Cabra del Camp (Alt Camp)

www.enciclopedia.cat

El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori. Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i algunes urbanitzacions (Voltorera, el Mas del Plata).

El territori és molt muntanyós; l’extrem nord-oriental de la Serra Carbonària arriba als 776 m al sector sud-occidental del terme (al límit amb el Pla de Santa Maria i Figuerola) i el Coll Roig, a llevant, forma una depressió per on passa la carretera i l’autopista, en la qual hi ha la vila, i a ponent d’aquesta s’alça la serra de Comaverd (879 m a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb Sarral i el Pont d’Armentera, i 819 m al puig de Voltorera); d’aquesta darrera serra, que accidenta una àmplia extensió del territori, davallen diversos torrents, el de la Fonollosa, afluent del Francolí, i el de Rupit (que forma un congost o estret a l’extrem de llevant del terme), que desemboca al Gaià. Hi ha un bon nombre de fonts i mines.

Més de la meitat del territori és inculta, cobert d’erms i garriga, amb alguns boscos de pins. Malgrat això, l’economia del municipi és eminentment agrícola, i es destaquen com a principals conreus la vinya i els cereals i també l’ametller i l’avellaner. Els cereals tenen aquí importància pròpia, al revés d’altres termes on es limiten a ser conreats en el temps que hi ha entre l’arrencada i la nova plantada de vinyes. El cereal més conreat és l’ordi, sobretot en la varietat emprada en la fabricació de cervesa. Els avellaners apareixen als terrenys esquistosos del peu de la Serra Carbonària, el seu hàbitat originari abans que no s’estenguessin per les terres de la plana i entressin als regadius. Els ametllers es van estendre bastants anys enrere pels llocs dels sembrats o de la vinya, però ara gairebé ja no se'n planten. Les poques oliveres que hi ha se solen trobar als voltants dels camps. El regadiu es limita a uns petits horts familiars a les barrancades. Els pagesos solen tenir terra pròpia, bé que també hi ha parceria en les terres dels qui han emigrat. La ramaderia té certa importància, especialment l’avicultura, encara que també destaca la cria de bestiar porcí i oví. LCactivitat industrial és poc significativa.

La vila de Cabra del Camp (450 h el 2005) s’alça a 493 m d’altitud, al N del coll del seu nom. La vila és formada per un agrupament de cases, amb carrers estrets i desnivellats, al voltant de l’església parroquial i a la confluència de diversos torrents que formen el torrent de la Fonollosa. Hi passa un dels camins tradicionals entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Havia estat voltada de muralles per a la reedificació de les quals Felip III de Castella cedí el 1599 el dret d’imposts al comú de la vila. L’església parroquial de Santa Maria fou bastida al segle XVIII damunt l’església anterior, probablement romànica, de la qual es conservava un santcrist de molta devoció cremat el 1936 (que segons la tradició era una obra escultòrica de dos àngels) i se sap que el 1417 s’hi havia construït el retaule major. És un edifici barroc neoclassicitzant amb campanar de base quadrada i torrella, d’una nau amb transsepte i cimbori, ben ornamentada a l’interior. El 1912 es fundà el Sindicat Agrícola, que inaugurà el 1919 el Celler Cooperatiu construït per Cèsar Martinell.

ALTRES INDRETS DEL TERME

El municipi de Cabra del Camp té els agregats de Fontscaldetes, al sector muntanyós de llevant del terme, despoblat, i la Fonollosa, caseria majoritàriament disseminada pel sector meridional, amb 22 h el 1970 però ara abandonada. Un document del 1172 esmenta el loco vocitato ad Fontes Calidas formant part del terme del castell de Selmella. El 1177 Guillem Guerau de Cervelló vengué a Santes Creus un alou que posseïa a Fontscaldetes. A partir d’aquest moment Santes Creus, per compra o donació de diversos membres de la família Pontils, incrementà els seus drets damunt el lloc. Santes Creus hi tenia la jurisdicció civil i el mer i mixt imperi i en percebia els delmes dels cereals i la vinya. A la fi del segle XII Alfons I el separà de Selmella i l’incorporà a Santes Creus. Els seus límits foren confirmats el 1428. El 1846 ja formava part del terme de Cabra. Tenia 2 focs el 1553, 5 el 1763, i 25 h el 1830. La majoria de cases es troben mig arruïnades, però s’aguanta dreta l’església de Santa Maria de Fontscaldetes, edifici rectangular de reduïdes dimensions amb un petit campanar d’espadanya. Al mig del llogaret hi ha una font d’aigua que anys enrere havia servit també per a regar les hortes immediates.

Al nord-est del municipi, tocant al terme del Pont d’Armentera, hi ha la urbanització del Mas de la Plata

LA HISTÒRIA

La població fou una avançada del comtat de Barcelona, enfront de les Muntanyes de Prades, en la conquesta de la Catalunya meridional. El 27 de setembre de l’any 980 el comte de Barcelona Borrell II donà el castell de Cabra, els seus termes i les pertinences, a Ervigi, la seva muller Almentruda i el seu fill Guifré, en lliure i franc alou. El castell

era la posició més avançada de la línia de fortaleses que el comte havia fet bastir a la línia del Gaià. En el moment de la donació sembla que ja hi havia alguns pagesos, malgrat que era un lloc insegur, com ho demostrà el fet que el 985 fos arrasat per Almansor en la seva ràtzia contra Barcelona. De resultes d’aquesta destrucció restà molt de temps abandonat com a terra de ningú; durant aquest període Guifré i la seva muller Guilla feren donació del castell a Santa Maria i Sant Martí d’Albenga. El 1160 Ramon Berenguer IV, que l’havia recuperat de manera definitiva, rebé de l’abat i els monjos del monestir de Sant Martí d’Albenga, vora Gènova, les dues terceres parts del domini, encara que nombrosos documents entre el 1163 i el 1243 demostrin que el monestir continuà mantenint grans extensions de terreny a la part del Camp propera al coll de Cabra. En el document del 1160 els frares deien que tenien el castell des d’abans de la invasió sarraïna (referència probable a la campanya d’Almansor). El mateix text parla dels habitants presents i futurs, cosa que indica que hi havia ja un cert poblament, indici confirmat per la menció que la butlla del 1154 fa de la seva església. El 1179 Pere d’Alvern cedia a Santes Creus els delmes del Mas d’Alverge, a Cabra. El 1188 els veïns arribaren a una concòrdia amb Santes Creus després d’haver-hi pledejat pel territori de Conill i per drets de caça, en la qual reconeixien que l’esmentat territori pertanyia al monestir; l’entesa no fou definitiva, ja que les qüestions rebrotaren el 1244 quan el poble acudí al rei i Santes Creus a l’arquebisbe, encara que el mateix any s’arribà a una nova concòrdia i es partiren les jurisdiccions. La disputa tornà a sorgir per darrera vegada el 1395 i se solucionà en favor de Santes Creus.

El 1194 el rei Alfons I impulsà un canvi en la situació del poble, que volia que estigués en un lloc més estratègic. Sembla que efectivament es dugué a terme el trasllat que donà origen a l’actual nucli de població, i a l’octubre del 1194 el rei atorgà una carta de poblament d’acord amb Odó, prior de Sant Pere de Riudebitlles, autoritzant els veïns a viure damunt el Coll Roig i prohibint-los de fer-ho en cap altre lloc del terme. La carta establia una quèstia anual de 100 morabatins, part de la qual era per al monestir de Riudebitlles, que així mateix rebia una part de les rendes reials. La part del terme que posseïa aquest monestir fou adquirida per l’arquebisbe Pere d’Albalat el 5 de juny de 1248 per 17 000 sous. El segle XII consten com a castlans o senyors del castell els Clariana. El 1285, en escollir la sepultura a Santes Creus, Pere II cedí al monestir, entre altres béns, el lloc de Cabra, encara que, a causa de l’oposició dels veïns, que el 1287 tingueren fortes topades amb Valls, tardà anys a perdre la condició de lloc reial, ja que com a tal és esmentat encara el 1365. L’any 1383 per una permuta de béns passà a ser propietat de l’infant Joan, el futur rei, que anà sovint a caçar als seus boscos. El 1393 Joan I vengué Cabra per 12 000 florins d’or a Ramon Alemany de Cervelló. L’any 1448 els veïns lluïren la jurisdicció i el 1450 obtingueren el privilegi de no poder tornar a ser infeudats, i com a vila reial participà en la cort del 1480. Malgrat el privilegi, el 1653 fou cedida amb Sarral a Francisco de Orozco-Ribera, marquès de Mortara i d’Olias, militar que s’havia distingit a favor del rei durant la guerra dels Segadors, per a integrar el marquesat de Sarral. El seu fill vengué els seus drets a Cristòfol de Potau, que es titulà comte de Vallcabra el 1698. El rei arxiduc Carles III nomenà el seu fill Josep Faust de Potau marquès de Vallcabra el 1707. Per raó d’aquesta fidelitat austriacista el 1719 tenia els béns segrestats per Felip V. Abans del 1763 Joaquín de Ossorio-Orozco, descendent dels primers senyors, adquirí de nou la senyoria. El 1831 era de María José Alonso-Pimentel, duquessa d’Arcos i de Benavente.

El 1254 Cabra, on es coneix l’existència de jueus, obtingué franqueses de Jaume I per assistir al mercat atorgat a Sarral. El 1383 Pere III hi arrendà dos molins. Al llarg del segle XIV tingué disputes per problemes d’aigua amb la gent del Pla. L’any 1396 l’arquebisbe ordenà a les seves tropes, des de Barcelona, que anessin a enderrocar les forques que havien aixecat els de Cabra, encara que sembla que els seus delegats a Tarragona intentaren de no complir l’ordre. El 1410, amb l’extinció de la pabordia, els delmes, que obtenia ja el 1194, passaren al canonge tresorer.

A mitjan segle XIX el poble tenia presó i el seu pressupost municipal de 2 000 rals s’aconseguia per repartiment entre els veïns. Produïa blat, figues, raïms, llegums i hortalisses. Tenia ramats d’ovelles i dos molins fariners. El 1867 es construïren les escoles, la casa de la vila i les voltes. Les guerres carlines hi tocaren de prop, sobretot la darrera. El 1872 els carlins i els caçadors de Reus lliuraren als afores del poble un combat; el 1873 ho feren els carlins i els caçadors d’Arapiles i el 1874 tingué lloc al coll un dels darrers combats de la guerra. El 1882 els homes de Cabra es barallaren encara per les aigües amb els del Pla.

LLOCS D’INTERÈS

Església de Santa Maria, Edifici de planta de creu llatina d'una sola nau de tres trams i absis semicircular. Els suports són pilars i pilastres superposades, amb capitells corintis, i els arcs són de mig punt. Les cobertes són: canó amb llunetes a la nau central i als braços del creuer, que té en el centre cúpula sobre petxines. Darrere de l'absis hi ha un cambril dedicat a la Crucifixió, i el cor s'aixeca als peus. Una cornisa decorativa recorre tot el perímetre de l'església. Hi ha sis petites obertures als laterals i una petita a la façana, totes elles circulars. En la façana és remarcable la portada amb elements barrocs i el frontó d'inspiració clàssica que la corona. Als peus de l'església, a la banda de l'epístola, s'eleva la torre de planta quadrada i dos cossos vuitavats. L'obra és de pedra i mamposteria arrebossada i pintada.

La parròquia de Santa Maria fou construïda el Segle XVIII damunt de l'anterior església, que probablement era romànica. En l'interior, la porta d'accés a la torre té a la llinda la inscripció de 1786. En la guerra civil de 1936-1939, l'església fou incendiada i el seu interior quedà molt malmès. A conseqüència d'aquest incendi es cremà el Sant Crist. Posteriorment l'església fou restaurada.

joanmupi.blogspot.com

Santa Maria de Fontscaldetes, és un petit despoblat enganxat a la banda de mar de la zona muntanyosa que hi ha cap a l'est del municipi de Cabra del Camp (Alt Camp). El poble està situat concretament a la serra Voltorera, sota el puig de Cabdells i a l'est de les roques de Migdia.

www.ara.cat

A Fontscaldetes s'hi fundà una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, poc després que els monjos arribessin a la riba del Gaià. Una butlla papal de l'any 1186 ja reconeix com a propietat del monestir la "granja de Fontscaldetes" i per tant documenta la seva existència anterior. El camí que anava de Fontscaldetes a Santes Creus encara es conserva parcialment.

Les granges cistercenques eren el sistema a través del qual els monjos anaven prenent possessió de les terres que els eren donades o cedides en ús pel rei o pels nobles de l'època. Les terres de Fontscaldetes devien formar part anteriorment del terme del castell de Selmella.

A les granges, on no hi solia haver monjos, es creava una petita comunitat sota les ordres d'un capatàs. Eren completament autònomes. Acostumaven a contractar pagesos de l'entorn per ajudar-los a conrear les terres o per a la cura del bestiar. Probablement, algunes de les famílies que més tard van adquirir les terres de Fontscaldetes, abans de propietaris havien estat jornalers o parcers.

Fontscaldetes va dependre del monestir de Santes Creus almenys fins al segle XVIII. Les darreres possessions es devien vendre coincidint amb les desamortitzacions de principis del segle XIX. Les cases i les terres de Fontscaldetes van passar a mans privades. L'església, el cementiri i els carrers, en canvi, depenien de la parròquia de Cabra i del seu ajuntament.

www.dronefilmspain.com

Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dues vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants.

La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt feta de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd.

Des de 1895 funcionava la Societat Agrícola de Cabra del Camp, formada per la classe treballadora i els petits propietaris. A Cabra, també hi havia el Sindicat Agrícola, que l'any 1919 va encarregar un projecte per fer el seu celler a Cèsar Martinell; l'obra es va enllestir ben aviat. Sembla que aquesta va ser la segona construcció feta en el poble amb aquesta finalitat i com a resultat de les disputes entre dos grups d'usuaris. El 1929, el Sindicat va aixecar la seva seu social al costat del Celler.

Amb la Guerra Civil la Societat i el Sindicat es van unificar amb el nom de Sindicat Agrícola i Cooperatiu; el 1940, van adoptar el nom de Sindicato Agrícola y Caja Rural.

Durant molt de temps el vi elaborat s'ha emmagatzemat en l'antic Sindicat, que es comunica amb el Celler a través de conduccions internes.

ca.wikipedia.org

FIRES I FESTES

Festes del Camp Cabra del Camp té molt present les seves arrels agrícoles, el dur treball de la terra, la pagesia que vivia del que produïa, les jornades de treball sol a dol, l'esforç de les famílies per tirar endavant, les collites que no sempre eres les desitjades, una celebració, que actualment, en tres diades, configura les Festes del Sembrar, Segar i Batre de Cabra del Camp. Les eines i estris que restaven a l'oblit en tantes cases pageses del poble ha recuperat la seva funció. Cabra es posa mans a la feina i demostra com se sembrava el cereal, com se segava i com se separava el gra de la palla