Castellfollit de Riubregós (Anoia)

Municipi situat a la Vall de Llobregós, comarca de l'Anoia, pertanyent a l'Alta Segarra. El poble és medieval i nascut en terres de frontera a redós d'un castell.

Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme; el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de la sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme es centra a la vall excavada del Llobregós, entre els guixos, les sorres i es margues oligocèniques.

La vida del terme es bassa essencialment en l'agricultura, bàsicament dedicada a cereals, i en proporcions insignificants a l'olivera i als fruiters. El regadiu és força reduït. Les terres no conreades són cobertes per boscos, principalment de roure i pi. La ramaderia es representada pel bestiar porcí i l'aviram. En el sector muntanyós hi ha mines de lignit que han estat abandonades. S'havien explotat algunes pedreres i funciona una fàbrica de ciment.

A 482m d'altitud, és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. És mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça major porticada.

Història

Esmentat l'any 1039 amb l'apel·latiu d'ad ipsa Folia i la seva església de Santa Maria, coneguda ara pel Priorat, el 1078 amb el cognom de Fulliensis i el 1082 com a situada a l'opidum Foritense. El 1085 surt ja el nom de Castrum Fuliense, que al 1094 és dit Castrum Fullit i el 1130 és anomenat amb el nom ja catalanitzat de Castell Follit.

Inicialment el castell de Castellfollit, anomenat també en documents dels segles XI i XII castell de Sant Esteve, formava part dels dominis de la casa Comtal de Cerdanya, segurament com a part integrant de la marca d'aquest comtat que s'estenia fins més enllà de Pujalt, però era infeudat a la família dels Cervera des d'abans del 1030. Al llarg del segle XI i principis del XII, continuà en poder dels Cervera, que feren pel castell diversos actes de vassallatge als comtes de Cerdanya, i després als de Barcelona el 1148, quan Ponç II de Cervera, vescomte de Bas, en va lliurar la seva potestat a Ramon IV, en esmena del rapte que Ponç havia fet d'Almodis, germana del comte de Barcelona. Pels volts de 1275 trobem aquest castell dintre de l'òrbita dels Cardona, com a feudataris de la casa reial i aquest domini s'allarga fins a la fi de les senyories jurisdiccionals.

El castell tornà a tenir un cert protagonisme durant l'ocupació napoleònica, en que es convertí en un punt ferm dels francesos, i el 1822 en la persecució contra la regència d'Urgell. Fou en aquest temps quan el general Mina, després d'ocupar el castell i la població, va fer desmantellar el primer i va destruir la segona i per escarment de tots els rebels va erigir-hi un monòlit amb la coneguda inscripció "Aquí fué Castellfollit, pueblos, tomad ejemplo. No abrigueis a los enemigos de la Patria".

Llocs d'interés

Masies, disperses enmig de paratges naturals, es conserven dempeus i habitades. Com cal Bassols, residència dels Riquer, últims senyors de Castellfollit.

Font de Santa Maria, camí a Torà, sota l'antic camí ral que anava de Calaf a Ponts. Aquesta font havia proveït d'aigua potable de la vila fins al primer terç del segle XX.

També podem destacar les fonts del Raval (o font Nova) i la fons de l'Auró (o font del Coure).

Església del Roser i Plaça Major, La plaça major, es troba dins el nucli antic de la vila, que per ell mateix ja constitueix un bon exemple d'urbanisme medieval. És tracta d'una plaça amb forma rectangular amb laterals porxats.

En un dels dos laterals no porxats, s'hi troba l'actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Roser, anteriorment es trobava davant per davant de l'actual església. Aquesta va ser construïda després de la Guerra Civil Espanyola. El 1940, es va refer en aquesta nova ubicació aprofitant algunes restes de l'antiga, com el portal adovellat de l'any 1623.

Sant Pere de Magrà, situada al capdamunt del Torrent de Magrà pujant cap a la font del Coure. Va ser beneïda l'any 1652. Fins a finals del segle XIX s'hi celebrava culte el dia de Sant Pere, però per manca de capellans i per trobar-se la festivitat en temporada de sega es va traslladar a l'aplec al dia de la Mare de Déu del Pilar i es va anar mantenint aquesta festivitat fins a mitjans de 1980 on es va deixar de celebrar culte definitivament.

És de planta rectangular, amb teulades a dues vessants, el portal es de pedra treballada d'arc rebaixat amb una pedra central on s'hi troben entallades dues claus creuades, símbol de Sant Pere i amb la inscripció 1804. Actualment no es troba en bon estat de conservació.

Capella de Marçà, d'una sola planta, les parets són de carreus de pedra no massa obrats i arrebossades exteriorment, el portal és de punt rodó amb bancals de pedra i l'arc és d'obra arrebossada. Entre la porta i el carener de la teulada hi ha un rosetó de dibuix gòtic i entre el rosetó i l'arc hi ha l'anagrama de Maria i la data 1795. Hi ha un petit campanar, però sense campana.

Priorat de Santa Maria, antic monestir de Castellfollit, conegut per Santa Maria del Priorat. La seva església, restaurada, és un edifici romànic, de planta de creu llatina, amb capçalera o absis quadrat i amb els paraments ornats exteriorment de lesenes i arcuacions cegues. Al punt d'intersecció de la nau amb creuer, té un cimbori circular sense ornamentació exterior. La porta de l'església, situada a la part de migdia de la nau, va precedida d'un pòrtic gòtic amb fornícules per a carners o sarcòfags a cada banda. A l'extrem de la part nord del creuer hi ha un altre amb un gran finestral partit per columnes que fou modificat en una restauració.

Dóna relleu al conjunt de Santa Maria del Priorat, l'ample campanar d'espadanya, de tres arcs, que s'alça sobre l'extrem de la nau central.

De les antigues obres d'art del priorat resta un retaule de pintura gòtica dedicat a Sant Pere i Sant Andreu, de la primera meitat del segle XV (es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, des de l'exposició del 1929). També procedeix del priorat, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, venerada a l'actual parròquia, que representa la Mare de Déu dreta i bruna, amb l'infant en actitud de serrar.

Al costat hi trobem l'edifici del priorat, alçat pels monjos de Sant Benet de Bages al principi del segle XVIII sobre edificacions més velles i amb volta romànica. Aquest edifici, adossat a l'església, ha estat rehabilitat i convertit en una casa de colònies.

L'església va ser consagrada el 1082 pel bisbe d'Urgell. No consta que tingués comunitat fins després del 1093, quan l'església fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages amb una important dotació. Tot seguit s'hi creà un priorat o filial de Sant Benet, bé que la comunitat fou sempre força reduïda. A partir de 1953 deixà pràcticament de tenir-ne tot i que fins a l'exclaustració continuà amb la categoria de priorat, després de la unió de Sant Benet de Bages amb Montserrat fou tingut pràcticament com a granja o heretat d'aquest monestir.

Castell de Sant Esteve o de Castellfollit, situat al serrat estret i allargat que domina el poble. Als seus extrems, sobre dos puigs hi ha dues torres albarranes aïllades del recinte clos, una planta poligonal i altra circular.

Es conserva un bon tram muralla que s'adapta a la irregularitat del terreny. A la part més elevada hi ha la torre mestra de la qual en resta només la base. Aquesta part residencial del castell, obra dels segles XIII-XIV. L'any 1981 es van descobrir uns grafits d'època medieval amb la representació de l'assetjament d'un castell.

Actualment es composa d'un recinte emmurallat central dins els quals es conserven els fonaments de la torre mestra, murs enrunats i vàries dependències, algunes d'elles soterrades per les runes de les explosions que va patir el castell al 1822. Al nord i sud del recinte es conserven en peu dues torres albarranes.

Torre d'en Balet, És una de les torres albarranes del castell. El seu interior d'estructura en tres pisos separats per voltes cupulars. L'excés entre plantes es fa per una escala helicoïdal que desenvolupa encastada a la paret.

La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit. L'estructura només conserva una espitllera original. Presentant diverses finestres d'obertura rectangular de cronologia moderna.

És un dels elements singulars de la vila, ja que s'alça prominent des del capdamunt de la muntanya. S'hi accedeix a través d'un camí.

Torre del Raval, és la segona torre, junt amb la de Balet, constituïen el conjunt fortificat.

Presenta una planta poligonal de cinc cares exteriorment, i interiorment marca un perímetre trapezoïdal. Mostra 12 metres d'alçada conservada. La porta d'accés està encarada cap al nord-est i constitueix en una obertura de mig punt fet amb llosetes disposades radialment.

La torre s'organitza en tres pisos i un terrat assentat sobre un sostre bastit amb peces d'encofrat de morter que soldades formen una volta de mig punt.

Festes

Festa Major d'hivern, 22 de gener, Sant Vicenç, patró del poble. El dissabte que s'escau més proper a la festivitat s'organitza un ball de tarda.

Festa Major d'estiu, segona setmana d'agost, culmina el dia 16 Sant Roc.

Concert al Priorat de Santa Maria, 15 d'agost, al matí és fa un concert infantil i a la tarda un concert de música clàssica.