Salomó (Tarragonès)
 |
| http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058241.xml |
L'únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó. Travessa el nucli urbà la carretera local d'Altafulla al Pont d'Armentera.
ECONOMIA
Malgrat la preeminència dels serveis en l'economia del terme, Salomó encara deu el seu manteniment d'una manera fonamental al sector primari. L'agricultura de secà caracteritza el paisatge agrari del municipi. Les terres conreades estan ocupades per vinyes, oliveres, ametllers i avellaners. L'horta i l'arboricultura tenen un lloc molt migrat i la major part de la producció es destina al consum propi. Quant a ramaderia destaca la cria d'aviram.
EL POBLE
Envoltat de muntanyes i turons, és dins d'una gran fondalada, a 165m d'altitud.
La composició del poble és força irregular. La majoria de les cases que envolten el poble tenen horts o corrals tancats, també hi ha alguns xalets d'estiuejants.
Fora del poble, al capdamunt de la serra que voreja el Gaià, destaca la Cova Fonda o dels Verguerars, màxim exponent de l'eneolític al Tarragonès.
HISTÒRIA
L'origen de Salomó és medieval. El nucli de Salomó no es va formar amb la conquesta de la Catalunya Nova sinó amb la posterior colonització; per això la seva naixença fou una mica més tardana que la dels pobles de la rodalia. Els primers documents es remunten als primers anys del segle XI i pertanyien al Cartulari de Sant Cugat i al Llibre Blanc de Santes Creus, però no ho feien com a poble sinó com a accident geogràfic. La primera referència a Salomó com a poble és del 1254 i correspon a la carta de protecció atorgada pel rei Jaume I.
En les lluites vuitcentistes, Salomó es manifestà partidari, primer, dels absolutistes i, després, dels carlins. Durant la tercera guerra Carlina fou l'escenari d'un combat entre liberals i carlins. La construcció de la via fèrria entre el 1880 i el 1882 va ser molt important per a la població, ja que contribuí al seu desenvolupament en facilitar-li la comercialització de les seves produccions.
Salomó patí l'any 1885 una gravíssima epidèmia de còlera que causà la mort de molts dels seus habitants, a més l'any 1890 s'hi afegí un aiguat, que també causà morts i entre els anys 1892 i 1895, la fil·loxera destruí les vinyes i deixà el poble en la misèria.
La plantació del peu de vinya americà permeté la recuperació econòmica, que assolí un moment brillant als anys de la Primera Guerra Mundial.
LLOCS D'INTERÈS
Cova Fonda o dels Verguerars
Màxim exponent de l'eneolític al Tarragonès. Els materials trobats permeten suposar que era un lloc destacat en les rutes prehistòriques d'intercanvi.
 |
| http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/07/cova-fonda-del-vergerars.html |
Masies i barraques
Repartides pel terme hi ha barraques de pedra en sec i masies, les més importants són la Polla-rossa, el Mas Boronat, la Masia del Figueres.
La Polla-rossa està documentada al segle XIII, és molt gran i malgrat el seu abandonament no presenta un estat ruïnós. El Mas Boronat (també anomenat el Mas del Belga), a l'est del cap municipal, a sol ixent, és un mas grandiós i ha estat el bressol del cognom homònim.
 |
| Mas Boronat https://www.tripadvisor.es |
Església de Santa Maria
Església parroquial, documentada el segle XIII, se'n poden observar una sèrie d'elements romànics. La portalada constitueix un arc de mig punt i presenta decoració d'escatat a les impostes. També es pot admirar una esvelta finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt, una part de la cornisa i diversos elements decoratius a la façana: uns castells en forma de relleu i diverses creus gregues i de Malta.
 |
| http://mapio.net/pic/p-104719437/ |
Capella del Sant Crist
Al sector meridional de l'església de Santa Maria s'hi aixeca la capella del Sant Crist, construïda a principis del segle XVIII, d'estill barroc. Presenta planta de creu grega i el creuer és cobert per una elegant cúpula semiesfèrica rematada per una llanterna vuitevada. A les petxines es poden admirar els relleus dels quatre evangelistes. Està decorada amb una pintura mural i amb teles obra del pintor vallenc Pons i Monravà (segles XVII-XVIII).
 |
| http://blocdejaumepujol.blogspot.com.es/ |
Cal Cardenal
Casa pairal de la família Nin, comerciants de Salomó, molt vinculats amb la llegenda i la història del Sant Crist. La mansió, d'origen baix medieval, va ser objecte d'importants obres d'ampliació i reformes, sobretot durant el segle XVII. Destaquen les portes i finestres a les façanes de llevant i de ponent. Els laterals i la part posterior estan rodejats d'una esplèndida muralla merletada de gairebé dos-cents metres, també del segle XVII.
 |
| http://www.poblesdecatalunya.cat/cerca.php?estil=3&d=1 |
Ajuntament i Antigues escoles
El conjunt que formen l'edifici i les antigues escoles, respon a un projecte del conegut arquitecte modernista César Martinell. Les obres de construcció van tenir lloc entre els anys 1924 i 1925, i van fer possible la urbanització del sector del casc urbà que enllaça amb la carretera.
 |
| http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3404 |
FIRES, FESTES I CULTURA POPULAR
La diada més rellevant és la Festa Major en honor al Sant Crist, patró de Salomó, el dia tres de maig, celebració de la Invenció de la Santa Creu. La festa s'instituí ja a les darreries del segle XVII i en destaca la solemne Processó del Pa Beneït. A les darreries d'agost, en cap de setmana, se celebren les Festes d'Estiu o Festes d'Agost, de caràcter popular i lúdic. El 16 d'agost es celebra la festa votiva de sant Roc, protector de la pesta, instaurada per les autoritats locals l'any 1885, en record de l'epidèmia de còlera que va afectar la població els mesos de juliol i agost d'aquell any.
La cavalcada de Reis, la vesprada del dia 5 de gener, tanca el cicle festiu de Nadal, repartint les joguines a la mainada, casa per casa, de balcó a balcó, al compàs d'una cançó pròpia del poble.
Ball Parlat del Sant Crist
Es representa anualment, durant els quatre diumenges del mes de maig a les 12 del migdia.
A través de quadres dramàtics i coreogràfics, narra una història centenària envoltada de llegenda. Aquesta conta que un mercader de Salomó, Josep Nin, de Can Cardenal, va portar a la vila un Crucifix miraculós adquirit a un comerciant algerià a pes de plata després de moltes tribulacions. L'origen d'aquest relat es pot situar a mitjan segle XVI. La devolució a la imatge es va estendre per les comarques veïnes i els fidels anaven a Salomó en peregrinació i romeria a retre homenatge al patró. Es va instituir una confraria en el seu honor (1691) i es va compondre uns Goigs (els més antics que daten de mitjan de segle XVIII). De la tradició oral i els Goigs en nasqué el text dramàtic del Ball, escrit a mitjan segle XIX, i des d'aleshores, representat de forma ininterrompuda.
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.salomo.altanet.org/
https://www.youtube.com/watch?v=72cJLj-jCAg
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada