La Vall d'en Bas (La Garrotxa)
LA VALL D’EN BAS
La Vall d’en Bas a la Garrotxa està formada pels pobles de: Sant Esteve, Els Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, El Mayol, la Pinya.
La Vall d’en Bas es un indret de gran bellesa paisatgística i d’un patrimoni cultural i artístic impresionant.
Els costums, tradicions i llegendes son molt arrelats, començant pel seu propi nom on la paraula Bas podria venir tant del Llatí, del Celta o de l’euskera.
Les llegendes de la Vall d’en Bas son vàries, però destaquen especialment 3 : La llegenda d’Estruga Maigarda, la bruixa del Mallol, La Llegenda de Francesc Verntallat, la llegenda del seu cognom i la Llegenda de Sant Simplici.
A part de les festes majors de cada poble que conformen la Vall d’en Bas, destacarem la Fira de Sant Nicolau, que es celebra els dies 5 i 6 de desembre. És una fira medieval on tornen els vescomtes de Bas, els Remences, la Bruixa Estruga, els artesans, les danses, la música i els tornejos.
La Fira de la Dalla i fira de la Terra que es celebra a finals de maig i principis de juny. El que en un principi era una trobada d’uns quants dalladors, s’ha convertit amb el pas del temps en un punt de referència al calendari. Participen en un concurs – espectacle, més de cinquanta dalladors vinguts d’arreu de Catalunya, Occitània, Euskadi i del regne d’Espanya.
Jornades de la Patata, la patata es una de les bases de la cuina de la Vall, aquest tubercle es conrea en molts dels nostres camps i en diferents varietats.
Aquestes jornades es celebren a cavall entre els mesos d’octubre i novembre, sorgida l’any 2008 del Grup de Cuina Volcànica, La Comissió de Festes dels Hostalets d’en Bas i del Patronat Municipal de Turisme.
Conferències i ponències, degustacions gratuïtes i un sopar on la patata n’és la màxima protagonista, fins i tot en els postres, configuren aquesta activitat.
Podem trobar tota la informació al web :
http://webspobles.ddgi.cat/sites/vall_den_bas/default.aspx
Les poblacions que conformen la Vall d’en Bas son:
SANT ESTEVE D’EN BAS
Actualment aquest poble es la capital administrativa de la Vall d’en Bas. S’alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. La Serralada del Puigsacalm i les muntanyes dels llancers i la de Falgars, serveixen de teló de fons. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l’església parroquial, d’estil romànic, un dels més rellevants de la comarca.
L’església de Sant Esteve, majestuosa al cim del poble. Tot i que d’estil romànic, s’han anat introduint afegits de diferents èpoques, però molt especialment durant el segle XVIII. Del seu interior hem de destacar les columnes i capitells historiats i el timpà romànic dels Crist Majestat.
ELS HOSTALETS D’EN BAS
Els Hostalets es una població de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d’en Bas.
El seu orígen es al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic. Hem de destacar el carrer de la Teixeda i les seves cases amb balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per molts pintors i fotògrafs. Aquest nucli ha estat declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.
A l’entrada del poble podem trobar un monument als pagesos obra de Modest Fluvià.
Vorejat per les cingleres de Falgars, podem trobar l’ermita de Sant Miquel Castelló. Aquesta església era la capella de l’antic Castelló d’en Bas.
JOANETES
Nucli urbà de la Garrotxa integrat al municipi de la Vall d’en Bas. Es troba a la zona que separa la plana d’en Bas de les valls de Vidrà. Al nord la vall de Joanetes queda envoltada del Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont i al sud hi ha l’antic terme de Falgars d’en Bas, situat als Cingles de Cabrera.
L’església romànica de Joanetes està consagrada a Sant Romà i ja es troba documentada al segle XII. Va ser possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l’any 1150.
De l’església original es conserven la façana, els arcs torals i la pica baptismal que van sobreviure els terratrèmols del segle XV.
Sobre el pla hi ha Sant Miquel de Falgars, que es una balconada sobre tota la vall amb magnífiques vistes. Allà hi trobarem l’església de Sant Pere que té un àbsis semicircular i les lesenes, llombardes típiques del romànic.
Durant les festes de Nadal, Joanetes acull un pessebre vivent que transforma tots els racons del poble per reviure les escenes típiques de Nadal coronat per una de les estrelles il•luminades més gran del món, que se situa a la cinglera de Santa Magdalena.
SANT PRIVAT D’EN BAS
Municipi de la Garrotxa que es va integrar dins la Vall d’en Bas l’any 1968. Al 1811 hi nasqué Josep Estartús i Aiguabella, Mariscal de Camp Carlí que participa en les tres guerres carlines, en els inicis de la tercera com a comandant general de Girona. Morí 1887.
A Sant Privat encara s’hi conserven restes del castell senyorial que va pertànyer a la família de Puigpardines, una de les primeres que s’establiren en el comtat de Besalú després de la reconquesta i entre els quals figuren, Guillem de Berenguer i Oliba Cabreta.
EL MALLOL
Vila que forma part del municipi de la Vall d’en Bas. És la capital històrica del municipi.
Situada dalt d’un pujol des del qual tenia un domini estratègic de la Vall. El castell (hi ha referències de l’any 1204) havia estat en mans dels vescomtes de Bas i exercia l’administració vescomtal de la vall.
Actualment no queda cap resta del castell, que va quedar molt malmès pels terratrèmols del segle XV.
L`església de Sant Bartomeu es va construir on hi havia l’antiga capella de Sant Just.
Hi va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat, quan el Mallol formava part de la parròquia de Sant Privat d’en Bas. Verntallat va organitzar sindicat agrícola d’Europa, amb el qual va defensar els remences i va lluitar per la supressió dels mals usos.
PUIGPARDINES
L’església romànica de Santa maria de Puigpardines data del segle XII i forma part del monestir ja desaparegut. Consta com a parròquia des de l’any 1060, l’any 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtesa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu. Poc després els monjos agustians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.
Del segle XII conserva la porta romànica adovellada de mig punt, dues columnes amb capitells, llinda i timpà llisos. Els capitells estan esculpits amb elements vegetals i uns petits caps.
La Vall d’en Bas a la Garrotxa està formada pels pobles de: Sant Esteve, Els Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, El Mayol, la Pinya.
La Vall d’en Bas es un indret de gran bellesa paisatgística i d’un patrimoni cultural i artístic impresionant.
Els costums, tradicions i llegendes son molt arrelats, començant pel seu propi nom on la paraula Bas podria venir tant del Llatí, del Celta o de l’euskera.
Les llegendes de la Vall d’en Bas son vàries, però destaquen especialment 3 : La llegenda d’Estruga Maigarda, la bruixa del Mallol, La Llegenda de Francesc Verntallat, la llegenda del seu cognom i la Llegenda de Sant Simplici.
A part de les festes majors de cada poble que conformen la Vall d’en Bas, destacarem la Fira de Sant Nicolau, que es celebra els dies 5 i 6 de desembre. És una fira medieval on tornen els vescomtes de Bas, els Remences, la Bruixa Estruga, els artesans, les danses, la música i els tornejos.
La Fira de la Dalla i fira de la Terra que es celebra a finals de maig i principis de juny. El que en un principi era una trobada d’uns quants dalladors, s’ha convertit amb el pas del temps en un punt de referència al calendari. Participen en un concurs – espectacle, més de cinquanta dalladors vinguts d’arreu de Catalunya, Occitània, Euskadi i del regne d’Espanya.
Jornades de la Patata, la patata es una de les bases de la cuina de la Vall, aquest tubercle es conrea en molts dels nostres camps i en diferents varietats.
Aquestes jornades es celebren a cavall entre els mesos d’octubre i novembre, sorgida l’any 2008 del Grup de Cuina Volcànica, La Comissió de Festes dels Hostalets d’en Bas i del Patronat Municipal de Turisme.
Conferències i ponències, degustacions gratuïtes i un sopar on la patata n’és la màxima protagonista, fins i tot en els postres, configuren aquesta activitat.
Podem trobar tota la informació al web :
http://webspobles.ddgi.cat/sites/vall_den_bas/default.aspx
Les poblacions que conformen la Vall d’en Bas son:
SANT ESTEVE D’EN BAS
Actualment aquest poble es la capital administrativa de la Vall d’en Bas. S’alça sobre un petit turó que domina una àmplia plana de camps de conreu. La Serralada del Puigsacalm i les muntanyes dels llancers i la de Falgars, serveixen de teló de fons. Ja al segle XII, una aglomeració de cases es concentraven als voltants de l’església parroquial, d’estil romànic, un dels més rellevants de la comarca.
L’església de Sant Esteve, majestuosa al cim del poble. Tot i que d’estil romànic, s’han anat introduint afegits de diferents èpoques, però molt especialment durant el segle XVIII. Del seu interior hem de destacar les columnes i capitells historiats i el timpà romànic dels Crist Majestat.
ELS HOSTALETS D’EN BAS
Els Hostalets es una població de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d’en Bas.
El seu orígen es al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic. Hem de destacar el carrer de la Teixeda i les seves cases amb balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per molts pintors i fotògrafs. Aquest nucli ha estat declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.
A l’entrada del poble podem trobar un monument als pagesos obra de Modest Fluvià.
Vorejat per les cingleres de Falgars, podem trobar l’ermita de Sant Miquel Castelló. Aquesta església era la capella de l’antic Castelló d’en Bas.
JOANETES
Nucli urbà de la Garrotxa integrat al municipi de la Vall d’en Bas. Es troba a la zona que separa la plana d’en Bas de les valls de Vidrà. Al nord la vall de Joanetes queda envoltada del Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont i al sud hi ha l’antic terme de Falgars d’en Bas, situat als Cingles de Cabrera.
L’església romànica de Joanetes està consagrada a Sant Romà i ja es troba documentada al segle XII. Va ser possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l’any 1150.
De l’església original es conserven la façana, els arcs torals i la pica baptismal que van sobreviure els terratrèmols del segle XV.
Sobre el pla hi ha Sant Miquel de Falgars, que es una balconada sobre tota la vall amb magnífiques vistes. Allà hi trobarem l’església de Sant Pere que té un àbsis semicircular i les lesenes, llombardes típiques del romànic.
Durant les festes de Nadal, Joanetes acull un pessebre vivent que transforma tots els racons del poble per reviure les escenes típiques de Nadal coronat per una de les estrelles il•luminades més gran del món, que se situa a la cinglera de Santa Magdalena.
SANT PRIVAT D’EN BAS
Municipi de la Garrotxa que es va integrar dins la Vall d’en Bas l’any 1968. Al 1811 hi nasqué Josep Estartús i Aiguabella, Mariscal de Camp Carlí que participa en les tres guerres carlines, en els inicis de la tercera com a comandant general de Girona. Morí 1887.
A Sant Privat encara s’hi conserven restes del castell senyorial que va pertànyer a la família de Puigpardines, una de les primeres que s’establiren en el comtat de Besalú després de la reconquesta i entre els quals figuren, Guillem de Berenguer i Oliba Cabreta.
EL MALLOL
Vila que forma part del municipi de la Vall d’en Bas. És la capital històrica del municipi.
Situada dalt d’un pujol des del qual tenia un domini estratègic de la Vall. El castell (hi ha referències de l’any 1204) havia estat en mans dels vescomtes de Bas i exercia l’administració vescomtal de la vall.
Actualment no queda cap resta del castell, que va quedar molt malmès pels terratrèmols del segle XV.
L`església de Sant Bartomeu es va construir on hi havia l’antiga capella de Sant Just.
Hi va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat, quan el Mallol formava part de la parròquia de Sant Privat d’en Bas. Verntallat va organitzar sindicat agrícola d’Europa, amb el qual va defensar els remences i va lluitar per la supressió dels mals usos.
PUIGPARDINES
L’església romànica de Santa maria de Puigpardines data del segle XII i forma part del monestir ja desaparegut. Consta com a parròquia des de l’any 1060, l’any 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtesa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu. Poc després els monjos agustians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.
Del segle XII conserva la porta romànica adovellada de mig punt, dues columnes amb capitells, llinda i timpà llisos. Els capitells estan esculpits amb elements vegetals i uns petits caps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada