indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Montserrat Anento  Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central catalana i al començament dels Prepirineus. El municipi és pot dividir en tres sectors; el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus, la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic pronunciat al qual pertany la serra de Queralt (1292 m.), a l'oest de la ciutat de Berga i finalment a l'est i al sud, una sèrie de plataformes de la Depressió Central (entre els 800m i els 600m). La vegetació forestal és important, als sectors més alts predomina el pi roig, que per sota els 1000m. alterna amb el roure a les obagues i amb l'alzina a les solanes. La ciutat de Berga s'estén als peus de la serra de Queralt. Altres nuclis de població són el Raval de Sant Bartomeu de la Valldan i la Colònia de Cal Rosal. ECONOMIA  L'agricultura i ramaderia A Berga, les

Fotografia de  www.festacatalunya.cat Municipi del Bages, que s'estén a banda i banda del Llobregat, que travessa el terme de nord a sud. El terme municipal rep el tribut d'uns modests afluents; la riera de Gaià, per l'esquerra i les del Mujal i Conangle pel cantó dret i un corrent artificial (el de la sèquia de Manresa) hi té origen al peu del castell, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble, entre el riu i el canal. Comprèn a més de Balsareny, cap administratiu, el raval de Nosa i les colònies del Molí, Vilafruns, la Rebeia i Sant Esteve, també coneguda com la colònia Soldevila. L'ordi ocupa majoritàriament les terres de conreu del terme, mentre que la resta del territori és bosc de pi blanc i pastures, que al segle XIX eren vinyes que la fil·loxera anorreà. La ramaderia és força important i diversificada, sí bé hi predomina la cria porcina i ovina. El subsòl és ric en sals potàssiques (Silvinita i carnal·lita). Tot i que la descoberta

Fotografia de  whc.unesco.org Ciutat de la Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine, en una regió fèrtil a la plana d'unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril.  L'emplaçament d'Avinyó influí considerablement en la seva història. El rocam que li donà origen ja era conegut pels fenicis i sobretot per les colònies massaliotes. Aliada dels romans i romanitzada ben d'hora, la petita Avennio adquirí una gran importància en temps de les invasions germàniques per la seva situació privilegiada, fàcilment fortificable. En declinar l'imperi d'Occident, passà al domini dels burgundis (413). Quan, el 733, Provença fou envaïda pels sarraïns, els lloctinents de Carles Martell provaren d'emparar-se d'Avinyó, però l'hostilitat dels naturals del país en contra dels francs, i el tractat que els avinyonesos concertaren amb els musulmans, feren lliurar la ciut

Fotografia de  www.turismesiurana.org Pertanyent al terme municipal de Cornudella del Montsant, a la comarca del Priorat. Situat a 737m. d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària de les muntanyes de Prada i sobre el riu Siurana.  L'antic terme de Siurana de Prades, constitueix una unitat de territori un xic diferenciada de la resta del terme municipal al qual pertany. És tracta d'una vall conformada per la serra de Prades i una part d'aquesta, concretament el seu extrem sud-oest. És un terme molt accidentat, amb elevacions considerables i uns fons de vall molt profunds. La part més suau és la meridional a l'entorn del riu Siurana. Aquest riu ve del terme veí de La Febró (Baix Camp), on es forma per l'adjunció de tot un conjunt de barrancs. El punt més elevat del terme és la Gritella i el més baix el Pantà de Siurana a 470m. En destaquen també els penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle. Història El