Centelles (Osona)
Centelles es una vila i municipi de la comarca d'Osona. És situat a l'entrada sud de la Plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la població i la serra que tanca la Plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa (els Cingles de Bertí i la falda del Puigsagordi (972mt)).
La vila es troba a la vall del riu Congost que es va formar per un procés d'erosió provocat per un curs d'aigua durant milers d'anys. Aquell curs d'aigua a quedat reduït, amb el pas dels anys, a l'actual riu Congost.
Història
La primera referència històrica del topònim Centelles, apareix en llatí (Sentelias) l'any 898 (acte de consagració de l'església d'Aiguafreda de Dalt). Aquest nom va ser adaptat pels senyors del castell de Sant Esteve (actualment Sant Martí) que el segle XIV van esdevenir barons. El Vilar va néixer al voltant de la Sagrera de l'església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.
El segle XV, els barons van traslladar la seva residència del castell a la Sagrera i un segle després esdevingué comtat del Castell de Centelles, incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja, al segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El nucli tenia 3 portals, Sant Antoni, el d'Amunt o Sant Martí i el Nou, l'únic que s'ha conservat fins els nostres dies.
Els segles XVI i XVII, la població va augmentar gràcies a la immigració occitana, que s'establi al carrer estrangers i altres pròxims.
entre 1688 i 1690 es va produir la revolta de les barretines que es va iniciar a Centelles per el malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament dels censos.
En la Guerra de Successió (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austracistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió Felip V li va concedir el títol de Villa de Centelles, otorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francés (1808-1812) i van devastar part del nucli urbà.
l'any 1875 arriba el tren de la línia Barcelona-Vic-Puigcerdà. l'estació es obra de l'enginyer Josep Foulon Tudó, seguint l'estil francés.
Llocs d'interés
Capella de Jesús, segle XVI, d'estil gòtic amb influències renaixentistes.
Capella de Socós, segle XVI
Can Domingo
El Cerdà de la Garga, Mas on va néixer Ildefons Cerdà
El Passeig, al centre de la població on hi fan ombra uns plataners, obra de Joaquim Raspall, any 1922
El Portal, Portalada de l'any 1542, antiga entrada al nucli urbà, coronat per un escut dels comtes de Centelles.
Molí de la Llavina, accionat per aigua de les seves basses, tal i com ho ha fet durant centenars d'anys. És un dels pocs molins fariners en funcionament a Catalunya, actualment.
Nucli antic i Sagrera de Centelles.
Palau Comtal, del segle XVI, situat a la Plaça Major, primera residència dels barons i després comtes. És bé Cultural d'interès Nacional.
Hospital de Centelles
Marçó vell, Centre d'exposicions.
Sant Antoni de les Codines, petita ermita.
Santa Coloma, Església parroquial dedicada a Santa Coloma, patrona de la vila, del 1704-1710, construïda sobre una antiga església del 898, el campanar es de 1682.
Via Ferrera de les Baumes Corcades, és una de les vies de pujada al Puigsagordi. Te el pont nepalí més llarg d'Europa en aquesta modalitat.
Tradicions
Festa del Pi, conta la llegenda que Santa Coloma va ser cremada en un pi i per aquest motiu cada any es va a buscar al bosc un pi i se li ofereix.
la festa comença el dia 26 de desembre, quan un grup de galejadors, surten a escollir un pi de tronc recte i brancada rodona i espesa. Un cop trobat el marquen per ser tallat al cap de 4 dies. El dia 29 de desembre al pla de terra de l'ajuntament, es reparteix la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la festa es el 31 de desembre, comença a les 7 del matí, amb l'assistència a missa primera, després els galejadors van en comitiva al bosc i després d'un bon esmorzar tallen el pi que han marcat, abans que comenci a tombar-se. és lligat amb cordes perquè no caigui i un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que els transportarà a la Vila.
Quan el pi arriba a la porta de l'església el pi es baixat del carro i pujat per l'escala fins l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada "Ara balla el pi". Acabat el ball se'l entra i se'l porta fins el presbiteri on és lligat per la part inferior del tronc i penjat de cap per avall sobre l'altar major amb cinc pom de pomes i neules lligades a la brancada, s'alça el pi fins a l'alçada de la santa. És llavors quan els galejadors canten l'himne de Centelles.
El pi es despenja el dia 6 de gener, les seves branques es convertiran en rams, que segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho son les pomes, les quals guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s'endurà una branca de pi a casa seva.
Cau de Bruixes, des de fa molts anys les dones de Centelles, i a molts d'altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes.
La tradició oral a transmès en forma de rodolins aquesta fama
De Centelles, bruixes totes elles.
Centelles, terra de bruixes.
El Cau de Bruixes va néixer l'any 1998 a parir d'un grup de persones de la població, agafant-se a la dita popular "De Centelles, bruixes totes elles" . Al llarg d'aquests anys 'ha configurat un programa lúdic-cultural entorn a la tradició de bruixes i a l'esoterisme, amb espectacles al carrer, un mercat esotèric, conferències, carrers temàtics, contes etc.
 |
| fotografia de www.acpasion.net |
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Centelles
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada