indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Port de la Selva  www.catalunya.com  El terme municipal s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar, una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada. Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més de nombroses urbanitzacions residencials. La majoria de masos, que havien estat nombrosos, estan deshabitats. Les carenes més altes fan de límit amb els termes veïns. En l’accidentat relleu formen fondes i estretes valls les rieres, els barrancs o còrrecs. La més important és la riera del Port o de Rubiés, que davalla des...

fotografia de  www.enciclopedia.cat Municipi de la Selva situat al bell mig de la comarca, a la valll de la riera de Santa Coloma. S'estén a la conca mitjana de la riera de santa Coloma, que travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats; l'oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l'occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la serralada Pre-Litoral, com el Far (587m) o el puig d'Argimon (477m). La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l'Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d'Espelt, que corre paral·lel a la sèquia d'en Roig. Hi ha extensos boscos de pins i alzines sureres i arbres de ribera.  El terme comprèn la vila i cap de municipi de Riudarenes, el llogaret de l'Esparra, els veïnats de Can Falquers, la Carretera de Santa Coloma, les Mallorquines (compartit amb el municipi de Sils), la Riera i Serramagra, el Raval de l'Esparra, i les urbanitzacions de Can ...

Montserrat Anento  Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central catalana i al començament dels Prepirineus. El municipi és pot dividir en tres sectors; el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus, la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic pronunciat al qual pertany la serra de Queralt (1292 m.), a l'oest de la ciutat de Berga i finalment a l'est i al sud, una sèrie de plataformes de la Depressió Central (entre els 800m i els 600m). La vegetació forestal és important, als sectors més alts predomina el pi roig, que per sota els 1000m. alterna amb el roure a les obagues i amb l'alzina a les solanes. La ciutat de Berga s'estén als peus de la serra de Queralt. Altres nuclis de població són el Raval de Sant Bartomeu de la Valldan i la Colònia de Cal Rosal. ECONOMIA  L'agricultura i ramaderia A Berga, les...