FOLGUEROLES (OSONA)

Foto de www.turismeverdaguer.cat



El poble de Folgueroles es troba en una petita raconada de la Plana de Vic, situat estratègicament a prop de les principals vies de comunicació. A les portes de l'espai natural de Guilleries-Savassona, fronterer dels pobles de la Vall de Sau i del Collsacabra. Ofereix un paisatge insòlit i privilegiat per els amants de la natura.
El nucli urbà, manté l'estructura dels carrers i les cases que segueixen vestint amb la pedra centenària de l'entorn. L'església parroquial mostra elements arquitectònics de diverses èpoques. Les empremtes del fill il·lustre del poble Mossèn Cinto Verdaguer, són visibles per tot el municipi. Com també ho és el pas de la cultura Ibera amb la fortificació de Puigcastellet i el dolmen megalític, símbol pagà, que s'alça davant la capella de Sant Jordi.
Avui dia, Folgueroles compta amb un prestigi gastronòmic, un comerç proper i de qualitat i un teixit associatiu que conserva les tradicions de segles passats i impulsen activitats modernes. 
Història
Les primeres empremtes humanes es remunten a l'edat de Bronze. Notable testimoni n'es el dolmen de Puigseslloses, un dels millors exemples de sepulcres ,megalítics de Catalunya. Construït amb enormes lloses sense treballar, i datat entre el 2000 i 155 aC. Situat al mateix turó, hi trobem l'ermita de Sant jordi, de 1477 i reformada i ampliada el 1883, en aquesta capella i celebrà la primera missa Mossèn Cinto Verdaguer.
Al Casol de Puigcastellet, al límit entre la Plana de Vic i les Guilleries, hi trobem les restes d'un poblat Ibèric fortificat, construït i habitat pels ausetans durant el segle III aC.
Poblat Ibèric
Fotografia de
http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2011/12/passejant-per-osona-guilleries.html

El nucli urbà es formà durant l'alta edat mitjana entorn de l'església de Santa Maria (documentada l'any 967), al segle XV es construí una petita abadia i a finals del segle XVI es va formar el nucli del poble, constituït  per un carrer que es va anar ampliant paral·lelament al creixement demogràfic. Durant el segle XVIII s'amplià amb el barri del Passavant, la Ricardera i el carrer de la Font. 
L'església dedicada parroquial, dedicada a Santa <maria, es un edifici bastit amb gres de Folgueroles i pertany a dues etapes constructives, una d'estil romànic llombard (segles XI_XII) de la que es conserva l'absis, una part de la nau i la portalada, i l'altre d'estil barroc tardà (segles XVII-XVIII) amb una àmplia façana i un campanar d'espadanya. 
església parroquial de Santa Maria
Fotografia de
http://www.folgueroles.cat/recursos-compartits/imatges/Esglesia_i_placa_Verdaguer/image
Festes i fires
al llarg de l'any, s'hi celebren moltes activitats culturals , esportives i de lleure. Les més destacades són
Passant dels Tres Tombs, tercer diumenge de febrer
Festa Verdaguer, segona quinzena de Maig
Quatre hores de Sardana, últim diumenge de maig
Festa Major, segon diumenge de setembre 
Viu el parc, últim diumenge de setembre
Cap de setmana ibèric, primer cap de setmana d'octubre

 Casa Museu Verdaguer 
Mossèn Cinto Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. el naixement del poeta més important de la literatura catalana moderna, ha determinat, en certa manera, l'evolució del poble i de la seva gent .
La casa museu, adquirida per subscripció popular durant l'època dels 60, conserva la bellesa d'una casa de poble de mitjans de segle XIX. El museu conté elements museogràfics que permeten entendre la grandesa de la seva obra i elements que evoquen la vida quotidiana de l'autor i de la seva època. Mereixen un interès especial les Rutes Literàries pels llocs Verdaguerians del poble i rodalies.
informació http://www.folgueroles.cat/adreces-i-telefons/casa-museu-verdaguer-1

Casa natal Mossèn Cinto Verdaguer
fotografia de
http://www.folgueroles.cat/adreces-i-telefons/casa-museu-verdaguer-1


informació extreta 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Imatge
És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el
Més informació

Vallfogona de Ripollès

Imatge
Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua
Més informació

Sant Martí de Llémena (Gironès)

Imatge
Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del
Més informació