indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

fotografia de  www.escapadarural.com Situada en ple Pirineu, a l'extrem nord de l'Alt Berguedà, a 786m d'altitud a la vall espaiosa i ample del riu Bastareny, arrecerada als peus dels darrers contraforts meridionals del Moixeró i dels Rasos de Comabella, a la vora del Bastareny. Encara avui mostra ben clarament la seva antiga grandesa, com a capital de la baronia de Pinós. El seu nucli antic conserva les muralles medievals, mentre que a la resta del poble se'n conserven fragments. La plaça major formada per edificis de notable antiguitat, és famosa pels seus pòrtics, curiosament rústecs.  El terme municipal de Bagà inclou el veïnat de Terradelles, l'antic llogaret i quadra de Rigoréixer i l'antic terme de Sant Joan de l'Avellanet.  Romanen encara habitades les masies de la Creu de l'Om, Cal Graners i Quer, i entre les deshabitades de fa anys es poden esmentar les da Matallops i Paller Baix. Una gran part de la superfície del municipi és ocupada

Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del

fotografia de  www.lescortsdebiosca.com Vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia, a l'altiplà de Calaf. És la capital de la comarca natural de l'Alta Segarra, amb una extensió de 9'35 km2 i un cens de població de 3350 habitants, situat a 680m d'altitud sobre el nivell del mar, es caracteritza per uns estius calorosos i uns hiverns freds, amb presència de gelades i gebrades.  Història Els comtes catalans, a partir de l'any 801, després de la conquesta de la ciutat de Barcelona i de diversos intents de portar la frontera al riu Ebre, intenten establir una línia de frontera segura, fins assolir una línia que s'estableix  definitivament als rius Llobregat -Cardener. Per la banda musulmana també es fixa una ratlla fronterera a ponent de la cristiana. Per reforçar-la es repoblà el territori amb tribus berbers. A la zona de l'Alta Segarra es conserven dos topònims que s'han identificat com berbers, (Veciana i Calaf).  L'Alta Segarra fou