indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://astrogea.org/foed/seva.htm S'estén per l'anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l'apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume.  el sector oriental del terme s'integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les terres dels vessants occidentals de les guilleries i el Montseny. Aquestes terres són les més elevades de tot el municipi, s'assoleixen els 1100m a la serra del Pla de les Fonts, al límit amb viladrau, o altituds per sobre de la mitjana de la Plana a la serra de Guaitallops, al límit amb Taradell. A ponent de Seva el relleu s'integra a la Plana. Bona part de les terres de Seva es troben dins el Parc Natural del Montseny. Drena el terme la capçalera del Gurri i els torrents de la Pomereta i de la Serreta. Potencialment hi domina un bosc de roure martinenc, tot hi que hi predominen boscos de pins, alzines i roures.  El municipi a més del poble de Seva, cap administr

foto: Montserrat Anento És la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en que es divideix el país, amb una superfície de 12km. És la parròquia més petita i la més poblada alhora. Situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen el riu la Valira. És troba a 1013m d'altitud. La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos més baixos que el seu entorn. També s'hi produeixen mobles, tabac i conyac.  La principal teoria sobre de l'origen del topònim Andorra, es que podria derivar de l'àrab al-Darra , el significat del qual és bosc. Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial , que significa "terra coberta d'arbusts". El sobrenom de La Vella, és, potser, per a subratllar-ne la capitatlitat.  GEO

http://www.visitsoller.com/es/index.php/soller Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s'obre a mar per per un port natural (port de Sóller), que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l'illa. La serralada de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000m d'altura (serra d'Alfàbia 1068m) comprèn els nuclis de població de Bimaraix, l'Horta, Port de Sóller, Sóller i Alconàsser.  La vegetació dominant és la garriga i l'alzinar a la serra i les pinedes dominen al sud i oest de la ciutat.  El clima de la vall, encerclada de muntanyes i oberta a mestral, és més fred i humit que el de les altres terres baixes de l'illa. Predomina el conreu de la olivera i els fruiters, entre els quals destaquen els tarongers i les llimoneres. La ramaderia és poc important igualment que la pesca. La indústria, disposa d'algun mineral de coure i d'una fàbrica de gas, la primera que s'establí a