indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Fotografia de  http://www.terraaltarural.org/wp-content/uploads/2014/12/arnes-950.jpg Vila i municipi de la Terra Alta, situat a l'extrem sud. Es troba sobre un petit turó de 508 metres d'alçada que domina el riu Algar. La banda sud del seu terme s'endinsa en el massís dels Ports Tortosa-Beseit, mentre que la banda nord, més plana, està dominada pels rius Algars i Estrets. Història Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarraïna, posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast i aviat va passar a dependre de la comarca templària d' Horta de Sant Joan, un cop desapareguts els Templers va passar a dependre dels Hospitalers. Se sap que els anys 1279 i 1280, l'església d'Arnes pagava 36 sous com a dècima a la Santa Seu. En la guerra dels Segadors, Arnes, com la població veïna d'Horta, fou una de les escasses poblacions de Catalunya que secundaren el marquès de Los Vélez i l'exercit castellà. Al segle XIX la vila tenia un...

Beget fotografia de  http://www.portaldecatalunya.cat/ Beget, amb municipi propi fins l'any 1969 que fou agregat al terme municipal de Camprodon. Situat a la capçalera del riu Llierca, les seves cases de pedra s'grupen al voltant de la riera de Beget.  El poble està inclòs en l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  El nucli format per tres sectors o barris, separats per dues rieres i connectats per dos ponts. L'edifici més destacat és l'església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es forma el sector més antic. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França i el de la Font, en una petita plaça, en aquest sector cal destacar la torre del rellotge, un pont nou sobre la riera del Trull (any 1940, per substituir-ne un altre d'antic endut per una riuada) porta al sector més nou construït els segles XVIII i XIX. Les cases de Baget estan, en general, assentades so...

Els Hostalets de Balenyà Foto de  http://www.balenya.cat/imagenes/Placa_-_panoramica2.jpg El municipi s'estén per la capçalera del riu Congost, i s'enfila cap a la serralada de Ponent o del Puigsagordi cap el nordest. Els Hostalets, nom amb el que se'l coneix popularment, es va crear en un lloc estratègic, al capdamunt de l'antiga pujada de Pujolric o de Sant Antoni. Allà trobem la bifurcació del camí de la Cerdanya i el cami ral, tots dos molt transitats per carreters i traginers.  A mitjans de segle XVI s'hi va construir un hostal, molt concorregut per la seva situació, que va donar lloc a l'actual municipi, al costat de l'església de Sant Antoni i d'un hospital. En l'actualitat la vila té un comerç ben assentat i en expansió. El polígon, amb indústries vàries, fusteria, càrnies i d'embotits dóna feina a molts habitants del municipi i comarca.  Història La primera dada que tenim del nom de Balenyà es de l'any 955, quan la forma...

Montpeller-Montpelhièr Plaça de la Comèdia Montserrat Anento Capital del departament de l'Erau i de la Regió de LLenguadoc-Rosselló, popularment dita "lo Clapàs". Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller que forma part de la corona d'Aragó.  La ciutat se situa en un terreny aturonat a10 km dela costa mediterrània, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle XII, seli han volgut donar diverses etimologies: "mont pelat" (vegetació pobre), "el mont del turó", "mont pedrós", "el mont de les espècies", etc. És un important centre industrial on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics, i recentment, les bioquímiques i la informàtica. Montpeller, és una de les poques ciutats de la part occitana que no té un origen romà. A l'alta edat mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però ...

Àger fotografia de  http://www.diputaciolleida.cat/municipi/ager-5/ Municipi de la comarca de La Nogueram delimitat físicament pel rius La Noguera Pallaresa i La Noguera Ribagorçana. El municipi es compost per els següents pobles, Àger, Agulló, Corçà, Fontdepou, Masos de Millà, Millà, La Règola, Sant Josep de Fontdepou i Vilamajor. El terme d' Àger ja apareix en documents des del segle XI. Probablement prové del llatí Aggere  que significa "terraplé.  L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica dels esports d'aventura (parapent, escalada...). Història La Vall d' Àger fou habitada almenys des de l'època neolítica i es problable que la vida urbana es formés a partir d'un poblat ibéric. Alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l'actual cementiri, donen fe d...

Verges fotografia de  http://static.panoramio.com/photos/original/6367999.jpg Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter. Història A l'època medieval es construeix la part més antiga del poble, la que queda limitada al nord per la Plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l'est pel carrer Valls i a l'oest per la part final del carrer Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la Plaça Major, on hi ha una porta d'entrada i dues torres, una de quadrada (S XIII-XIV) i l'altre de circular (SXV-XVI).  Dins el murallat hi trobem l'església, restes de l'antic castell (SXII), que ocupava el lloc on actualment es troba l'ajuntament., la placeta que es troba al davant i els carrer de Ribossà o el de l'església, que conduïen a la porta oest de la muralla i que són mostres supervivents de la vila medieval.  L' únic vestigi que queda del castell, es ...

Taradell fotografia de  http://edunomia.net/diari/ Situat al sector llevant de la Plana de Vic, a la falda del Montseny, el seu punt més alt és el Puig de l'Enclusa, de 868 metres d'alçada.  Està envoltat de boscos de pinedes, alzinars i rouredes i gaudeix d'un clima més sec que el del fons de la plana.  La seva ubicació l'ha fet un lloc tradicional d'estiueig per la gent de Vic. També gent d'altres indrets de Catalunya, han vist en Taradell un lloc ideal per a establir-hi la segona residència. Hi han fet estada, els poetes Carles Riba, Clementina Arderiu i Joan Oliver.  Història Els primers vestigis es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) tal i com demostra la tomba antropomorfa de Gasala.  Els ausetans van ocupar la zona entre 1200 i el 650 aC i els romans també van instal·lar-s'hi al voltant del segle II aC. Al llarg dels segles XV i XVI, prengué impuls gràcies als oficis de paraires i teixidors.  Al segle XIX,...