indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Ciutat del Llenguadoc-Rosselló, Occitània, capital del departament de l'Aude a França. Situada a les dues vores del riu Aude, a la seva confluència amb el canal del Migjorn, a l'esquerra del riu, en una plana fèrtil s'estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la vila, a la dreta, dalt d'un turó, hi ha el nucli original; la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars. És centre i mercat d'una regió agrícola (vins, conserves de fruita i productes alimentaris), les principals indústries són tèxtils (confecció), cuir (sabates) i cautxú. És també un centre turístic. A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant Nazari i el castell comtal Història Els primers indicis d'assentaments humans a la regió de Carcassona daten vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de Carsac  va esdevenir un important centre comercial. Carcassona, va passar a ser estratègicament important, quan els roman van fortificar el cim del turó pels v

fotografia de  www.enciclopedia.cat El terme municipal s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca. La major part del territori pertany a les plataformes tabulars garriguenques, solcades per estretes valls que corren en direcció NW vers el riu de Set (rieres de vall de Melons, de Matxerri i de les Vinyes) i els regadius del canal, mentre que el sector septentrional (aproximadament una quart del terme), pertany ja a la plana regada pel canal d'Urgell, i els conreus de secà i regadiu es distribueixen en aquestes dues parts tant diferenciades. El relleu és suau, i els punts més alts són al sector central i meridional (Tossal de les Forques, la Fosca, los Corrals nous, i los Collarets), amb altituds superiors als 400m. Dins el terme, encara que compartida amb els municipis segrianencs de Lleida i Artesa de Lleida, hi ha la Reserva Natural Parcial de Mas Melons, que ocupa un total de 2807,5ha i es caracteritza per una singularitat faunística i un bon paisatge estèp

Fotografia de  www.bonastre.altanet.org Situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra de Quadrell. El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300m. El terme és drenat pels torrents d'Hortal, de Quitèria i de Mercader. El terme municipal comprèn el poble de Bonastre, que n'és el cap i les urbanitzacions de la Vinya de Bonastre, la Font de la Gavatxa i les Moreres. El caràcter muntanyós del territori municipal, fa que la meitat del terme no sigui apte per el conreu. La superfície no conreada és ocupada per garrigars i pinedes de pi blanc. L'agricultura, amb tot, constitueix la principal activitat econòmica de la població. Els principals conreus, bàsicament de secà, són la vinya, seguida dels ametllers i oliveres, a més d'avellaners, garrofers i arbres fruiters, sobretot presseguers. Les granges avícoles configuren una part important de l'economia. També hi ha bestiar oví i porcí. Antigament s'havien exp

fotografia de  almenar.ddl.net Situat a l'extrem nord septentrional del Segrià, a 329m d'altitud. El terme s'estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana i és regat pel canal de Pinyana i pel d'Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S a banda i banda del poble. La part de llevant pertany al pla segrianenc (amb el canal de Pinyana), mentre que la de ponent forma part ja, de les plataformes que separen el Segre del Cinca, dividides pel fort escarpament rocós. Aquesta part és accidentada per turons com el Tossal del Metxut (364m) i altres més al sud que voregen el canal Aragó-Catalunya. El terme compren la vila d'Almenar, la caseria de la Bassa Nova, popularment anomenada el Cafetí, i l'antic terme de Santa Maria d'Almenar, (o la Torre de Santa Maria de Solsona), on hi hagué Almenara vella. La terra conreada ocupa una mica més de tres quartes parts de la superfície municipal. Predomina el regadiu sobre el secà. L'agricultura aprofit

Fotografia de  guiamon-ra-mon.blogspot.com Ocupa el sector septentrional de la Plana, i termeneja al nord amb Sant Quirze de Besora, a l'est amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al sud amb les Masies de Voltegrà i a l'oest amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanés i Sora.  Amb el seu castell, domina el sector nord de la plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del riu Ter. El Ter, drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló. El torrent de la Font Antiga, desguassa al Ter per la dreta, i per l'esquerra ho fa el torrent de Saderra. Els sectors més planers es troben just al voltant del curs del riu, i s'alcen per sobre els 900m a llevant i a ponent. Les terres del terme es formaren en les primeres èpoques del periode terciari. Hi predomina la vegetació eurosiberiana i potencialment hi dominaria el bosc de roure martinenc. El municipi d'Orís comprén, a

fotografia de  racons.ara.cat Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir. Comprèn la vila de Maçanet, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d'Arnera, les Salines i les Creus i la caseria de les Mines. Comprèn la capçalera del riu d'Arnera (afluent per l'esquerra de la Muga), que neix prop el puig de Sant Bernabé i del coll de Perilló, i travessa el terme de ponent a llevant. El sector meridional comprèn un petit sector del Rimal, un altre afluent de la Muga. Les carenes pirinenques van des del pic del Canonge, a ponent, fins al pla de la Pastora, a llevant (prop del coll del Llí), i els punts més alts són al nord, el roc de la Campana (1398m), el roc de la Frausa (1446m) i el puig de les Salines (1131m), a l'oest hi ha el pas més accessible, el coll de la Creu del Canonge o del Corral. A l'extrem sud, hi trobem la carena de la serra de Bac-Grillera, que separa les val