indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://mapio.net/a/35138413/ A la vall del Ter, al sector central de la vall de Sant Joan. Centra el sector de la vall del Ter limitada al NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de la Ribamala també al Ter.  Forma una típica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants septentrionals del Taga i de la serra Cavallera, al N i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al SE. El terme de Sant Joan, té un apèndix, a llevant del turó de Castelltallat, que s'endinsa cap a la comarca de la Garrotxa, a la capçalera de la vall de Bianya, on és situat el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal. És una vall gerda, coberta de pastures i de boscos de pins, roures o faigs als llocs més alts.  El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses, comprèn, a més dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana, la resta del terme és disseminat.  ECONOMI

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061954.xml Situat al nord de la comarca, a la vall baixa del riu Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada l'any 1929. A 188 metres d'altitud.  El terreny és planer, accidentat a ponent pels contraforts més septentrionals de la serra de Rocacorba. Drenen el terme, a part del Ser, el Serinyanell, i la riera de Rodeja, que en són afluents.  El terme comprèn el poble i cap de municipi de Serinyà, els veïnats de Baió i Casals, els barris de Bosquerós, la Cellera d'Amont i Maixella i les restes de l'antic castell de Taià. ECONOMIA Els conreus més estesos són cerealícoles (ordi i blat) i farratges, així com camps de gira-sol. A la poca àrea regada es poden trobar arbres fruiters (pomers i perers) i horta. Hi ha diverses granges, especialment d'avicultura i porcí, i en menor mesura de bovins, ovins i conills. Hi funcionen algunes indústries del ram de l'alimentació i tallers

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014315.xml Municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall del Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès. El terme és drenat pel Revardit, afluent del Terri, que forma el límit nord-oriental del terme, per la riera de Canet, formada per les de Rocacorba i d'Adri, afluent per l'esquerra de la riera de Llémena. La major part del territori és muntanyós, densament poblat de boscos d'alzines, pins i roures, amb pasturatges als vessants més baixos de les muntanyes. El municipi comprèn, a més del poble de Canet d'Adri, cap administratiu, els antics pobles i parròquies d'Adri, Biert, Montbó (amb la urbanització de la Mota o de Montbó), Montcal i Rocacorba. POBLACIÓ I ECONOMIA La vall d'Adri havia estat densament poblada, ja des d'antic. Al seu poblament contribuïen, potser, els monjos de Sant Medir, que hi tingueren possession