Andorra La Vella (Andorra)

foto: Montserrat Anento

És la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en que es divideix el país, amb una superfície de 12km.

És la parròquia més petita i la més poblada alhora. Situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen el riu la Valira. És troba a 1013m d'altitud.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos més baixos que el seu entorn. També s'hi produeixen mobles, tabac i conyac.

La principal teoria sobre de l'origen del topònim Andorra, es que podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és bosc. Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts". El sobrenom de La Vella, és, potser, per a subratllar-ne la capitatlitat.

GEOGRAFIA

Andorra la Vella, és situada a l'ampla vall central, d'origen glacial, travessada per La Valira i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu Perafita. La ciutat situada a 1029m d'altitud, sota la serra d'Enclar (2317m).

La muntanya més alta de la parròquia és el Bony de la Pica, de 2402m. Els voltants d'Andorra la Vella, estan coberts d'extensos boscos de muntanya mitjana influenciada per l'altitud. L'espècie dominant és el pi roig. A més dels pobles de Santa Coloma d'Andorra, són dins la parròquia l'antic llogaret de la Margineda, les bordes de la Comella i el castell de Sant Vicenç de Montclar. Al nord del nucli antic hi ha els nous barris de les Closes de Guillemó, Sant Andreu, Prada de Guillemó i Prada Ramon.

HISTÒRIA

La parròquia d'Andorra és esmentada per primer cop a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839. Un dels seus representants, Sinfré Raimon, va signar a la venda de possessions andorranes que Ermengol V d'Urgell va fer al bisbe Pere Berenguer el 1133. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des de 1278, data de la signatura dels pariatges, un acord segons el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir sobirania.

Durant l'alta edat mitjana, la necessitat d'organitzar-se davant dels poders feudals, va obligar als habitants de les parròquies formes de govern comunitari, documentades des de la fi del segle XIII. Van ser les assemblees de tots els caps de casa que es trobaven als porxos de les esglésies o als cementiris.

Al llarg del segle XV, aquestes assemblees generals van donar pas a la constitució d'òrgans de govern més reduïts, governats per representants electes, prohoms, pròcers, jurats, etc. Els noms actuals de cònsols i consellers es van fixar al llarg del segle XVI.

Fins a la segregació d'Escaldes, s'alternaven en el càrrec de cònsol major els representants dels quarts d'Andorra la Vella i d'Escaldes, un any cadascun. Els quarts són divisions polítiques administratives dins de cada parròquia.

Els comuns decidiren sobre aspectes bàsics de la vida econòmica i social de les seves comunitats, controlaven els recursos naturals, gestionaven els espais de pastura i conreu, imposaven taxes i tributs, aprovaven les concessions per a l'explotació de mines i ferro i la instal·lació de fargues, algunes de les quals eren propietat comunal, mantenien els ponts i els camins del seu terme, legislaven a través de les ordenacions i nomenaven els càrrecs i oficis de l'administració comunal: Mostassaf (magistrat municipal dels territoris de la corona d'Aragó) i manadors.

Els cònsols en actiu i els de l'any anterior formaven part del Consell de la Terra, l'assemblea de totes les parròquies que es va consolidar el 1419 per concessió del copríncep episcopal, comte de Foix.

La nova reforma del 1866 va ampliar el dret a vot als tots els caps de casa. A partir d'aquest moment, el càrrec de cònsol va ser incompatible amb el de conseller general.

El 1978 es va produir la primera i, de moment, única, modificació de l'ancestral estructura parroquial andorrana, quan el quart d'Escaldes-Engordany es va constituir en la setena parròquia, fent que el quart d'Andorra la Vella esdevingués també parròquia.

LLOCS D'INTERÈS

Casa de la Vall

Edifici centenari, seu del Parlament, el Consell General d'Andorra i seu de l'antic Consell de la Terra.

Construïda l'any 1580, com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets. El 1702 va ser comprada per aleshores el Consell de la Terra.

A la porta principal es troba l'escut de la família Busquets (un arbre) i l'escut d'Andorra. La planta de l'edifici és rectangular i compta amb dos pisos, un antic colomer amb forma de torre, que destaca en una cantonada.

La planta baixa està destinada a l'administració de justícia amb el Tribunal de Corts. A la primera planta, planta noble de la casa familiar, es troba la Sala del Consell, una capella dedicada a Sant Ermengol i l'armari de les Set Claus, on es conserven els documents històrics d'Andorra, tancats amb una clau per cadascuna de les parròquies. Conserva també l'antiga cuina, a la qual es pot accedir des de la famosa Sala de Passos Perduts, on es fan els actes protocol·laris. Al segon pis o també anomenat Cap de casa, s'hi troba una sala polivalent utilitzada per albergar-hi exposicions.

https://www.pinterest.com/pin/88735055137447539/

Sant Esteve d'Andorra la Vella

Està al bell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originàriament romànica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions.

De l'obra original es conserva l'absis semicircular romànic (segle XIII), el més gran d'Andorra i l'arrencada dels murs de la nau. A la part exterior, l'absis presenta una decoració feta amb un fris de dents de serra i amb arcuacions i bandes llombardes. El campanar, de planta quadrada, és una esvelta torre de tres pisos, sense decoració. Altres elements arquitectònics a destacar són el pis superior del campanar i l'antiga porta dels peus del temple (actual entrada lateral), que van ser reconstruïdes l'any 1940, segons projectes de l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch.

Al seu interior podem trobar diferents retaules barrocs, com el de Sant Joan Baptista o el de Santa Llúcia, també són remarcables la biga policromada romànica, que degué suportar un baldaquí i l'anomenat Quadre de les Ànimes i diferents peces d'orfebreria.

Antigament hi havia unes interessants pintures murals romàniques al fresc, de temàtica apocalíptica, avui en dia disperses, així com les d'una absidiola lateral, que es conserven al Museu d'Art de Catalunya, corresponen a la meitat del segle XII.

En l'absidiola hi ha dues escenes referents a sant Joan Baptista, l'aparició de l'àngel a Zacaries. A l'exterior de l'arc, un personatge que omple tres gerres d'aigua, sembla que es pot relacionar amb les noces de Canà. La simbologia secramental de l'aigua, implícita en aquestes imatges, podria indicar que aquest petit absis contenia les fonts baptismals. Les altres pintures que s'exposen formaven part de la decoració de l'absis central. A diferència d'altres casos, s'hi representen escenes al·lusives a la Passió.

foto: Montserrat Anento

Església de Santa Coloma

Es troba al marge dret del riu Valira. Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat, en primer lloc per ser una de les més antigues, ja que se situa la seva construcció en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX, per tant es tracta d'un edifici preromànic, que va modificar-se al llarg dels temps, fins adquirir l'aspecte actual, i en segon lloc, pel seu característic campanar de base circular. L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau.

La comunicació entre el presbiteri i la nau es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat.

L'edifici patí importants modificacions al segle XII, s'hi afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'alçària, té quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una reu de pedra sobre la clau de l'arc. La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra.

El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla que podria haver estat fet cap al segle XVIII.

http://visitandorra.com/

Avinguda de Meritxell

Creua Andorra la Vella d'oest a est, des de la plaça Rebés al centre de la ciutat fins al carrer de la Unió a Escaldes-Engordany. Forma part de l'antic camí ral i la carretera tradicional de les valls d'Andorra, avui convertida en avinguda i principal eix comercial del país ¡ juntament amb l'avinguda de Carlemany a Escaldes-Engordany, carrer que suposa la seva continuïtat al canvi de població.

Al llarg de l'avinguda se succeeixen els blocs de pisos amb botigues, el comerç és més intens al tram superior de l'avinguda i per tota la de Carlemany. També s'hi pot trobar diversos centres comercials i grans magatzems. En aquesta zona hi tenen la seu princioal gairebé tots els bancs d'Andorra.

L'avinguda duu el nom de la patrona d'Andorra, la Mare de Déu de Meritxell.

Foto: Montserrat Anento

Pont de la Margineda

Travessa el riu Valira i forma part del camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella passant per Santa Coloma. És el més gran i esvelt dels ponts medievals del Principat. La seva llargada és de 33 metres i l'alçada màxima de 9,20 metres. Les dovelles són de pedra tosca, per tal d'alleugerir-ne l'estructura, i el murs són fets en gran part amb pedres de granit dites valirenques, ja que havien estat arrossegades pel riu Valira fins al mateix lloc on s'aixeca el pont.

http://turisme.andorralavella.ad/

Sant Vicenç d'Enclar

Conjunt medieval situat en un puig 150m per sobre del poble de Santa Coloma, al peu de la serra d'Enclar. La part més ben conservada es l'església, el 1980 es va reconstruir de forma fidedigna les parts enrunades, dels espais d'habitació i del castell que es va construir en aquest lloc, se'n conserven els fonaments.

El roc d'Enclar va constituir, per la seva situació a l'entrada de la vall i per la facilitat de la seva defensa, un lloc estratègic que va ser utilitzat sobretot entre els segles IX i XII pels comtes d'Urgell per controlar el pas des de la part alta del país.

Els materials apareguts durant les diferents campanyes d'excavacions arqueològiques comprenen des d'una moneda i restes de ceràmica d'època romana fins d'època paleocristiana, alt medieval i posterior al segle XV, com també monedes de diferents moments del segon mil·lenni, hi confirmen la presència humana fins a èpoques recents.

L'església de Sant Vicenç va ser construïda probablement a la darreria del segle VIII o a començaments del segle IX. La nau rectangular, sense cap més cobertura que les portes d'entrada i d'accés al campanar, aquesta darrera limitada per un muntant de pedra en una banda i amb un arc de construcció molt tosca. La coberta està sostinguda per encavallades de fusta.

A la part de llevant es troba l'absis, de planta quadrada i amb coberta de volta de canó, al qual s'accedeix per l'arc triomfal, més estret aquell, obert a la paret est de la nau. L'absis s'il·lumina mitjançant dues finestres d'esqueixada simple situades als murs de llevant i de migjorn. El campanar no gaire alt, és circular, té un sol pis de finestrals, de factura molt rudimentària, i sota mateix del llosat presenta set petites finestres en forma de ferradura.

La construcció de l'església va comportar l'enderrocament d'una anterior, les restes de la qual encara són visibles. Al voltant de l'edifici religiós es conserven també altres estructures, com ara sitges per guardar el blat o un cup de vi i també una important necròpoli amb vint-i-dues tombes excavades a la roca i que daten dels segles IX-X, catorze enterraments en cista dels segles XI-XII i sis tombes realitzades en tècnica mixta. A moltes d'aquestes tombes s'hi van trobar, els esquelets corresponents i alguns objectes d'aixovar funerari.

http://visitandorra.com/

Capella de Sant Andreu

De planta rectangular, l'absis és semicircular i el campanar d'espadanya té un ull, alguns dels seus elements permeten incloure-la originàriament dins l'època romànica. L'orientació llevant-ponent, la porta amb arc de mig punt situada a la paret de migjorn i l'aparell de la paret de l'absis, de part de la nau. Un altre element que confirma la seva pertinença al romànic és la lipsanoteca, procedent d'aquesta capella, conservada al Museu Episcopal de Vic, datada del segle XII.

http://turisme.andorralavella.ad/

La Creu Grossa

És una creu de terme situada avui una mica més avall del seu emplaçament original, vora el camí ral que unia Andorra la Vella i Escaldes.

Construïda en pedra, d'estil gòtic, segurament de finals del segle XVI o començaments del XVII. A una banda de la creu es representa Crist clavat a la creu i a l'altra la Mare de Déu amb l'infant en braços.

http://metamorfosisandorranes.blogspot.com.es/

Casa dels Russos

Patrimoni Cultural d'Andorra, dissenyada per Cèsar Martinell, restaurada l'any 1997 a partir dels seus plànols originals, constitueix un dels exemples de l'arquitectura del granit. D'estil modernista amb traces noucentistes.

http://turisme.andorralavella.ad/

Comú d'Andorra
Foto: Montserrat Anento

Biblioteca Nacional
foto: Montserrat Anento

Teatre Comunal
foto: Montserrat Anento

FIRES, FESTES I CULTURA POPULAR

El contrapàs

És la dansa d'Andorra la Vella per excel·lència. Patrimoni Immaterial fet Art. Antecessora de la sardana, per dir-ho d'alguna manera. Una dansa antiga que la capital va deixar perdre un temps i la va tornar a recuperar com a complement de les caramelles de Pasqua i que avui viu la seva màxima esplendor per la Festa Major.

El diumenge de festa major, en sortir de missa, la plaça es llença al lideratge del capdanser per dur a terme la ballada. Una filera, braços units, braços enlaire i a seguir el compàs de la música, el ritme del contrapàs, fins formar una rotllana com a totes les danses de la mateixa naturalesa, encara que la d'Andorra la Vella és força peculiar.

El Contrapàs, un pas seguit d'un altre en direcció contrària al primer -d'aquí li ve el nom- Una dansa que sempre s'inicia amb el peu esquerra i ara cap aquí i ara cap allà. I tal com fa el ball, tal com fa la música i tal com fan els balladors, tot el que es fa es desfà.

La ciutat d'Andorra la Vella li ret homenatge amb un monument col·locat a la placeta de Sant Esteve dissenyat i construït l'any 1977.

http://turisme.andorralavella.ad/

Representacions rituals lligades al cicle natural de la Terre o a creences ancestrals.

Un dels exemples més clars són les que es desenvolupen a l'entorn de la festa de Sant Joan i del solstici d'estiu, amb el giravoltar de les falles enceses com a màxim exponent.

Els focs de sant Joan cremen a tots els barris de la parròquia, preparat per els més joves. A Andorra la Vella, un grup de joves anomenats els fallaires encenen trossos d'escorça de beç, les falles, i fan una cercavila al llarg de la qual els fan girar al seu voltant, lligades a l'extrem d'una cadena.

http://fallasdelpirineo.com/

Escudellada de Sant Antoni

A començament dels anys 70, uns amics de l'avinguda Meritxell que celebraven la seva onomàstica el dia de sant Antoni i van decidir festejar-ho a l'entorn dels seus negocis, oferint escudella i carn d'olla als veïns i conciutadans. Era en certa manera, la recuperació d'una tradició centenària. Per la festivitat de sant Antoni, 17 de gener, s'acostumava a repartir menjar entre els més pobres de la parròquia.

http://turisme.andorralavella.ad/

Consòrcia de casats d'Andorra la Vella

Aquesta germandat d'ajuda mútua deu segurament el seu naixement el 21 de febrer de 1776, a un seguit per corregir en certa mesura els accessos de les festes de Carnestoltes.

Les funcions de la Consòrcia són vetllar els malalts, traslladar els consorciats difunts al cementiri, disposar d'un fons de capital per prestar-lo amb un interès mòdic als consorciats que es trobin en dificultats i organitzar les festes de Carnaval. No tothom, però, pot ser consorciat, cal ser andorrà, casat , cap de casa i veí d'Andorra la Vella.

http://www.andorradifusio.ad/Noticies/consorcia-de-casats-celebra-tradicional-consell-del-bull

El Sometent

Formada pels caps de casa i tenint per missió la defensa de la parròquia, pot ser convocat per les autoritats locals en cas de necessitat. És també un altre referent de les arrels andorranes.