destriar-ne la història. El castell antic sembla haver estat el que es trobava al nord de la vila, sobre la serra del castell, entre les valls del Freser i del Rigard a 1142m d'altitud, més amunt del Collet de Can Segura i de Roquesblanques de Segura. Encara se'n veuen vestigis, en especial una cisterna oberta en la roca. El nom del castell de Segura surt molt poc en la documentació, però ja es esmentat amb aquest nom els anys 1207 i 1473. En canvi el castell de Ribes surt mencionat molt freqüentment a partir de l'any 1069.

Probablement l'esmentat castell de Segura fou el primitiu castell de Ribes, que canvià de nom al segle XIII, quan es va construir un nou castell de defensa, prop de la vila de Ribes. Aquest castell tenia no gaire lluny una capella dedicada a Sant Pere, raó per la qual fou conegut per castell de Sant Pere.

La història del castell, sigui el de Segura o de Sant Pere, diu que l'any 1292 el guardaven 41 homes i que tingué una activitat molt important entre la fi del segle XIII i mitjans del segle XIV, quan pertanyia al comtat de Cerdanya, al regne de Mallorca i era, per tant, un lloc fronterer amb els estat del rei de la corona catalana-aragonesa. Cap el 1344, el rei de Mallorca el va assetjar i tot, que hi anà amb màquines de guerra i amb l'ajut dels francesos, no el pogué prendre. Posteriorment, el castell de Ribes estigué més de dos-cents anys sota la custòdia d'una família de cavallers, cognomenats Ribes, que tenien llur residència a l'anomenat castell de Sant Pere.

Altres indrets del terme

Bruguera, situat al SE del terme, és l'agregat més important del municipi de Ribes, l'antiga parròquia de Sant Feliu de Bruguera ja es esmentada l'any 1092, però el lloc de Bruguera, situat a la vall de Pedrera, ja apareix l'any 901, quan el monestir de Sant Joan hi comença a posseir terres i vinyes.

Es troba al peu del Taga, més que no pas un poble, és un escampall de masies o cases rurals més o menys agrupades entorn l'església. Totes les cases tenen escrit el seu nom en ceràmica.

Els senyors de l'antic castell de Pena, situat al límit del terme, hi tenien béns importants, però el domini, igual que el de Ribes, pertanyia a la corona, per això, primerament formà part d'una batllia amb Campelles.

Una característica important d'aquest llogaret és que, pel fet d'estar a redós del Taga i gràcies a la seva orientació, es forma un microclima més càlid que a la resta de la vall, cosa que permet l'existència d'alguns tipus de fruiters, que no són comuns en les altres poblacions de la rodalia.

fotografia de caminuria.blogspot.com

Ventolà, situat a la solana de la Serra d'Estremera i de la Serra del Far, a una altitud de 1385m, NW del terme. Ja esmentat en uns documents del anys 982 i 988, pel fet que els monestirs de Ripoll i de Sant Joan hi tenien possessions.

També fou creat el petit nucli del Solà, de quatre o cinc cases, prop del límit amb Planoles. Els habitants de Ventolà, vivien de pastures i, abans, de l'explotació de meners de coure i de níquel.

Batet, és un petit nucli, situat sobre la carretera de Queralbs, que degué sorgir al segle XVII o XVIII.

La Maçana, és un petit nucli rural, que administrativament forma part de l'entitat de població de Ribes de Freser, format per les cases de Cal Maiol, Cal Pellisser i La Torre. Al segle X era una batllia del monestir de Ripoll.

Les caseries i les colònies

El municipi de Ribes té altres petits nuclis o agrupaments de cases, com el de Roquesblanques, que administrativament forma part de l'entitat de Ventolà. El de Ribesaltes, al vessant meridional de Puig Cornador i el d'Armàncies de Ribes, a l'esquerra del Freser, aigua avall de la vila, i també Ventaiola, al nord de la vila, sobre el marge esquerra del Freser.

Ben aprop de la vila, aigua amunt a la dreta del Freser, al final del segle XIX, es va crear la Colònia Recolons, amb un edifici annex per a habitatges obrers fet el 1945, d'nspiració racionalista.

La colònia Can Perramon, colònia tèxtil situada al sector sud del terme municipal, quasi al límit amb el municipi de Campelles, fou bastida al segle XIX, correspon a un antic balneari, i és un edifici en forma de U, amb galeries a la façana posterior. Té una capella annexa.

Pel que fa a altres edificacions industrials, cal parlar també de la central hidroelètrica Montagut, situada al barri dit Aigües de Ribes i bastida principis del segle XX dins un eclecticisme neogòtic. A la carretera de Planoles hi ha una antiga farinera, reformada l'any 1978.

fotografia de www.ajribesdefreser.cat

Llocs d'interès

Boix Grèvol (Ventolà), Arbre monumental situat entre el veïnat i l'església de Sant Cristòfol, té més d'un dotzena de branques ben gruixudes amb fullatge d'un verd fosc.

fotografia de www.digitalnatura.org

Alzina surera (Ventolà), arbre singular i centenari proper al nucli de Ventolà. Té unes característiques excepcionals com la de créixer de forma isolada i amb dos troncs principals gruixuts. Probablement la única alzina surera de tot Catalunya que creix a 1200m d'alçada.

fotografia de www.naciodigital.cat

Roure de Can Perramon, arbre monumental situat a Can Perramon, Bruguera.

fotografia de scriptoriumripolles.blogspot.com

Monument a Joan Triadú, Ribes de Freser, vila natals de Joan Triadú, escriptor, pedagog i activista cultural. Situat al Passeig Margarideta. Representa un llibre de 2m d'alçada, fet de ferro que conté frases claus de la seva vida, com "llegir com viure", la obra és una proposta de l'escultor de Pardines Pep Hubach.

fotografia de www.ajribesdefreser.cat

Monument al pastor, ubicat al carrer Sant Quintí, realitzat per Rosa Serra. El monument va sorgir de la celebració del concurs de gossos d'atura, i el seu homenatge a la vida de pastor.

Inaugurat l'any 1983, va desaparèixer al cap de poc per una riuada, l'artista en va fer una nova versió que és la que avui veiem.

fotografia de www.ajribesdefreser.cat

Ermita de Sant Antoni, a 1272m d'alçada, situada a ponent i erigida al segle XVII, reparada en més d'una ocasió, conserva encara un retaule i tot l'interior d'estil barroc. Darrera l'església hi ha la casa dels ermitans.

fotografia de www.enciclopedia.cat

Capella de Sant Cristòfol, situada on acaba el carrer Cerdanya.

fotografia de www.elripolles.com

Capella de la Mare de Déu dels Desemparats, es troba al carrer Núria.

Xalet Sau, obra modernista e 1934 de l'arquitecte Josep Riera i Regué. Ubicada al Passeig Guimerà, amb idea de convertir-lo en una ciutat jardí.

Xalet de Can Recolons, Edifici sobri d'estil modernista, fou lloc de residència dels empresaris tèxtils de Ribes, va servir d'escola i guarderia durant la postguerra. De la seva façana s'han de remarcar els diversos detalls ornamentals, harmònicament distribuïts i sense recargolaments. Els presideix, dins un cercle al capdamunt, una figura que sembla una divinitat que duu el que podrien ser els atributs propis d'un ésser diví protector de la indústria.

Torre dels Alemanys, aquest edifici compta amb un passeig exterior, ornat amb magnífiques glorietes que fan de mirador.

Fonts de Ribes, Per la importància de l'aigua dins el municipi, des de la seva vessant natural fins la seva industrialització, com també per les llegendes al seu voltant que donen un valor especial en aquest patrimoni local, s'ha creat una Ruta de les Fonts que enllaça dinou fonts dins el nucli urbà. Hi han localitzades fins a 38 fonts ubicades entre Ribes, Ventolà, Bruguera i Batet.

fotografia de www.elpuntavui.cat

Castell de Sant Pere

fotografia de commons.wikimedia.org

Baldaquí de Ribes, pintura al tremp sobre fusta de pi, important mostra de pintura romànica.

Els baldaquins tenen la funció de cobrir l'altar. Si es fa cas de la tradició, aquest baldaquí, era a l'altar major de l'església parroquial de Ribes. És datat entorn la primera meitat del segle XII.

Actualment el podem contemplar al Museu Episcopal de Vic.

fotografia de ca.wikipedia.org

Santa Maria de Ribes, església parroquial, documentada a principis del segle XI, centre de l'Arxiprestat de Ribes.

És una església moderna, que va reemplaçar la que fou destruïda l'any 1936, de línies parabòliques. De la primitiva església romànica resten els fonaments de tres absis, restaurats i adornats exteriorment amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra, que actualment són capelles laterals.

fotografia de Montserrat Anento

Fotografia de Montserrat Anento

Colònia Recolons i Saida, fundada a finals del segle XIX, pels germans Tomàs i Esteve Recolons i Lladó, de Barcelona, ciutat on des de mitjans del segle XIX tenien una fàbrica de filats de cotó.

La colònia està formada per fàbrica, que destaca per la seva dimensió, així com, pels finestrals de maó vist i la torre del muntacàrregues que ho presideix, la central hidroelèctrica i un xalet modernista.

fotografia de indretsoblidats.wordpress.com

Central de Filats, ubicada dins l'edifici de l'antiga fàbrica de Recolons. Produïa la força que movia els embarrats de l'antiga maquinària tèxtil.

Central de Carburo, disposa d'una turbina Francis i funciona amb el sistema original de regulació (alternador construït per l'empresa Oerlikon). Té una potència màxima de 1000 kw/h.

CI Vall de Ribes, emplaçat a l'antic edifici de l'estació transformadora i distribuïdora. Aquest equipament projecta la importància del llegat històric i patrimonial amb el que compta la Vall de Ribes; la ramaderia, l'agricultura, la mineria i la indústria tèxtil i de l'aigua, constituint un passeig pels sector econòmics que varen contribuir en el passat a desenvolupar el territori.

Aquest petit espai museístic comparteix espai amb la biblioteca municipal de Ribes de Freser.

Mines, el patrimoni miner forma part de la memòria històrica, és un testimoni dels desenvolupament tècnic i industrial d' èpoques passades i indispensable per entendre la realitat present.

S'ha creat la Ruta de les Mines, la majoria de les rutes són circulars, tenen diferents nivells de dificultat i recorren els municipis de Queralbs, Pardines, Planoles, Tosses i Ribes.

fotografia de www.naturalocal.net

Granòfir de Ribes, és el més extens i conegut de Catalunya, de color rogenc ataronjat.

Forma sobre la vila unes agulles al cim. Comprèn un sector del Bac de la Rovira, a la vall de Pardines, sobre el castell de Sant Pere, la muntanya del turó de Segura de 1122m al nord de la vila, i la meitat de la muntanya de Sant Antoni, amb la Roca del Duc de 1259m com a cim més alterós.

Geològicament, el granòfir és una roca volcànica a mig camí entre el granit i la diorita, però amb l'estructura dels diferentws elements que la componen no visibles a simple vista.

fotografia de www.panoramio.com

El Taga, muntanya amb una cota màxima de 2038,3m d'alçada, situada a la Serra de Conivella i separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter, el fa un punt de referència de la comarca. A més és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó.

La seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats e pastura, com la Serra Cavallera.

fotografia de tarabielo.wordpress.com

Rius Rigard i Seganell, El Seganell baixa de Pardines, és el primer d'ajuntar les seves aigües al Freser.

El Rigard, neix a les muntanyes de Toses i conflueix amb el Freser a la zona més meridional de Ribes.

fotografia de Montserrat Anento

Fires i Festes

Festa Major de Ribes, 15 d'Agost

Festa Major Petita de Ribes, 14 de Febrer, Sant Valentí. Aquesta festa sembla que se celebra des de l'any 1666, quan el bisbe de la Seu d'Urgell va lliurar una de les seves relíquies a Ribes. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la població d'una malaltia. Actualment la relíquia es guarda dins una imatge del sant, que es venera durant la missa.