Llívia (Cerdanya)
 |
| Fotografia de volandovoyviajes.es |
El municipi és integrat, a més de Llívia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita (Mas de Travis) i el mas Junquer. A més s'hi troba l'església de Sant Guillem de la Prada.
Llívia a més es coneguda entre altres coses, per la "Farmàcia Esteve", una de les més antigues d'Europa, fundada probablement el segle XV, tot i que està documentada des de 1594, cal dir, que l'apotecaria o farmàcia antiga deixà de funcionar de la seva activitat el 1926 i actualment és un museu.
Llívia, situada a 1223m d'altitud, es troba als Pirineus, al peu del turó del castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. El Segre creua el terme municipal, al seu pas per Llívia, rep les aigües dels rius Er, Targasona i Éguet.
Al nord i darrera la carena del Puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paisatges de la font del Sofre, més propera més propera i situada a la petita Vall d'Estaüja, i de la font del Ferro , a la confluència del Torrent del Tudó amb riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1375m), també anomenat Puig del Castell, el Serrat de Baladret (1428m) i el Pla del Tudó (1403m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmarill.
Història
Prehistòria; Documentalment es l'agrupació humana més antiga de la Cerdanya. La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a repeu, la població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap el darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
Edat Antiga; Com a conseqüència de la II Guerra Púnica, l'àrea catalana restà sota la denominació romana cap a 200 aC, els romans avançaren vers la Cerdanya a través de la Vall del Ter, procedents de Narbona.
Aquests construïren la Strata Confluentana que perllongaren cap a Lleida seguin ell curs del Segre. Aquest tram se l'anomenà Strata Ceretana i data del 250 aC.
Com que no pogueren ocupar facilment els territoris ceretans, ja que aquests hi varen oposar resistència, l'any 50 aC Caius Fabius va expulsar dels Pirineus Orientals els seguidors de Pompeu (que havia rebut el suport local), l'any 39 aC Domicius Calvinus, tractava de pacificar els natius, ja que 200 anys de romanització no havien estat suficients.
Els romans van fortificar un campament romà a Lulia Lybica, actual Llívia, amb la qual cosa esdevingué la capital de la Cerdanya durant molts segles i rivalitzant en importància amb la Seu d'Urgell.
La probable concessió del títol de municipi per part de l'emperador Juli César ¡, i el fet d'erigir-se en capital és reflex de la seva importància en el marc pirinenc. Juli César també li atorgà el dret romà, privilegi que es concedia a poques ciutats i que feia que estigués regida per les mateixes lleis que Roma i no es tractés com una simple possessió conquerida. Es a dir, el dret i la ciutadania.
L'any 166 fou destruïda per una rebel·lió i més tard repoblada sota l'emperador Adrià.
Edat Mitjana
Època visigota; El rei visigot Wamba ¡, hagué de sufocar l'aixecament del duc Pau a Narbona, per a qual cosa envià els exercits a través de la Strata Ceretana des de Lleida fins a Llívia, lloc on el bisbe d'Urgell, Jacint, s'havia fortificat i oposat resistència, finalment fou derrotat juntament amb el general Araujiste.
La influència visigota, no comportà moviments poblacionals, no fou massa forta.
Època musulmana, l'any 720, després de la invasió sarraïna de la península Ibèrica, la Cerdanya restà sota domini musulmà. El vali o governador musulmà Munusa, fortificà el Castrum Libyae cap el 731.
En aquest any el berber Munusa, vali de Septimània, d'acord amb el duc cristià Eudes d' Aquitània, és rebel·là contra els àrabs de Còrdova, lluità contra dels seus germans islàmics de la Cerdanya i perseguí els cristians aliats amb els àrabs, fent cremar a la foguera a Nambad, bisbe d'Urgell. Munusa fou derrotat a Llívia pel vali Cordovès Abd-el-Rahman ibn 'Abd -Allah al Gafiqi, que prosseguí la seva ofensiva fins Potiers on fou derrotat per Carles Martell l'any 732. Aquí comença la reconquesta per part dels francs, poc després de l'any 759, la Cerdanya fou reconquerida.
Edat Moderna
Mancada Llívia del seu castell, fou posada sota protecció reial, essent regida per un batlle i un conseller municipal.
L'any 1528 l'emperador Carles V, concedí el títol de Vila. Potser aquest títol fou el més important de tota la història d'aquest municipi ja que es va fer servir un segle més tard, amb el tractat dels Pirineus per oposar-se a formar part de França.
Entre els anys 1659 i 1660 i en el marc del Tractat del Pirineus, el regne de França aconseguí el nord de Catalunya, tot el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Miquel de Salbà i Vallgornera, comissionat espanyol, indicà que el tractat parlava de "villages" o pobles i que Llívia noera altre cosa que una vila i per tant no podia formar part de la zona segregda.
Els francesos, però, introduïren una darrera clàusula; mai més no podria fortificar-se, cosa que tampoc era important per el Consell d'Aragó, ja que s'havia començat a fortificar Puigcerdà, a canvi el camí que uniria Puigcerdà amb Llívia seria un camí reial, lliure de peatge.
Fins l'any 1716 pertanyé a la vegueria de Cerdanya, fins l'any 1833 formà part del departament del Segre, però no fou fins l'any 1868, sota el definitiu Tractat de Baiona, que s'establiren les fites que separen els territoris estatals de França i Espanya, amb els agregats de Gorguja i Cereja, així com els camins que havia de seguir el bestiar per pasturar als prats comunals del Carlit i els drets de reg.
Segles XIX, XX i actualitat
Als darrers segles la població ha estat canviant, oscil·lant entre els 700 i 1600 habitants.
La superfície conreada representa al voltant del 60% del terme, quasi una tercera part es de regadiu, hi predomina el conreu de patates per sobre del de cereals (majoritàriament blat), els prats i els farratges.
Al segle XIX, hi hagué una important activitat tèxtil, amb diverses fàbriques, així com dos molins fariners i altres indústries. Actualment, a més de l'agricultura, la població viu del comerç així com de l'hostaleria.
Llocs d'interès
Nucli de la vila, declarat Bé Cultural d'interès Nacional, en la categoria de conjunt històric. Les cases dels carrers del Mercadal, de Fontcitrane, de Santa Maria i l'antiga plaça Major, conserven la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta.
Església Mare de Déu dels Àngels, edificada entre els segles XVI i XVII, sobre un altre anterior, l'església de Santa Maria del Puig, datada l'any 835.
És una església d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal, Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosada central representant Sant Guillem.
Al seu interior hi podem trobar un orgue que està situat a la cinquena capella, de disseny català.
A la sagristia hi trobem la talla del Sant Crist de Llívia, del segle XIII.
Les torres de l'església estan declarades Bé Cultural d'Interès Nacional. Són torres rodones de defensa amb espitlleres que estan situades als extrems de la façana.
Van ser construïdes juntament amb l'església, després de la destrucció del castell.
Torre Bernat de So, l'actual torre construïda l'any 1584-1585 per retenir el dret de "recollita" que tenia l'antic castell. Aquest dret era un privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors del castell.
S'ha utilitzat com a presó, com a casa de la vila, durant un temps allotjà la farmàcia. És de planta circular, amb teulat en pendent cobert de pissarra, té tres nivells amb entrada al primer i segon. Les obertures tenen llindes i brancals de pedra. L'entrada de la planta baixa, té una llinda i brancals monolítics de granit, hi ha una inscripció "Carcel Real 1834".
Farmàcia Esteve de Llívia, d'origen medieval, probablement la més antiga d'Europa de les que s'han conservat. Fundada possiblement a començaments de segle XV, guarda una col·lecció de caixes renaixentistes amb retrats de sants i personatges, albarels (pots) dels segles XVI i XVIII, un cordalier barroc tallat per Josep Sunyer en l'època en que la família Esteve es fa càrrec de la farmàcia i que mantindrà durant set generacions.
També es conserven bocals de vidre del segle XIX, una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats i receptaris entre d'altres objectes, que la fan un dels conjunts més importants d'Europa.
Els albarels (pots blaus) tenen cos cilíndric, més alts que amples amb un escanyament. Són de color blau cobalt, monocrom, la base mai està coberta de color rosa, cosa que fa pensar que eren banyats en color tot subjectant-los pel peu. L'interior és d'esmalt blanc.
N'hi ha de tres tipus,
símples, que es feien servir per guardar elements específics en estat natural i són els més grans.
Compostos, contenen medicaments fets d'elements simples d'us freqüent i llarga conservació, pomades, ungüents, conserves etc, són de mida mitjana.
Cordaliers, són dipòsits de productes semi-elaborats, extractes o pols de productes simples, o bé, compostos extraordinaris d'us poc freqüent, i confits. Són els més petits i reben el no del moble on es guardaven.
Creu de Toret, situada a 800m de ka sortida de Llívia, al camí d'en Calvera, coronada per un capitell quadrangular que feia de suport a una creu de ferro forjat, de petites dimenssions ¡, la base portava gravat el nom de Toret, corresponent al cognom d'una família rica d'agricultors de Llívia i Estavar existent ja al segle XIV, el monument molt malmés va ser traslladat a l'actual ubicació i la creu antiga substituïda per l'actual.
Fires i Festes
Festa Major, primer dilluns després de pasqua (pasqüetes)
Festival de Música de Llívia, es desenvolupa en dos cicles, el d'estiu al mes d'agost i el d'hivern al mes de desembre.
Fira de la Transhumància, al mes de juny.
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.llivia.org/
http://www.viulafesta.cat/
Història
Prehistòria; Documentalment es l'agrupació humana més antiga de la Cerdanya. La primera ocupació del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a repeu, la població indígena rebé les influències del món ibèric i poc temps després, cap el darrer quart del segle I aC, la colonització romana.
Edat Antiga; Com a conseqüència de la II Guerra Púnica, l'àrea catalana restà sota la denominació romana cap a 200 aC, els romans avançaren vers la Cerdanya a través de la Vall del Ter, procedents de Narbona.
Aquests construïren la Strata Confluentana que perllongaren cap a Lleida seguin ell curs del Segre. Aquest tram se l'anomenà Strata Ceretana i data del 250 aC.
Com que no pogueren ocupar facilment els territoris ceretans, ja que aquests hi varen oposar resistència, l'any 50 aC Caius Fabius va expulsar dels Pirineus Orientals els seguidors de Pompeu (que havia rebut el suport local), l'any 39 aC Domicius Calvinus, tractava de pacificar els natius, ja que 200 anys de romanització no havien estat suficients.
Els romans van fortificar un campament romà a Lulia Lybica, actual Llívia, amb la qual cosa esdevingué la capital de la Cerdanya durant molts segles i rivalitzant en importància amb la Seu d'Urgell.
La probable concessió del títol de municipi per part de l'emperador Juli César ¡, i el fet d'erigir-se en capital és reflex de la seva importància en el marc pirinenc. Juli César també li atorgà el dret romà, privilegi que es concedia a poques ciutats i que feia que estigués regida per les mateixes lleis que Roma i no es tractés com una simple possessió conquerida. Es a dir, el dret i la ciutadania.
L'any 166 fou destruïda per una rebel·lió i més tard repoblada sota l'emperador Adrià.
Edat Mitjana
Època visigota; El rei visigot Wamba ¡, hagué de sufocar l'aixecament del duc Pau a Narbona, per a qual cosa envià els exercits a través de la Strata Ceretana des de Lleida fins a Llívia, lloc on el bisbe d'Urgell, Jacint, s'havia fortificat i oposat resistència, finalment fou derrotat juntament amb el general Araujiste.
La influència visigota, no comportà moviments poblacionals, no fou massa forta.
Època musulmana, l'any 720, després de la invasió sarraïna de la península Ibèrica, la Cerdanya restà sota domini musulmà. El vali o governador musulmà Munusa, fortificà el Castrum Libyae cap el 731.
En aquest any el berber Munusa, vali de Septimània, d'acord amb el duc cristià Eudes d' Aquitània, és rebel·là contra els àrabs de Còrdova, lluità contra dels seus germans islàmics de la Cerdanya i perseguí els cristians aliats amb els àrabs, fent cremar a la foguera a Nambad, bisbe d'Urgell. Munusa fou derrotat a Llívia pel vali Cordovès Abd-el-Rahman ibn 'Abd -Allah al Gafiqi, que prosseguí la seva ofensiva fins Potiers on fou derrotat per Carles Martell l'any 732. Aquí comença la reconquesta per part dels francs, poc després de l'any 759, la Cerdanya fou reconquerida.
Edat Moderna
Mancada Llívia del seu castell, fou posada sota protecció reial, essent regida per un batlle i un conseller municipal.
L'any 1528 l'emperador Carles V, concedí el títol de Vila. Potser aquest títol fou el més important de tota la història d'aquest municipi ja que es va fer servir un segle més tard, amb el tractat dels Pirineus per oposar-se a formar part de França.
Entre els anys 1659 i 1660 i en el marc del Tractat del Pirineus, el regne de França aconseguí el nord de Catalunya, tot el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Miquel de Salbà i Vallgornera, comissionat espanyol, indicà que el tractat parlava de "villages" o pobles i que Llívia noera altre cosa que una vila i per tant no podia formar part de la zona segregda.
Els francesos, però, introduïren una darrera clàusula; mai més no podria fortificar-se, cosa que tampoc era important per el Consell d'Aragó, ja que s'havia començat a fortificar Puigcerdà, a canvi el camí que uniria Puigcerdà amb Llívia seria un camí reial, lliure de peatge.
Fins l'any 1716 pertanyé a la vegueria de Cerdanya, fins l'any 1833 formà part del departament del Segre, però no fou fins l'any 1868, sota el definitiu Tractat de Baiona, que s'establiren les fites que separen els territoris estatals de França i Espanya, amb els agregats de Gorguja i Cereja, així com els camins que havia de seguir el bestiar per pasturar als prats comunals del Carlit i els drets de reg.
Segles XIX, XX i actualitat
Als darrers segles la població ha estat canviant, oscil·lant entre els 700 i 1600 habitants.
La superfície conreada representa al voltant del 60% del terme, quasi una tercera part es de regadiu, hi predomina el conreu de patates per sobre del de cereals (majoritàriament blat), els prats i els farratges.
Al segle XIX, hi hagué una important activitat tèxtil, amb diverses fàbriques, així com dos molins fariners i altres indústries. Actualment, a més de l'agricultura, la població viu del comerç així com de l'hostaleria.
 |
| Restes castell de Llívia fotografia de www.poblesdecatalunya.cat |
Llocs d'interès
Nucli de la vila, declarat Bé Cultural d'interès Nacional, en la categoria de conjunt històric. Les cases dels carrers del Mercadal, de Fontcitrane, de Santa Maria i l'antiga plaça Major, conserven la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta.
 |
| fotografia de ricardriel.blogspot.com |
És una església d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal, Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosada central representant Sant Guillem.
Al seu interior hi podem trobar un orgue que està situat a la cinquena capella, de disseny català.
A la sagristia hi trobem la talla del Sant Crist de Llívia, del segle XIII.
Les torres de l'església estan declarades Bé Cultural d'Interès Nacional. Són torres rodones de defensa amb espitlleres que estan situades als extrems de la façana.
Van ser construïdes juntament amb l'església, després de la destrucció del castell.
 |
| fotografia de algunsgoigs.blogspot.com |
S'ha utilitzat com a presó, com a casa de la vila, durant un temps allotjà la farmàcia. És de planta circular, amb teulat en pendent cobert de pissarra, té tres nivells amb entrada al primer i segon. Les obertures tenen llindes i brancals de pedra. L'entrada de la planta baixa, té una llinda i brancals monolítics de granit, hi ha una inscripció "Carcel Real 1834".
 |
| fotografia de www.ipernity.com |
També es conserven bocals de vidre del segle XIX, una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats i receptaris entre d'altres objectes, que la fan un dels conjunts més importants d'Europa.
Els albarels (pots blaus) tenen cos cilíndric, més alts que amples amb un escanyament. Són de color blau cobalt, monocrom, la base mai està coberta de color rosa, cosa que fa pensar que eren banyats en color tot subjectant-los pel peu. L'interior és d'esmalt blanc.
N'hi ha de tres tipus,
símples, que es feien servir per guardar elements específics en estat natural i són els més grans.
Compostos, contenen medicaments fets d'elements simples d'us freqüent i llarga conservació, pomades, ungüents, conserves etc, són de mida mitjana.
Cordaliers, són dipòsits de productes semi-elaborats, extractes o pols de productes simples, o bé, compostos extraordinaris d'us poc freqüent, i confits. Són els més petits i reben el no del moble on es guardaven.
 |
| fotografia de www.rutespirineus.cat |
 |
| fotografia de www.thefashionjournalist.com |
 |
| fotografia de picssr.com |
Festa Major, primer dilluns després de pasqua (pasqüetes)
Festival de Música de Llívia, es desenvolupa en dos cicles, el d'estiu al mes d'agost i el d'hivern al mes de desembre.
Fira de la Transhumància, al mes de juny.
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.llivia.org/
http://www.viulafesta.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada