indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

www.enciclopedia.cat El terme s'estén majoritàriament, tret d'alguns petits enclavaments, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Altament accidentat, pertany gairebé en la seva totalitat a la conca d'aquest riu i s'articula en diverses valls. A llevant la Vall pallaresa de Bellera: Valls de Perves i de Corroncui. Al nord, la baixa Vall de Boí i el sector final de la vall de Barravés. I la vall de Viu, drenada pel riuet Viu, aquesta darrera vall articula tot el sector meridional del terme i té com a valls menors la de Peranera i la d'Erta, ambdues tributàries de la vall del Viu.  El municipi, comprèn una gran quantitat de petits nuclis, bona part dels quals, però estan despoblats. El cap de municipi és la vila de Pont de Suert. De la resta de nuclis, Llesp i Malpàs, destacant per el nombre d'habitants. La resta, Abella, d'Adons, Adons, la Beguda d'Adons, les Bordes, Casòs Castellars, Castelló de Tor, Corroncui, Erta, Gotarta, Igüerri,

Booking.com Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòrica i del torrent de Montaner, on es forma el riu d'Aós, al peu del pic d'Aós (2406mt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i termenal de les parròquies d'Aós, i d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.  Esglaonat en un vessant amb l'església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants. L'església feia de castell (hi ha una sarbatana, una espingarda i un bossó).  Aós de Civís, dit també antigament Os d'Urgell, és el centre de la vall d'Aós, sector de la conca del riu d'Aós, aigua amunt de Bixessarri. Aquesta conca, tot i que geogràficament és andorrana, ha pertangut sempre políticament a l'Alt Urgell (amb el qual es comunica a través del coll de Conflent, de 2150mt d'altitud, i pel coll de Laquell, a una altitud semblant).

www.enciclopedia.cat El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori. Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i algunes urbanitzacions (Voltorera, el Mas del Plata). El territori és molt muntanyós; l’extrem nord-oriental de la Serra Carbonària arriba als 776 m al sector sud-occidental del terme (al límit amb el Pla de Santa Maria i Figuerola) i el Coll Roig, a llevant, forma una depressió per on passa la carretera i l’autopista, en la qual hi ha la vila, i a ponent d’aquesta s’alça la serra de Comaverd (879 m a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb Sarral i el Pont d’Armentera, i 819 m al puig de Voltorera); d’aquesta darrera serra, que accidenta una àmplia extensió del