indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://patrimoni.gencat.cat/ Dins el terme municipal del Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Jussà, el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea, Baén i Montcortés de Pallars. D'ençà d'aquest any, el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell, la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'entén des del marge dret de la vall fins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del llac de Montcortès d'origen càrstic. Pla de les Corts http://www.quetiempo.es/ El clima del Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys, sense ésser gèlid i una estius càlids.  Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l'estatge subalpí (1160 - 2000m) hi trobem el bosc de pi negre amb b

http://www.morellaturistica.com/ Situada estratègicament als límits d'Aragó i Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el Turó (1075m) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus.  Morella ha estat i és centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola) complementen la seva activitat econòmica.  HISTÒRIA Lloc habitat en època romana, era ja una important plaça fortificada de la taifa de  Tortosa, i el 1084 fou objecte d'un atac per part del Cid (Batalla de Morella), i el 1114 per part d'Alfons I d' Aragó. A l'inici de la reconquesta valenciana, el 1232 fou ocupada per Balasc d'Alagó, que atorgà carta de poblament l'any següent, el 1249 passà definitivament als dominis de la corona catalana-aragonesa (Jaume I ra

http://www.lleidatur.com/turisme/inici.aspx Municipi i cap de comarca del Solsonès, al nord de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus. El terme comprèn la ciutat de Solsona, cap de municipi, les urbanitzacions de Mirasol i Vicenç i dos polígons industrials situats a les afores de Solsona. També inclou el Vinyet, nom donat a les cases de pagès, no gaire grans ni amb gaire conreu, que envolten la zona urbanitzada, terrenys on antigament es feia vinya. Una bona part d'aquestes masies s'anomenen cabanes: Cabana d'en Geli, Cabana del Musiquet, Cabana de l'Abat.  S'ha identificat Solsona amb "Setelsis" , una de les ciutats dels lacetans que Ptolemeu situa en aquests indrets. El pas del nom de Setelsis a Solsona es troba, a més dels documents que estudià Marca, en els documents de l'Arxiu de l'església de Solsona. En un document del segle X es llegeix "Setelisona", el més corrent és trobar " Celsona&q