Vila de Gràcia (Barcelonès)
 |
| fotografia de Montserrat Anento |
Els límits seguien la cruilla dels actuals carrer de Nàpols, de Provença, per la plaça Santllehí, després pujava el Coll de Portell fins prop de l'ermita del Carmel, arribava a la muntanya Pelada, baiava pel carrer de Verdi girant pel de Sant Cugat fins a la plaça de la Creu, tallava pels Josepets i baixava per l'avinguda Príncep d' Astúries fins a la Plaça Gal·la Placídia, després per la Travessera fins a la Riera de la Creu d'en Malla i continuava pel carrer del comte d'Urgell fins al de Rosselló i es dirigia a l'encreuament dels de Villarroel i Provença.
Se sol fixar l'inici de la Vila de Gràcia amb l'establiment, el 17 de gener de 1626, del noviciat dels Carmelites descalços al convent de Nostra Senyora de Gràcia, que va rebre el nom d' Els Josepets, a causa dels seus ocupants. Va ser construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva don, Lucrecia Balcells que va passar pel dolor de perdre els seus 7 fills.
A l'entorn del convent van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important era Can Alegre (1688). Això no obstant, dos segles enrera, al segle XV, es va establir l'ordre dels franciscans al convent de Jesús, i el segle XVI es va construir el monestir de Montcalvari, pertanyent als Caputxins vell que va ser destruït l'any 1714.
A començaments del segle XVIII a la vila hi havia un total d'onze propietats amb les seves respectives famílies, unes dècades després l'economia, bàsicament agraria va començar a diversificar-se, llavors van sorgir els primers artesans i menestrals. Segons ho consigna un document de 1767, el territori rep ja el nom de Gràcia.
Durant el segle XVIII, Gràcia consolida la que seria la seva estructura social, entre zona rural i zona d'estiueig dels burgesos barcelonins, prova d'això és la gran quantitat de torres i segones residències. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX la zona que avui anomenen Gràcia era poc poblada, els tres nuclis més importants eren els que havien crescut al voltant dels convents, el de Jesús (inici del carrer Gran), Josepets (actual plaça Lesseps) i el dels Caputxins Vells (on actualment es troba el Mercat de l'Abaceria Central).
Les tres independències
 |
| Mercat de l'Abaceria Central fotografia de http://www.mercatabaceria.com/ |
El 4 de març de 1821, gràcies a la constitució de Cadis, que autoritzava aquells grups de població de més de 1000 habitants a constituir-se en municipi , Gràcia va obtenir la seva primera independència municipal, de la qual va ser alcalde Josep Tuset, l'abril de 1823, l'absolutisme obligà a tornar a posar tot tal i com estava abans de l' 1 de març del 1820, i el 30 de gener de 1824 Gràcia perdia el seu primer ajuntament. El 1828, els graciencs insten als monarques Ferran i Amàlia la segregació, amb la condició que se li canviaria el nom per "Villa de San Fernando i Santa Amalia". Després de dos anys, el 1830, es va concedir, i de nou Gràcia podria tenir ajuntament propi, però problemes polítics van fer que mai es pogués constituir l'ajuntament de nou. El 13 d'octubre de 1849, es va redactar una exposició on se sol·licitava la concessió del municipi, amb títol de Vila, basant-se en la constitució de 1845. El 6 de juliol de 1850 prenia possessió de l'alcaldia en Josep Pons i Tarrecli, tres tinents d'alcalde i catorze regidors. Aquesta va ser la independència municipal de la Vila de Gràcia més llarga i estable, fins que va arribar l'annexió a la ciutat de Barcelona.
La Gràcia treballadora
Al segle XIX la gran majoria de graciencs havien d'anar a treballar a Barcelona, però durant aquell segle es van establir algunes indústries. Una de les més importants va ser el Vapor Vell, ja que a la zona del carrer de Puigmartí, també va existir Vapor Puigmartí, conegut com el vapor nou, engrandit l'any 1839.
El Vapor Nou va ser potser una de les indústries més important de la vila amb prop de 500 treballadors. La fàbrica va mantenir-se forta fins al maig de 1876, quan un incendi la va destruir totalment. Els terrenys de l'antiga fàbrica són ocupats per pisos. Encara es pot contemplar la xemeneia del vapor a l'actual plaça del Poble Romaní.
Aquestes dues indústries cotoneres, juntament amb la gran quantitat de telers manuals que molts artesans posseïen, van fer de Gràcia un centre important dins la producció tèxtil de l'època. El 10 de maig del 1840 es va constituir la primera societat obrera de Catalunya. L 'Associació de Teixidors de Barcelona.
Altres indústries es van anar establint a la vila, a poc a poc Gràcia va anar creixent. L'any 1863, el tren de Sarrià va tenir el seu baixador a l'oest de la vila. Durant el Bienni Progressista, els triomf de la insurrecció va ser absolut a la vila.
La revolta de les Quintes
 |
| Plaça del Poble Romaní, xemeneia del Vapor Nou fotografia de barcelona.salir.com |
L'abril de 1870, el govern volgué cridar obligatòriament el mossos per servir dins l'exercit, i es produí una revolta popular d'oposició en diversos pobles del pla de Barcelona. El general Eugenio de Gaminde va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats e l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (actualment Plaça de la Vila).
Els militars enutjats pel so de la campana, no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia, no van aconseguir destruir-la, però si esquerdar-la, no obstant, no va deixar de tocar tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.
La mitologia popular, va fer de la campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran "Marieta" continua tocant amb el seu característic so esquerdat.
Moltes de les cases de la vila quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d'aquells fets el general Gaminde fou conegut com el general Bum-Bum. Després del saqueig i rendició de la Vila, l'editor Innocenci Lòpez Bernagosi estava buscant títol per un nou setmanari, Valentí Almirall, líder republicà federalista, proposà el títol de "La Campana de Gràcia" com a capçalera i en homenatge al símbol de la Revolta de les Quintes. El 8 de maig de 1870 apareixia el primer número de "La Campana de Gràcia", Un dels dos setmanaris en català, juntament amb L' Esquella de la Torratxa" que va sobrepassar els tres mil números i que va publicar-se durant quasi seixanta-cinc anys. El 1873, durant la Primera República, l'Ajuntament de Gràcia va fer pressió perquè la Diputació de Barcelona, es transformés en una convenció, i aquell mateix anys es plantà al mig de la Plaça del Sol un cedre, com a nou símbol de llibertat. Quan el general Pavia donà el cop d'estat que posà fi a la república, la Vila de Gràcia es declarà en vaga general i la campana va tornar a intervenir tot cridant al sometent general. Per aquest motiu la campana fou temporalment despenjada.
El 1876 naixia la cooperativa Teixidors de Ma (on actualment es troba el teatre Teatreneu), el 1892, una escissió d'aquesta cooperativa donava lloc a la Cooperativa La Lleialtat (on es trobava el Teatre Lliure. El 1888 s'aprova el projecte del Mercat de la Llibertat, el 1892 el va seguir el Mercat de l'Abaceria Central, l'any 1897, Gràcia juntament amb altres pobles del Pla de Barcelona, és annexionada a la ciutat.
Festa Major de Gràcia
Es una festa relativament jove, un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a Vila d'artesans, obrers i petits comerciants.
Així del patronatge agrícola de Sant Isidre el 15 de maig, es passa a una celebració festiva en torn al 15 d'agost.
Encara que sovint es dona com a data més antiga de la festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost de 1827. existeix una referència més antiga de la festa proporcionada per Francesc Curet, que com a conseqüència del trasllat forçós degut a la destrucció del convent dels franciscans del barri de Jesús, l'any 1817 es va celebrar a Can Trilla l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es fera a l'exconvent.
Es poden distingir 6 etapes en la transformació festiva.
Anys 1820 - 1850 Els actes centrals estan en torn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball de Serrallonga, el Contrapàs, el Llevant de Taula o el Ball de Deus. I l'altre dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a vila, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referències d'envelats en aquest període com l'aixecat pels "administradors" de Nostra Senyora l'any 1844 a la plaça de la Llibertat.
Anys 1851 - 1890 Societats com ara La Amistad Graciense, Adonis, Bella Hortènsia, Centro Graciense o Can Pioc, entre moltes altres, guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniment amb arcs de brancatge. De l'any 1877 es té notícia d'un concurs de botigues guarnides.
Anys 1891 - 1920 S'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc. L'any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. En aquest període es consolida el guarniment de carrers. Destaquen els carrers Estrella (actual Martínez de la Rosa), carrer Culebra (actualment Francesc Giner), carrer Llibertat i carrer Montmany i les artèries principals carrer de Gràcia i Travessera.
Anys 1921 - 1936 Els anys 20 trobem les primeres cites de concursos de carrers guarnits, però no es fins l'any 1935, que es te notícia de l'existència d'entitats coordinadores d'activitats, l'any 1936, es constitueix la primera Federació de Comissions de Festes de la ex-Vila de Gràcia.
Any 1937 - 1977 Després del parèntesi de la Guerra Civil, es reprenen les activitats festives. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català és palesa en els programes i publicacions de l'època, però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també es guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació.
Dels anys 40 als 70 és fa progressiva la caiguda dels carrers guarnits.
Anys 1980 - actualitat Poc a poc amb la restauració dels drets democràtics i gràcies a l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la festa.
Sant Medir
L'any 1828, en urbanitzar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111 (cantonada amb carrer Sant Marc), un forn propietat del qui seria fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés.
El forner no gaudia de bona salut, i essent tant devot de Sant Medir, li va prometre que si el curava, cada dia 3 de març (festivitat del sant), aniria a la seva ermita a la Serra de Collserola, i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall, alhora que anunciava pel barri la seva prometença.
L'any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el primer romiatge, el següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal, així any rere any, fins formar altres colles.
La primera notícia apareix al diari de Barcelona l'any 1853 on s'anuncia la gran Festa de Sant Medir.
La festa comença a primera hora del matí, les colles van presidides per un genet que porta la bandera de la colla i dos genets que al seu costat s'encarreguen de les cordes de la bandera. Els cavalls van ben guarnits seguits per altres genets i els que no munten van amb carros tirats per cavalls o camions engalanats amb flors i enramades. Durant el matí fan un recorregut pels carrers de la vila i al seu pas tiren caramels i confits a la gent que els anima des del carrer i els balcons.
Al vespre totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia en mig d'una espectacular pluja de caramels.
Les colles van acompanyades amb bandes de música.
El 1876 naixia la cooperativa Teixidors de Ma (on actualment es troba el teatre Teatreneu), el 1892, una escissió d'aquesta cooperativa donava lloc a la Cooperativa La Lleialtat (on es trobava el Teatre Lliure. El 1888 s'aprova el projecte del Mercat de la Llibertat, el 1892 el va seguir el Mercat de l'Abaceria Central, l'any 1897, Gràcia juntament amb altres pobles del Pla de Barcelona, és annexionada a la ciutat.
 |
| fotografia de www.btv.cat |
 |
| Recreació actual de la Revolta de les Quintes fotografia de www.youtube.com |
Es una festa relativament jove, un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a Vila d'artesans, obrers i petits comerciants.
Així del patronatge agrícola de Sant Isidre el 15 de maig, es passa a una celebració festiva en torn al 15 d'agost.
Encara que sovint es dona com a data més antiga de la festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost de 1827. existeix una referència més antiga de la festa proporcionada per Francesc Curet, que com a conseqüència del trasllat forçós degut a la destrucció del convent dels franciscans del barri de Jesús, l'any 1817 es va celebrar a Can Trilla l'aplec que per la Mare de Déu d'Agost es fera a l'exconvent.
Es poden distingir 6 etapes en la transformació festiva.
Anys 1820 - 1850 Els actes centrals estan en torn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball de Serrallonga, el Contrapàs, el Llevant de Taula o el Ball de Deus. I l'altre dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a vila, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referències d'envelats en aquest període com l'aixecat pels "administradors" de Nostra Senyora l'any 1844 a la plaça de la Llibertat.
Anys 1851 - 1890 Societats com ara La Amistad Graciense, Adonis, Bella Hortènsia, Centro Graciense o Can Pioc, entre moltes altres, guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniment amb arcs de brancatge. De l'any 1877 es té notícia d'un concurs de botigues guarnides.
Anys 1891 - 1920 S'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc. L'any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. En aquest període es consolida el guarniment de carrers. Destaquen els carrers Estrella (actual Martínez de la Rosa), carrer Culebra (actualment Francesc Giner), carrer Llibertat i carrer Montmany i les artèries principals carrer de Gràcia i Travessera.
Anys 1921 - 1936 Els anys 20 trobem les primeres cites de concursos de carrers guarnits, però no es fins l'any 1935, que es te notícia de l'existència d'entitats coordinadores d'activitats, l'any 1936, es constitueix la primera Federació de Comissions de Festes de la ex-Vila de Gràcia.
Any 1937 - 1977 Després del parèntesi de la Guerra Civil, es reprenen les activitats festives. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català és palesa en els programes i publicacions de l'època, però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també es guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació.
Dels anys 40 als 70 és fa progressiva la caiguda dels carrers guarnits.
Anys 1980 - actualitat Poc a poc amb la restauració dels drets democràtics i gràcies a l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la festa.
 |
| Comissió de Festes Carrer Martínez de la Rosa any 1982-1983 fotografia de Montserrat Anento |
 |
| Festa Major carrer Martínez de la Rosa anys 50 Fotografia de http://www.historiadebarcelona.org/ |
L'any 1828, en urbanitzar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111 (cantonada amb carrer Sant Marc), un forn propietat del qui seria fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés.
El forner no gaudia de bona salut, i essent tant devot de Sant Medir, li va prometre que si el curava, cada dia 3 de març (festivitat del sant), aniria a la seva ermita a la Serra de Collserola, i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall, alhora que anunciava pel barri la seva prometença.
L'any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el primer romiatge, el següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal, així any rere any, fins formar altres colles.
La primera notícia apareix al diari de Barcelona l'any 1853 on s'anuncia la gran Festa de Sant Medir.
La festa comença a primera hora del matí, les colles van presidides per un genet que porta la bandera de la colla i dos genets que al seu costat s'encarreguen de les cordes de la bandera. Els cavalls van ben guarnits seguits per altres genets i els que no munten van amb carros tirats per cavalls o camions engalanats amb flors i enramades. Durant el matí fan un recorregut pels carrers de la vila i al seu pas tiren caramels i confits a la gent que els anima des del carrer i els balcons.
Al vespre totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia en mig d'una espectacular pluja de caramels.
Les colles van acompanyades amb bandes de música.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada