Os de Civís, Aós de Civís (Alt Urgell)

d’octubre 19, 2016

Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòrica i del torrent de Montaner, on es forma el riu d'Aós, al peu del pic d'Aós (2406mt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i termenal de les parròquies d'Aós, i d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l'església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants. L'església feia de castell (hi ha una sarbatana, una espingarda i un bossó).
Aós de Civís, dit també antigament Os d'Urgell, és el centre de la vall d'Aós, sector de la conca del riu d'Aós, aigua amunt de Bixessarri. Aquesta conca, tot i que geogràficament és andorrana, ha pertangut sempre políticament a l'Alt Urgell (amb el qual es comunica a través del coll de Conflent, de 2150mt d'altitud, i pel coll de Laquell, a una altitud semblant). Prop del poble hi ha la construcció medieval del Colomer d'en Jovany, torre quadrada amb teulat de llicorella piramidal. Prop del pont de Bixessarri es trobava la farga d'Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.
Els castells d'Aós i de Civís antigament foren posseïts pels Caboet en feu de l'església d'Urgell. Així és documentat que Guillem Guitard de Caboet, pel seu testament del 1110, llegà els dits castells a l'Església d'Urgell, tot disposant que la seva filla Ermengarda els posseís en feu per aquella. El 1199 els béns i feus de la casa de Caboet s'integraren en els dominis del vescomtat de Castellbó.
En el paritatge del 1278 entre el comte de Foix i vescomte de Castellbò i el bisbe d'Urgell s'encomana al comte i als seus descendents el castell d'Aós amb totes les seves pertinences. A la primera del segle XVI (1519) els llocs de Civís i Aós s'integraven dins el quarter de Ciutat del vescomtat de Castellarnau pel vescomte. Mossèn Castellarnau hi tenia el seu lloctinent, elegit pels prohoms d'Aós.
Tota la jurisdicció pertanyia al vescomtat. Els homes d'Aós i de Civís havien de fer guaites i obres al castell de Ciutat, i també host i cavalcada a requeriment del vescomte. Fins el 1970 havia format de l'antic municipi de Civís, i avui és una entitat municipal descentralitzada.
L'església parroquial de Sant Pere d'Aós és romànica senzilla, però ha estat força modificada. D'una nau amb capelles laterals i l'absis transformat en rectangular. A migdia hi havia antigament un porxo. Presideix des de dalt d'un turó tot el poble, que s'escampa cap els peus del turó.
Tenia un mural pintat al fresc, d'origen gòtic, conjunt pictòric d'El Sant Sopar, de 188 x 263cm. on predominen els tons grisencs. Actualment es troba al Museu Diocesà d'Urgell.
Aquesta obra, encara que ha perdut una bona part de la seva policromia, és interessant per la seva composició i harmonia, i pel conjunt d'atuells de l'època que li donen un encant especial.

Ós de Civís celebra la seva festa major l'últim diumenge de juny per Sant Pere.