Almenar (Segrià)
 |
| fotografia de almenar.ddl.net |
El terme compren la vila d'Almenar, la caseria de la Bassa Nova, popularment anomenada el Cafetí, i l'antic terme de Santa Maria d'Almenar, (o la Torre de Santa Maria de Solsona), on hi hagué Almenara vella.
La terra conreada ocupa una mica més de tres quartes parts de la superfície municipal. Predomina el regadiu sobre el secà. L'agricultura aprofita els dos canals esmentats amb un bon nombre de sèquies.
El conreu més important és l'ordi, seguit del blat, el blat de moro, l'alfals i finalment els arbres fruiters.
A partir dels anys 90, el sector ramader reviscolà gràcies a l'augment dels caps de bestiar porcí i oví, en canvi el sector avícola perdé empenta.
Història
La primitiva població, d'origen àrab, dita ja en documents antics Almenara la Vella, es trobava en un planell al qual es pujava per unes escales fetes a la muntanya. Fortificada en temps de Banu Quasi (com el Merlí d'Alguaire), degué ser habitada per una reduïda població mossàrab. Tingué un paper destacat a la fi del segle XI en les lluites que enfrontaren Yusuf ibn Ahmad al-Mutamin, senyor de ta taifa de Saragossa (1081-85), ajudat pel Cid, amb el seu germà al-Mundir al-Hagib Imad al Dawlà (mort el 1090), senyor de Lleida, Tortosa i Dènia, aliat amb el comte Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d'Aragó, el primer derrotà, gràcies al Cid, que havia acudit des d'Escarp, al Mundir al Hagib, el 1082, a Almenar i feu presoner el comte (que lliurà als pocs dies) i saquejà els territoris veïns. Pere I d'Aragó, fill de Sanç Ramires, entrà posteriorment al castell d'Almenara (1092), però fou una conquesta efímera, i en la invasió almoràvit cal situar la destrucció i l'abandonament del castell d'Almenara la Vella.
Foren precisament els almoràvits, els qui bastiren la nova població d'Almenar, més al nord, presidida pel castell i que fou conquerit cap a l'any 1145,per el comte Ermengol VI d'Urgell, per al comte Ramon Berenguer IV. Almenara la Vella, amb les terres regades per la sèquia que davalla del Sas i va a la Noguera Ribagorçana, fou donada al prior de Santa Maria de Solsona, que repoblà el territori amb algunes famílies vingudes del Solsonès.
Té un gran interès la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV als nous pobladors d'Almenar, en la qual concedia el 13 d'abril de 1148, ·ipsum castrum" d'Almenar a cent homes procedents de Balaguer, que comprenia la vila i la fortalesa dels almoràvits amb els seus termes.
El comte prometia als repobladors, que les possessions i els drets atorgats dins els "Usatges de Barcelona" no podrien revertir a cap altre senyor dels seus dominis, llevat el nomenament dels castlar, que feia en la persona de Pere Ramon d'Erill (càrrec que no implicava senyoria), del llinatge dels senyors Saidí, que representaven en aquest temps un paper decisiu en les noces del comte i Peronella i per tant en la unió d'Aragó i Catalunya.
A la carta de poblament s'hi afegí l'any 1511, un privilegi del mateix Ramon Berenguer IV, conegut per la pell d'Almenara, pel qual concedia la sèquia als 100 homes d'Almenar perquè la posseïssin, conservessin i tinguessin en propietat ells i els seus descendents, amb la promesa (igual com el castell) de no posar-hi per damunt cap senyor i amb la condició que excavessin aquesta sèquia i després hi posessin l'aigua (és refereix al canal de Pinyana).
el 1576, la vila s'alliberà finalment del domini senyorial i el 1580, a petició dels síndics i prohoms de la vila, Felip II concedí el privilegi de paeria tant lliure com Lleida.
En la guerra dels Segadors, la vila fou saquejada, el 1641, per les tropes castellanes dirigides per Jacinto Loris. En la guerra de Successió, tingué lloc prop de la vila la famosa batalla d'Almenar (27 de juliol de 1710), en la qual les tropes de Felip V sofriren una derrota important davant les austriacistes comandades pels generals Starhemberg i Stanhope, fet que permeté a l'Arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i entrar a Madrid.
El segle XVIII, és pròsper i productiu. Hom colonitza els altiplans del Sas des de Fonllet a Comaestreta, on es formarà el poble de Bassa Nova
El sometent d'Almenar, és destaca en la guerra del Francès.
El 1828, el municipi recupera l'antiga fira.
En la primera guerra carlina, la vila fou cap de marca pel servei de bagatges de l'exercit liberal, hi hagué batalles a l'entorn, actuaren les milícies i de nou el sometent i el castell àrab, que havia aguantat tants segles, restà molt malmès.
Llocs d'interès
Restes de la torre de Santa Maria, edifici vell, amb façana reformada, que sembla una vil·la rural molt antiga.
Lo Clot de la Unilla, llacuna endorreica d'una certa extensió i possiblement la més ben conservada de Catalunya.
 |
| fotografia de ww.laxarxa.com |
Casal del Pont del Molí, l'adaptació del Casal del Molí fariner l'any 1543, és va portar a terme aplicant una tècnica de rotació nova a la península. Constava de tres moles i gràcies a la prolongació del sobreeixidor permetia incrementar el salt d'aigua de 4 a 10 pams. L'aigua que arribava a les tines a través d'unes canals en pendent que s'anaven estrenyent progressivament. El cabal d'aigua estava regulat per estelladors i un cop utilitzada com energia, tornava a la sèquia mitjançant quatre arcades.
 |
| fotografia de almenar.ddl.net |
Pont del Julià, l'any 1954, és trobà ceràmica sigillata romana i més amunt aparegueren tombes de lloses de pedra i alguna ceràmica. Tot fa pensar que vora la sèquia hi hagué una vil·la romana.
Pilaret del Xam, pilaret o capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua.
Soldevila, el sól o començament de la vila, amb la seva portalada principal, on s'iniciaven els dos braços de muralla que donaven el tomb al poble.
Davant hi havia una plaça, espai lliure i públic, alhora passeig i lloc per carruatges i cavalcadures dels visitants.
Allí començava el terme, com indica la creu que encara es conserva.
 |
| fotografia de almenar.ddl.net |
 |
| fotografia de http://almenar.ddl.net/ |
 |
| fotografia de www.festacatalunya.cat |
 |
| fotografia de almenar.ddl.net |
El seu interior, està dividit en espais temàtics on estan representades diverses activitats. És poden trobar eines de pagès i conèixer el valor i utilitat de cada una de les peces exposades, també és dóna a conèixer algun ofici de l'època.
 |
| fotografia de almenar.ddl.net |
Església parroquial de Santa Maria, Edifici que reflecteix dues etapes constructives. D'una banda, la nau i la capçalera que s'amaguen dins les pautes gòtiques del segle XIV. De l'altre el campanar, que forma part de la façana, és del segle XVIII. De nau única amb transsepte, la capçalera es tanca amb tres absis poligonals. L'esvelt cimbori, vuitavat i sostingut per trampes. La planta gòtica fou modificada l'any 1740 i quedà convertida en una peculiar estructura amb campanar integrat a la façana.
 |
| fotografia de www.catalunya.com |
 |
| fotografia de mapio.net |
Jaciment Lo Tossal de les Gralles, aporta fragments de ceràmica corresponent al neolític-bronze inicial, a més de materials ibèrics i àrabs.
Jaciments de la serra de Bolós i del mas del Gabriel, hi han varis escampats que prenen el nom dels tossals on es troben. Lo Tossal Tallat, del Cocinaire, del Regal dels Morts....
Fires i festes
Fira de setembre, és la pervivència d'una antiga fira de bestiar atorgada per Felip II.
Festa de Sant Roc, 16 d'agost.
Mercat Medieval, 2n cap de setmana de juny.
Festa de les cassoles, primer de maig, instaurada per les dones del poble, cada colla realitza una cassola del "tros", com és realitzaven antigament al camp, en època de feina. Finalitzat el dinar hi ha un ball per tothom.
Festa de Santa Àgueda, 5 de febrer. Organitzada per l'associació Cultural de Dones, el diumenge següent es fa el ball de Santa Àgueda, amb coca i moscatell per a tothom.
Festa de Sant Sebastià, Festa major d'hivern, 20 de gener
Sant Antoni Abat, és celebren els 3 tombs amb carrosses guarnides i al·legòriques. És fa el sorteig d'un "carretó de fato" amb productes del camp i queviures, i un dinar popular, organitzat per la Unió de Pagesos.
Informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Almenar#Llocs_d.27inter.C3.A8s
http://almenar.ddl.net/index.php
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0002805.xml
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada