Bagà (Berguedà)
 |
| fotografia de www.escapadarural.com |
El terme municipal de Bagà inclou el veïnat de Terradelles, l'antic llogaret i quadra de Rigoréixer i l'antic terme de Sant Joan de l'Avellanet.
Romanen encara habitades les masies de la Creu de l'Om, Cal Graners i Quer, i entre les deshabitades de fa anys es poden esmentar les da Matallops i Paller Baix.
Una gran part de la superfície del municipi és ocupada per boscos comunals de pi roig o silvestre, pi negre, faig i roure, dedicats moltes vegades a l'explotació. Les pastures permanents n'ocupen una petita part. Les àrees conreades es localitzen al fons de la vall del Bastareny i als relleixos propers a la vila. Els conreus tradicionals són els cereals i les patates i en una petita part de regadiu. La ramaderia (bestiar boví, oví o cabrú) tampoc no tenen gaire importància, tant sols son un complement a l'agricultura.
Als anys centrals del segle XVII, s'afavorí l'extensió de les manufactures tèxtils, tradicionals a Bagà des de feia segles. També prengueren una major volada els treballs de torneria de fusta i algunes altres activitats menestrals. Aquest municipi assolí gran renom per la seva forja de ferro. Era famós així mateix per les seves tintures.
L'activitat industrial, d'ençà la davallada de la indústria tèxtil, ha quedat molt reduïda.
DEs del segle XIII, la població era seu d'un mercat força actiu, s'havia iniciat el 1257 per disposició de Galceran IV de Pinós. Fins a la fi del segle XIV estigué prohibit de celebrar transaccions fora de la plaça o fòrum, però després es deixar establir botigues per tota la vila.
Història
Bagà tingué com a precedent un nucli al voltant d'una església i del qual en venen les restes. Però l'origen de l'actual població és la fundació feta pel Baró Galceran IV de Pinós i de la seva muller, Esclarmunda, el 1233. Pel que sembla, el mateix baró traçà la disposició de les cases i solars de la nova població, que havia d'ésser capital de la baronia i prop de la qual tenia el castell. Simultàniament concedí un conjunt de franqueses a les persones que vinguessin a establir-s'hi i col·laboressin en la construcció de la vila.
Probablement durant el seglue XIII només s'havia projectat la part superior de la vila, tocant a palau, els Pinós procuraren més tard d'eixamplar-la fins el Bastareny i fins el torrent dit de Banyadors. Cap al 1314 ja devien ésser construïdes totes les cases arran d'aquest torrent, però dins encara hi havien horts i terrenys lliures. El 1322 començà ja a construir-se la primera casa a extramurs a l'actual Raval.
Abans d'acabar el segle XIII ja hi havia també un hospital, dedicat (com era habitual en aquella època) no únicament a malalts sinó a recollir pobres, rodamóns i pelegrins.
Cap el 1330 restà fixada l'organització del govern municipal amb l'establiment de l'elecció del govern municipal amb l'establiment de dos cònsols i quatre consellers, els càrrecs eren renovats anualment.
L'any 1344, durant la guerra que Pere III de Catalunya i Aragó menà contra Jaume III de Mallorca, Bagà i els seu senyor Pere Galceran II de Pinós, es posaren al costat del primer. Amb aquest motiu es feren reparacions als portals, muralles i es construí la
Torre Sobirana.
Els anys 1347-1348 es feren sentir els primers efectes de la pesta. Acabada aquesta s'iniciaren unes obres de reforçament de les muralles i torres, en les quals cooperaren gairebé tots els habitants per un preu mòdic. Cada portal fou dotat de torre i pont llevadís, una de les torres "torre de Brocà" s'ha conservat fins l'actualitat.
Al segle XV, la vila patí alguns efectes dels terratrèmols que sacsejaren el Principat els anys 1420-1430. Més greus foren les conseqüències de la Guerra contra Joan II, en aquell moment Galceran VII de Pinós es posà al costat del monarca, mentre que els habitants de Bagà i d'altres indrets de la baronia militaren al bàndol contrari, en el transcurs de la guerra fou ocupada per les tropes de Pere IV de Catalunya, que finalment la va perdre l'any 1466. Els baganesos patiren les escomeses de les tropes de Joan II i els seus aliats francesos que arribaren a atacar i saquejar la vila i incendiar el raval, finalment l'any 1469 foren obligats pels vencedors a reconèixer per senyor a Francesc Galceran de Pinós, fill de Galceran VII, l'any 1469.
A la fi del segle XV, estroncada la branca principal de la família, la baronia passà a Felip VII Galaceran de Castre-Pinósi el 1509 a Aldonça de Cardona i Manrique, la qual deixè les baronies de Pinós i Mataplana al seu gendre Diego Álvarez de Toledo y Enriquez, pare del cinquè duc d'Alba, títol al qual quedaren lligades aquestes baronies, a darrer terç del segle XVI. Finalment passaren a ésser propietat dels ducs de Medinaceli.
Durant la Guerra dels Segadors, calgué formar una junta anomenada "Junta del Morbo" (1651) per tal d'afrontar els problemes que causava la pesta, la vila també patí la presència de bandolers.
El segle XVIII, començà amb les alteracions de la Guerra de Successió i la Guerra de la Quàdruple Aliança. La pau que seguí afirmà i afavorí la manufactura tèxtil. Les mines de Fígols significaren una revitalització real de les expectatives municipals i alhora un augment demogràfic considerable durant els primers decennis del segle XX.
Llocs d'interès
Àrea del Pont de Sant Joan, paratge molt freqüentat per la seva proximitat a la població.
Font de la Vinya vella, hi trobem una zona de pícnic, l'aigua de la font es molt apreciada pels vilatans tot i que no està tractada.
Font de l'Andino
Riugréixer o Rigoréixer, paratge vestit de pollancres al costat del riu de mateix nom.
Santuari de la Mare de Déu de Paller, construït entre 1747 i 1748. L'antic santuari era a la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l'església, ja esmentada l'any 1200, es troba en un paratge acollidor, tranquil i d'una serena bellesa, a prop de l'anomenada Font dels Banyadors.
A partir de l'any 1772, el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en bona part l'any 1936.
L'església d'una sola nau d'estil neoclàssic amb volta de mig punt, mentre que l'estructura i ornamentació del retaule principal és d'estil barroc, destacant-hi la imatge de la Mare de Déu, d'estil neoclàssic.
Centre d'Informació i Interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat el 15 de juliol de 1983 per la Generalitat de Catalunya a instàncies del Parlament de Catalunya.
Amb una superfície de 41342 hectàrees, és el segon parc natural més gran de Catalunya i forma part de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
Centre Medieval i dels Càtars - Centre d'Interpretació del Catarisme, A través de les sales, diferents personatges ens explicaran el lligam dels Càtars amb aquestes contrades i coneixerem el ric passat de la capital històrica de l'Alt Berguedà.
Església de Sant Esteve de Bagà, de considerables dimensions, bell exemple de transició de l'art romànic al gòtic, construïda durant els segles XIV - XV. Edifici de tres naus cobert amb volta de can´apuntada a centre i voltes d'aresta a les naus laterals. Destaca la portalada gòtica esculpida, exemple més important del gòtic a la comarca. A l'interior es conserven obres artístiques de diferents èpoques, una creu bizantina de plata, les restes de l'antic altar barroc i pintures murals neoclàssiques a la capella del Santíssim.
Plaça Galceran de Pinós o Plaça Major, construïda al segle XIII juntament amb tot el nucli de la vila. Aplega mercats, fires i manifestacions festives i populars. Té l'origen en el traçat de parcel·lació de la vila feta per Galceran de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil i on residia la noblesa que acompanyava als barons de Pinós, com els Solanell, els Foix, dels quals encara es conserven els edificis.
Durant la Guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.
Plaça porticada de planta rectangular que queda tancada per les cases medievals que la volten.
Al costat nord hi ha un passatge porticat d'estructura ortogonal que corre a un nivell més alt que la plaça, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit.
Presideix la plaça una estàtua de Galceran de Pinós instal·lada l'any 1966 i feta per l'escultor Baguetà Josep M Companyó.
Palau dels Barons de Pinós o Castell de Bagà, construït durant el segle XIII com a residència de la família dels barons de Pinós i com a centre polític i administratiu de les seves possessions.
Durant la Guerra dels Segadors de 1640 la vila lluità del costat de la Generalitat, fou ocupada per les tropes franceses de Lluís XIV que incendiaren i arrasaren el castell i part de les fortificacions.
Durant la Guerra de Successió, l'exercit de Felip V en destruí bona part. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi establí el baró d'Ur de la família Còdol que el va comprar i reconstruí. Més endavant el palau va ser utilitzat com a vivenda i granja.
Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Al palau s'hi troba la capella annexa anomenada capella de Santa Maria de Palau. És de planta rectangular coberta amb volta de canó, construïda amb pedra tosca i mancada d'absis. S'il·lumina per un òcul situat a ponent damunt la porta d'entrada.
A sofert diverses reformes al llarg dels temps, una nova entrada i el cor.
Pont de la Vila, Pont Romànic del riu Bastareny, El Bastareny, important afluent del Llobregat neix a 1077m d'alçada a les fonts de l'Adou. La vila de Bagà hi va vertebrar la seva activitat econòmica durant molt de temps a la vora d'aquest riu. En donen fe els molins que s'instal·laren i dels quals en queden mostres ben paleses.
Sant Joan de l'Avellanet, En trobem referències en l'acte de consagració de la monacal de Sant Llorenç prop de Bagà l'any 938. Consta d'una sola nau amb volta de punt d'ametlla rematada vers llevant per un absis circular.
Coll de Pal, pistes d'esquí entre Puigllençada i la Tosa d'Alp a 2100m d'altitud.
Els Empedrats, recorregut pel costat del sol entre pinetells i alzines. Més endavant roure, faig, pi roig i pi negre, fins arribar a prats alpins. Creuant vàries vegades el riu dels Empedrats podrem veure el "Bullidor de la Llet", saltant d'aigua al peu del torrent del Forat. Als costats del riu hi trobem les majestuoses parets dels Empedrats, d'aquest paisatge únic continuarem el camí cap a la font Grau o Galigans.
Fageda de Millares, diferents espècies vegetals pròpies de muntanya. Com a curiositat hi trobarem un bonic exemplar de pi roig de tres branques a semblança amb el de Campllong, també hi podem trobar diferents espècies d'ocells com les Mallarengues, Cua Llargues i Emplomallades. Si es donen les condicions adequades podrem admirar els Colarols.
Font de la Vinya
Font del Sofre, hi brolla un petit raig d'aigua sulfurosa. Al costat mateix hi ha un altre d'aigua fresca i bona.
Font de l'Adou, naixement del riu Bastareny, que es el que travessa la vila, situada a 1077m d'altitud. A l'inici del camí hi trobarem un espectacular salt d'aigua La Reclosa, seguint el corriol de muntanya ens portarà fins el brollador per gaudir d'un indret verge on mai ha intervingut la ma de l'home.
Racó del Gall Fer, situat dintre del paratge pre-alpí a 1600m d'alçada, hi trobarem rastres de molts animals, passejarem per un bosc de pi negre i roig on viuen espècies com el Picot Negre o el Gall Fer.
Festes i Tradicions
Fia Faia de Bagà, 24 de desembre, declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
Consisteix en la crema d'unes torxes anomenades faies. El capvespre de la vigilia de Nadal, a partir del tradicional toc d'oració.
Abans d'iniciar la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires. La crema s'acompanya amb cants breus "Faia-Faia, que nostro Senyor a nascut a la paia".
Quan les torxes queden ben curtes es fa una foguera amb les restes, sobre la qual acostumen a saltar els joves i al voltant es forma una rotllana de ball i de joc.
Té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes reunides a la plaça.
Aplec del Paller, 2n diumenge de setembre
Aplec de Sant Joan de l'Avellanet, mes de maig
Baixada de Torxes, mes de febrer
Ball Cerdà, punt culminant de les festes, costum que perdura des dels inicis. Tot el poble hi participa ballant.
Festa de la Truitada, mes d'abril
Festa Major de Bagà, 3 d'agost
Festa Major de Terradelles, cap de setmana després de Sant Pere.
Festa de l'Arròs (àpat dels pobres) - Fira de productes naturals, 2n diumenge de febrer. A l'Arxiu històric trobem la consignació d'aquesta festa des dels inicis de la fundació de la vila. Segons els documents que consten, els cònsols (regidors) passaven per les cases recaptant donatius en diners o espècies (fins i tot llenya) per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora.
El diumenge al matí, a la plaça porxada, els cuiners conjuminen dins una paella de grans dimensions, els ingredients per elaborar una arrossada que es repartirà entre els assistents.
Fira de Tots Sants, mes de novembre
Setmana i Mercat Medieval (festes de la Baronia de Pinós) 2na i 3ra setmana de juliol.
informació extreta de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006673.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.baga.cat/
Durant la Guerra dels Segadors, calgué formar una junta anomenada "Junta del Morbo" (1651) per tal d'afrontar els problemes que causava la pesta, la vila també patí la presència de bandolers.
El segle XVIII, començà amb les alteracions de la Guerra de Successió i la Guerra de la Quàdruple Aliança. La pau que seguí afirmà i afavorí la manufactura tèxtil. Les mines de Fígols significaren una revitalització real de les expectatives municipals i alhora un augment demogràfic considerable durant els primers decennis del segle XX.
Llocs d'interès
Àrea del Pont de Sant Joan, paratge molt freqüentat per la seva proximitat a la població.
Font de la Vinya vella, hi trobem una zona de pícnic, l'aigua de la font es molt apreciada pels vilatans tot i que no està tractada.
Font de l'Andino
Riugréixer o Rigoréixer, paratge vestit de pollancres al costat del riu de mateix nom.
 |
| fotografia de www.catalunyamedieval.es |
A partir de l'any 1772, el santuari fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en bona part l'any 1936.
L'església d'una sola nau d'estil neoclàssic amb volta de mig punt, mentre que l'estructura i ornamentació del retaule principal és d'estil barroc, destacant-hi la imatge de la Mare de Déu, d'estil neoclàssic.
 |
| fotografia de www.santuaridepaller.com |
Amb una superfície de 41342 hectàrees, és el segon parc natural més gran de Catalunya i forma part de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
Centre Medieval i dels Càtars - Centre d'Interpretació del Catarisme, A través de les sales, diferents personatges ens explicaran el lligam dels Càtars amb aquestes contrades i coneixerem el ric passat de la capital històrica de l'Alt Berguedà.
Església de Sant Esteve de Bagà, de considerables dimensions, bell exemple de transició de l'art romànic al gòtic, construïda durant els segles XIV - XV. Edifici de tres naus cobert amb volta de can´apuntada a centre i voltes d'aresta a les naus laterals. Destaca la portalada gòtica esculpida, exemple més important del gòtic a la comarca. A l'interior es conserven obres artístiques de diferents èpoques, una creu bizantina de plata, les restes de l'antic altar barroc i pintures murals neoclàssiques a la capella del Santíssim.
 |
| fotografia de qestudi.com |
Durant la Guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.
Plaça porticada de planta rectangular que queda tancada per les cases medievals que la volten.
Al costat nord hi ha un passatge porticat d'estructura ortogonal que corre a un nivell més alt que la plaça, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit.
Presideix la plaça una estàtua de Galceran de Pinós instal·lada l'any 1966 i feta per l'escultor Baguetà Josep M Companyó.
 |
| fotografia de www.camidelsbonshomes.com |
Durant la Guerra dels Segadors de 1640 la vila lluità del costat de la Generalitat, fou ocupada per les tropes franceses de Lluís XIV que incendiaren i arrasaren el castell i part de les fortificacions.
Durant la Guerra de Successió, l'exercit de Felip V en destruí bona part. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi establí el baró d'Ur de la família Còdol que el va comprar i reconstruí. Més endavant el palau va ser utilitzat com a vivenda i granja.
Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Al palau s'hi troba la capella annexa anomenada capella de Santa Maria de Palau. És de planta rectangular coberta amb volta de canó, construïda amb pedra tosca i mancada d'absis. S'il·lumina per un òcul situat a ponent damunt la porta d'entrada.
A sofert diverses reformes al llarg dels temps, una nova entrada i el cor.
 |
| fotografia de http://turismebaga.com/palau-dels-barons-de-pinos/ |
 |
| fotografia de latribunadelbergueda.blogspot.com |
 |
| fotografia de turismebaga.com |
Els Empedrats, recorregut pel costat del sol entre pinetells i alzines. Més endavant roure, faig, pi roig i pi negre, fins arribar a prats alpins. Creuant vàries vegades el riu dels Empedrats podrem veure el "Bullidor de la Llet", saltant d'aigua al peu del torrent del Forat. Als costats del riu hi trobem les majestuoses parets dels Empedrats, d'aquest paisatge únic continuarem el camí cap a la font Grau o Galigans.
 |
| fotografia de es.wikiloc.com |
 |
| fotografia de www.viatgespedraforca.cat |
Font del Sofre, hi brolla un petit raig d'aigua sulfurosa. Al costat mateix hi ha un altre d'aigua fresca i bona.
 |
| fotografia de carrermalats.blogspot.com |
 |
| fotografia de turismebaga.com |
Festes i Tradicions
Fia Faia de Bagà, 24 de desembre, declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
Consisteix en la crema d'unes torxes anomenades faies. El capvespre de la vigilia de Nadal, a partir del tradicional toc d'oració.
Abans d'iniciar la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires. La crema s'acompanya amb cants breus "Faia-Faia, que nostro Senyor a nascut a la paia".
Quan les torxes queden ben curtes es fa una foguera amb les restes, sobre la qual acostumen a saltar els joves i al voltant es forma una rotllana de ball i de joc.
Té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes reunides a la plaça.
 |
| fotografia de www.uecbaga.com |
 |
| fotografia de www.festacatalunya.cat |
Aplec del Paller, 2n diumenge de setembre
Aplec de Sant Joan de l'Avellanet, mes de maig
Baixada de Torxes, mes de febrer
Ball Cerdà, punt culminant de les festes, costum que perdura des dels inicis. Tot el poble hi participa ballant.
 |
| fotografia de turismebaga.com |
Festa Major de Bagà, 3 d'agost
Festa Major de Terradelles, cap de setmana després de Sant Pere.
Festa de l'Arròs (àpat dels pobres) - Fira de productes naturals, 2n diumenge de febrer. A l'Arxiu històric trobem la consignació d'aquesta festa des dels inicis de la fundació de la vila. Segons els documents que consten, els cònsols (regidors) passaven per les cases recaptant donatius en diners o espècies (fins i tot llenya) per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora.
El diumenge al matí, a la plaça porxada, els cuiners conjuminen dins una paella de grans dimensions, els ingredients per elaborar una arrossada que es repartirà entre els assistents.
 |
| fotografia de www.guiamanresa.com |
Fira de Tots Sants, mes de novembre
Setmana i Mercat Medieval (festes de la Baronia de Pinós) 2na i 3ra setmana de juliol.
 |
| fotografia de www.descobrir.cat |
informació extreta de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006673.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.baga.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada