Urtx (Cerdanya)
 |
| http://mapio.net/pic/p-42549097/ |
L'antic municipi d'Urtx es va unir el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d'acord amb els municipis afectats.
S'estén pels vessants del Tossal Rodó (1751m) i de les Roques Altes (1776m) des del cim dels quals es domina la vall d'Alp fins a l'altura del barranc de Saltèguet. Per aquest declivi fins al Segre s'escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d'Urtx, a més de la riera del Vilar d'Urtx. El terme és drenat a més pel curs baix del riu d'Alp.
El cap de municipi és el poble del Vilar d'Urtx, comprèn també els pobles d'Urtx, Queixans, amb el barri de l'Estació i el raval del Torrent, Escardacs i Estoll, a més del llogaret de les Pereres, la caseria de Soriguerola, i diverses urbanitzacions i masies, com el Mas de Santes Creus, Soriguera, Mas de l'Escloper, Mas de Montagut, Mas d'Amunt i el Molí de l'Anglès.
ECONOMIA
Les tradicionals activitats agrícoles i ramaderes han anat perdent importància a favor del creixements del sector de serveis, impulsat bàsicament pel turisme. A banda d'una bona extensió de terreny forestal, la superfície agrària útil és ocupada en gran part per les pastures permanents que permeten una certa riquesa ramadera. A les terres llaurades destaquen els cereals (especialment el blat), les patates i el farratge. Hi ha cria de bestiar boví, oví, equí, porcí i conills.
L'activitat industrial és representada sobretot per la construcció i les empreses immobiliàries. Els seus serveis i el comerç són reduïts, però el turisme ha esdevingut un important motor econòmic del terme.
VILAR D'URTX
a 1148m d'altitud, situat a ponent del poble d'Urtx, és el cap de municipi. Documentat al segle XIV, depèn de la parròquia d'Estoll, ja que no té església pròpia.
URTX
a 1180m d'altitud, situat al raiguer del serrat de les Planes. Pel seu emplaçament gaudeix d'una bona panoràmica sobre aquesta part de la Cerdanya.
L'església parroquial de Sant Martí d'Urtx, és d'origen romànic. Té un portal ornamentat amb arquivoltes damunt el qual es dreça un campanar de torre de construcció moderna.
ESTOLL
A la plana del Segre ¡, vora el riu d'Alp, a 1150m d'altitud.
L'església parroquial de Santa Eulàlia, amb un campanar quadrat coronat amb un teulat a quatre vents acabat amb una aguda punta.
Esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Cinta, de pedra policromada del segle XV.
ESCARDACS
El poblet d'Escardacs, davant Estoll a la dreta del riu Alp.
No se'n conserva l'església de Sant Jaume d' Escardans
SORIGUEROLA
Prop de la desembocadura del riu Alp al Segre.
L'antiga església parroquial de Sant Miquel, avui capella, és un edifici romànic, d'una nau i un absis amb porta senzilla a migdia (segle XI).
En procedeix un frontal d'altar, conservat avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), romànic del segle XIII.
De Soriguerola depenia el Mas de Soriguera, situat més a llevant, a la dreta del riu Alp.
QUEIXANS
A 1125m d'altitud, situat dalt d'una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la Vall del Segre. S'allarga pel raval del Torrent cap el torrent de Queixans.
L'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, és romànica (segle XI), consta d'una nau i un absis semicircular ornamental exteriorment amb arcuacions llombardes, té algunes capelles laterals afegides. La porta conserva la ferramenta original. L'obra del portal fou feta el 1775. Al museu Diocesà d'Urgell, es conserva un petit copó de metall argentat del segle XVIII.
La parròquia és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Forma part de la baronia d'Urtx.
PERERES
Situada vora el Segre, al pla, amb bon aprofitament per a l'arquitectura i l'explotació ramadera.
L'església parroquial de Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs, puix que el poble s'anomenava antigament així, Ancs i va ser a partir del segle XIV que es començà de dir les Peres, les Pedreres i finalment les Pareres. Aquesta església és una notable exemplar romànic, amb absis semicircular que s'obre per dos arcs en gradació, una única passats de radi, té volta de quart de cercle i la nau, de mig punt, és reforçada amb arcs torals. A ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.
HISTÒRIA
El lloc d'Urtx és esmentat al segle XI, quan esdevingué un feu dels comtes de Cerdanya, posteriorment fou posseït per la família d'Urtx, emparentada amb el vescomtes de Cerdanya i que almenys entre el 1081 i el 1130 empraren al títol de vescomtes d'Urtx. El primer a anomenar-se així fou un tal Bernat, fill del vescomte de Cerdanya i de Conflent i senyor de Jóc, Bernat II, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.
El llinatge dels Urtx posseí la senyoria d'Urtx, en la qual hio havia comprès el terme de Queixans, i la senyoria de la vall de Toses, a més d'altres indrets. N'eixiren alguns personatges notables, com Pere d'Urtx (bisbe d'Urgell 1269-93), el seu germà Ramon d'Urtx, Hug de Mataplana, vers l'any 1316, la senyoria d'Urtx previngué al rei, després fou posseïda per diversos altres senyors, entre els quals el vescomte de Castellbó (1359). El 1698 pertanyia a la comunitat de preveres de Puigcerdà.
FESTES
Festa d'estiu de Queixans, mes d'agost
Festa Major de Queixans, Sant Cosme i Sant Damià, mes de setembre
Festa Major d'Urtx i Vilar d'Urtx, mes d'agost
Festa petita d'Urtx, Sant Martí, mes de novembre
Festa Major d'Escardans i Estoll, Santa Eulàlia, mes de desembre
Festa Major de Soriguerola, Sant Miquel, mes de setembre
Festa Major de les Pereres, Sant Esteve, mes de desembre
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.fontanals.cat/
 |
| http://www.fontanals.cat/ |
 |
| Sant Cosme i Sant Damià de Queixans http://www.ddgi.cat/municipis |
PERERES
Situada vora el Segre, al pla, amb bon aprofitament per a l'arquitectura i l'explotació ramadera.
L'església parroquial de Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs, puix que el poble s'anomenava antigament així, Ancs i va ser a partir del segle XIV que es començà de dir les Peres, les Pedreres i finalment les Pareres. Aquesta església és una notable exemplar romànic, amb absis semicircular que s'obre per dos arcs en gradació, una única passats de radi, té volta de quart de cercle i la nau, de mig punt, és reforçada amb arcs torals. A ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.
 |
| http://www.fontanals.cat/ |
 |
| Sant Esteve de les Pereres http://www.ddgi.cat/municipis |
HISTÒRIA
El lloc d'Urtx és esmentat al segle XI, quan esdevingué un feu dels comtes de Cerdanya, posteriorment fou posseït per la família d'Urtx, emparentada amb el vescomtes de Cerdanya i que almenys entre el 1081 i el 1130 empraren al títol de vescomtes d'Urtx. El primer a anomenar-se així fou un tal Bernat, fill del vescomte de Cerdanya i de Conflent i senyor de Jóc, Bernat II, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.
El llinatge dels Urtx posseí la senyoria d'Urtx, en la qual hio havia comprès el terme de Queixans, i la senyoria de la vall de Toses, a més d'altres indrets. N'eixiren alguns personatges notables, com Pere d'Urtx (bisbe d'Urgell 1269-93), el seu germà Ramon d'Urtx, Hug de Mataplana, vers l'any 1316, la senyoria d'Urtx previngué al rei, després fou posseïda per diversos altres senyors, entre els quals el vescomte de Castellbó (1359). El 1698 pertanyia a la comunitat de preveres de Puigcerdà.
FESTES
Festa d'estiu de Queixans, mes d'agost
Festa Major de Queixans, Sant Cosme i Sant Damià, mes de setembre
Festa Major d'Urtx i Vilar d'Urtx, mes d'agost
Festa petita d'Urtx, Sant Martí, mes de novembre
Festa Major d'Escardans i Estoll, Santa Eulàlia, mes de desembre
Festa Major de Soriguerola, Sant Miquel, mes de setembre
Festa Major de les Pereres, Sant Esteve, mes de desembre
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.fontanals.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada