indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://pieraedicions.com/stguim.html El territori és divisori d'aigües entre l'Ebre i el Llobregat, s'estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d'Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença ver al SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat: el Tossal Magre (769 metres). A migdia d'aquest terme municipal hi ha el torrent de Briançó. Del poble de Sant Guim vers ponent es forma el torrent i la vall de Freixenet, que dóna les aigües al Sió, prop de Montfalcó, i cap al nord hi ha el torrent de Gàver. Les aigües subterrànies dels torrents del Prat, Freixenet i altres, abasten els pobles de l'entorn. El municipi comprèn, a més del poble de Sant Guim de Freixenet, que n'és el cap, els pobles de la Rabassa, Freixenet de Segarra, la Tallada i Sant Domí, els llogarets de Sant Guim de la Rabassa, el Castell de Santa Maria, Altadill i Amorós, el masos de Melió, l'antiga quadra i despoblat de Palamós, i l'indret de Vilaltes.  ECONOMI

http://www.lleidaitu.com Al sector de ponent de la comarca del Bages, estesa l'esquerra del Llobregat, límit occidental del terme.  El terme format per una carena central, en mig de la qual, a l'anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca. la banda nord i est del terme és drenada per la riera de Talamanca i la sur pel torrent del Güell.  tot l'extens sector meridional del sur del terme és format per un seguit de puigs i muntanyes com la d'Ametllers (537m), Matacàs (502m), Comasada (478m), puig de Sant Esteve (368m) o puig Sant Benet (332m). El municipi comprèn, a més del poble de Talamanca, cap administratiu, la urbanització la Quintana.  ECONOMIA Bona part del terme és formada per boscos de vegetació natural, pins i alzines. El sector que encara es conrea és dedicat a blat i fruiters. La vinya i l'olivera, abans predominants, han desaparegut. La ramaderia tampoc és gaire desenvolupada.  EL POBLE A 500 metres d'altitud. És l

http://mapio.net/a/34062333/ Municipi del Vallès Occidental, a 466m d'altitud, als vessants septentrionals del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt.  El terme comprèn la capçalera del Ripoll.El riu enriqueix el seu cabal, molt irregular, amb les aigües de diversos torrents que neixen dels contraforts de Sant Llorenç del Munt i de les serres de la riba esquerra del Ripoll. Entre els seus afluents en destaca el torrent de la Vall d'Horta, que es forma als vessants de la Mola. Les aigües del Ripoll i de la Vall d'Horta són aprofitades per als conreus de les seves vores i per proveir la població. El municipi forma part d'una mancomunitat juntament amb Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès, creada el 1987 amb objectiu de depurar . les aigües dels rius Ripoll i Sec.  El terme comprèn la vila de Sant Llorenç Savall, cap de municipi, les urbanitzacions de Comabella i les Marines i l'antiga caseria de la Vall d'Horta.

http://www.diputaciolleida.cat/ A llevant del pla de Lleida i al límit del Pla d'Urgell. El terme, molt plener, és solcat per diverses sèquies derivades del Canal Auxiliar d'Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides.  Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població agrupada del municipi . És troba a 196m d'altitud.  ECONOMIA Cal destacar el Canal Auxiliar d'Urgell, que rega gairebé tot el territori i la superfície conreada representa el 83% de la superfície municipal, tota de regadiu. Destaca el conreu del blat, seguit per l'alfals, el blat de moro i els arbres fruiters, principalment pomeres i pereres. Entre les partides destaquen les de Tinguda, el Pou, Vinquin i Pelagalls, a migdia del poble, i les Vinyes de Mig, les Vinyes Velles, L'Espartar i el Secanet, al nord del poble. Pel que fa a la ramaderia destaca el bestiar porcí, l'oví i el boví. El terme a més compta amb una cooperativa agrària anomenada Cooper

http://www.prades.cat/ El terme de Prades ocupa l'extrem nord de la comarca del Baix Camp, situat al centre de les muntanyes que duen el seu nom.  Les muntanyes de Prades, que han estat declarades Espai d'Interès Natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000m d'altitud. El massís forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, s'alça majestuós entre la Conca de Berberà i la cubeta del Priorat, separant les conques del riu de Siurana, afluent de l'Ebre, i del riu Brugent, afluent del Francolí per la dreta, que neix al SE del terme, format per la unió del barranc de l'Abellera amb els de Marçana i de Rams, que drenen els vessants sud-orientals del massís. Al S de la vila hi ha el coll de Prades (947m), punt d'unió de les dues branques en què es troba subdividit. L'amfiteatre que formen les muntanyes de Prades al voltant de la vila és drenat per diversos barrancs (de la Font, de Tillans, dels Ross