indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

El municipi de Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Subirà. Aquest municipi es creà l'any 1969 per agrupació dels antics termes de Baén, Gerri de la Sal, Montcortès de Pallars i Paremea. Actualment consta d'una població de 451 habitants distribuïts en 28 nuclis, dels quals 14 són habitats tot l'any, 5 s'han convertit en pobles de segona residència i la resta estan totalment deshabitats. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies de la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'estén des del marge dret de la Vall dins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del Llac de Montcortès d'origen càrstic. L'actual municipi de Baix Pallars limita al nord amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera , a l'est amb el terme de Noves de Segre (

És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny - Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs i el paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd. La vila, a 750m d'altitud, està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert, de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, els paratges son dignes d'admirar. La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en que hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves. El nom d' Espinelves sembla derivar d' Espines albes, és a dir Espines blanques. Espinelves va a cavall de la història de l'església, És un dels poc pobles del romànic que encara conserven  a Catalun

Gósol és un enclavat al sector nord-est de la comarca del Berguedà flanquejat per les comarques de l' Alt Urgell, el Solsonès i el municipi de Saldes. És encerclat per imponents serres que descendeixen de les collades de Teuler i del Verdet, pels cingles de Costafreda i el Coll de la Mola, la Serra del Verd,el Portell de l' Ós, la Gallina Pelada i el Pedraforca.El seu terme municipal té una alçada considerable i un relleu molt accidentat, el que fa que predominin els conreus típics de l'agricultura d'alta muntanya (farratges i patates de llavor), les pastures i els boscos de pi negre, pi roig, avets i roures. El poble situat a 1432 metres d'altitud, és envoltat de farraginars i de pastures, la seva activitat econòmica bàsica és la ramaderia de vaques de carn,complementada amb el turisme. El castell aixecat d'alt d'un turó que domina la vall i l'actual poble, ens parla del seu passat esplendorós. El Gósol vell cresqué a l'entorn del castell gràcie

Gombrèn  forma part de la comarca del Ripollès, a 919 metres d'altitud. El límits del terme municipal són al nord amb Campelles, Planoles i Toses, a l'est amb Campdevànol i Les Llosses, al sud amb Ripoll i Les Llosses i a l'oest amb Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Castellà de N'Hug. Té agregats els nuclis d' Aranyonet i El Cortal. A Gombrèn podrem gaudir del paisatge i la natura a més de poder visitar especialment : Carrers dels porxos , entramat urbà Capella de Nostra Senyora de Lourdes , situada a El Cortal. Capella de Sant Joan de Mata , Temple romànic, situat de camí al Santuari de Montgrony. Castell de Mataplana , El jaciment de Mataplana està situat enmig d'una vall i paisatge ben típic del Ripollès. Té una forta vinculació amb tota la tradició popular que al llarg dels segles han participat fonamentalment en la formació i transmissió de les diferents versions que conformen el mite del Comte Arnau. L'any 1986, a partir de diferents

És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el

Colera es un  municipi de l'Alt Empordà, que limita al nord amb Banyuls (Rosselló, Catalunya nord), i amb Portbou a l'Alt Empordà. Hi trobem el Coll de l'alzina, el Coll dels empedrats, el Coll del frare, el Clapes, Puig Castellà i Puig de l' Osatera. Al Sud amb Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig Tifell, Puig de les aigües, Coll de Grifeu o Cap de Ras, el Puig de la Coma de Ral. A l'Est amb el Mar Mediterrani. Hi trobem la Punta del frare, la Punta de la Mercè, l'Illa, el Rec de Gallego i Cap Ras. i a l'Oest amb Rabós i Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig d'esquers, el Coll de l'Alzina, el Puig Castellà, Mas Partiràs i el Puig del llop. El primer document conegut on apareix el topònim "Colera" és a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze l'any 935, en el lliurament d'uns alons fets pel comte Guspert d' Empúries al cenobi de St Quirze. El topònim colera, prové, possiblement del llatí collis (coll, tu

Els orígens de les poblacions que configuren l’actual municipi de Sant Guim de Freixenet- llevat del nucli central- cal situar-los als volts del segle XI, període en que aquest territori fou ocupat per famílies que procedien del nord i de l’est. Aquesta ocupació del territori cal situar-la en un procés molt més ampli en que té lloc la progressiva expansió de la societat cristiana en direcció a l’oest. Iniciat poc després de la conquesta de Barcelona , la qual es portà a cap l’any 801. La història del nucli central de Sant Guim és molt curta. El poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línea de tren que enllaça Barcelona amb Lleida, passant per Manresa. Aquella estació nascuda en mig dels camps i inaugurada al 1860 es va convertir en un centre clau de transport per a la zona. Hi feien cap les càrregues de gra i de palla de poblacions com ara Santa Coloma de Queralt o Igualada. El municipi de Sant Guim està format pels nuclis d’ Altadill, Amorós, El Castell de

Torà es troba a la Vall del Llobregós, en el punt de contacte entre el Solsonès, l’Anoia i la Segarra. Limita al nord-est amb el municipi de Llobera i Pinós (Solsonès), al sud amb un enclavament de la Molsosa (Solsonès), Castellfollit de Riubregós (l’Anoia) i els municipis d’Ivorra, Sant Guim de la Plana a la Segarra i a l’oest amb Massoteres i Biosca a la Segarra. La seu principal del municipi es Torà, afegint-s’hi 8 pobles més que són l’Aguda, Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Puig-redon, Sant Serni i Vallferosa. En total son uns 1360 habitants. Que podem visitar a Torà?, la Torre de Vallferosa, Salomons, el dolmen de Llanera, el cementiri dels nens xics, Llanera, Puig-redon, Sant Serni, Claret, l’Aguda, el monestir de Cellers, Fontanet, Plaça de la Font de Torà. Les festes i tradicions a Torà en són moltes però en destacaré les de més interès, Santa Àgueda, coneguda per “la festa de les dones”, cada any varia la data de la seva celebració. Festa del Brut i la Bruta, C

El terme de Collsuspina ubicat a la comarca d’Osona, es un municipi integrat físicament a la comarca natural del Moianès. S’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic, limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i est amb Tona, al sud-est amb Balenyà, al sud amb Castellcir i a l’oest amb Moià. Es un terme essencialment muntanyós. El port de la Pollosa (920 metres) és l’únic pas entre el Moianès i Osona. Per la seva altitud i pluviositat més alta que la resta del Moianès, es un terme força ric amb aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d’Armadans i d’en Picanyol, de la Gidera o de les Umbertes i de Santa Coloma o Fontscalents, que vessen les aigües a la Riera de Marfà o Golanda. El terme de Collsuspina, a prop de Sant Cugat de Gavadons, hi ha un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besós i Llobregat. Les primeres passes del Ter reben el nom de Sant Cugat

Situat a la Vall del riu Siurana i ubicat als peus de la serralada de Montsant a 343 mts d’altitud, muntanyós amb cases senyorials de grans portalades antigues i d’incalculable valor arquitectònic. És un dels pobles més característiques del Priorat. Poboleda, topònim del llatí que significa bosc de pollancres o d’albers. Ja se’n parlava d’ell cap a l’any 1171. El poble de poboleda fou el lloc originari de la comunitat el 1203 el rei pere els amplià el terme i traslladaren, a les hores la ubicació del monestir, mentre Poboleda restava com una granja agrícola. Segons un document del segle XVII, rebé el nom de Granja de Albes. A Poboleda podràs passejar pels seus carrers i visitar l’església de Sant Pere i la casa dels Frares, seu de l’actual ajuntament. Podrem anar també fins la font del Mingot, Mas de les Pereres, l’ermita de Maria Assumpta i visitar els cellers. En gastronomia podem dir que entre els plats típics destaquen la truita amb suc, l’escarola amb romesco, les perdius amb o

Rupit està situat al centre geogràfic del Collsacabra, emmarcat en un paissatge fet a mida per a ser representat en una postal. Està situat a llevant de la serralada de Cabrera i a l’extrem de la comarca d’Osona. Hi destaquen dues mostres de romànic, Sant Joan de Fàbregues, situada als afores i envoltada d’una extraordinària vista del Collsacabra amb les Guilleries. L’església de Sant Llorenç Dosmunts a Pruit, poble annexat a Rupit i compost de masies disseminades al llarg del seu terme, on també hi ha l’església de Sant Andreu. L’ orígen de Rupit el trobem en el castell que es va construir pels voltants de l’any mil, substituint el de Fàbregues. On es van anar construint cases pels voltants. L’església es va erigir probablement entre els segles XIII i XIV, es dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Pruit es ja esmentat l’any 955, quan pertanyia als vescomtes d’Osona. A Rupit hi podem trobar, Art Romànic: Sant Andreu de Pruit, Sant Gil, Sant Joan de Fàbregues, Sant Llorenç Dosmunts,

LES OLUGES Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Sió. Predomina el conreu de secà gairebé a tot el terme : ordi, civada, oliveres, ametllers i també vinya. La ramaderia i l’avicultura complementes l’economia. El poble està acaronat per el castell d’Oluja que al segle XI formava part de la marca de Berga, dins el comtat de Cerdanya. L ‘any 1433 passar a ser veïnatge de Cervera. Els seus habitants parlen la modalitat del català dita xipella. El municipi de les Oluges el formen a més a més Montfalcó Murallat i Santa Fe. D’Oluja sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades per a un estatge superior i una capella romànica que apareixen vers llevant del poble. MONTFALCÓ MURALLAT És una entitat de població del municipi de les Oluges (La Segarra), aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós. Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta

LA VALL D’EN BAS La Vall d’en Bas a la Garrotxa està formada pels pobles de: Sant Esteve, Els Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, El Mayol, la Pinya. La Vall d’en Bas es un indret de gran bellesa paisatgística i d’un patrimoni cultural i artístic impresionant. Els costums, tradicions i llegendes son molt arrelats, començant pel seu propi nom on la paraula Bas podria venir tant del Llatí, del Celta o de l’euskera. Les llegendes de la Vall d’en Bas son vàries, però destaquen especialment 3 : La llegenda d’Estruga Maigarda, la bruixa del Mallol, La Llegenda de Francesc Verntallat, la llegenda del seu cognom i la Llegenda de Sant Simplici. A part de les festes majors de cada poble que conformen la Vall d’en Bas, destacarem la Fira de Sant Nicolau, que es celebra els dies 5 i 6 de desembre. És una fira medieval on tornen els vescomtes de Bas, els Remences, la Bruixa Estruga, els artesans, les danses, la música i els tornejos. La Fira de la Dalla i fira de la Terra que es c

L’ESCALA L’Escala neix al segle XVI com a barri pescador de Sant Matí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i de Riells. Va passar a ser municipi al segle XVIII. El mar i les platges, es converteixen el eixos primordials de la vida dels vilatans i també dels visitants. Si a l’estiu el mar i les platges són l’eix, l’hivern ens porta llargues passejades, paisatges i vestigis d’altres temps i petits llogarrets fortificats. Els recursos culturals son nombrosos : Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, ruïnes d’una antiga ciutat grega i romana, Museu de l’anxova i de la Sal, Torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval), El Maram (Centre d’interpretació del peix). L’Escala es coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, conservades amb mètodes ancestrals, es recomanable la visita a una fàbrica d’anxoves. Els plats típics de l’Escala són les Anxoves, el Suque

El municipi de Sanaüja es troba situat al nord de la comarca de La Sagarra, a la Vall del riu Llobregós. Presidit pel seu castell Sanaüja es avui una vila d’uns 500 habitants. Resguardar-se sota els porxos de la Plaça o passejar pels seus carrers es viatjar a través del temps. El pont medieval, antigament era el principal accés a la vila. Plaça Major i Centre de la Vila, Sanaüja encara conserva la seva estructura medieval, té el seu centre a la Plaça Major des de la qual s’estenen els carrers fins els límits de la muralla. Dels antics portals d’accés a l’interior del poble ( el de Sant Roc i el dels Escots), en destaca el conegut com “La Portella”, un pas cobert amb una successió d’arcs que constitueix un dels llocs més encisadors de la vila. El Castell, s’imposa damunt el Turó que domina el poble. Els seus orígens es remunten al segle XI. Quan el castell fou convertit en Palau Episcopal l’any 1583, fou ordenat sacerdot de l’església del castell, Sant Josep de Calasanç. D’aquesta è

EL QUERFORADAT El Querforadat, es un petit poblet que pertany al municipi de Cava a la comarca de l’Alt Urgell, sota els peus de la Serra del Cadí. Aquest petit poble es un bon centre d’excursions vers els sectors més septentrionals de les Canals de Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall. Al marge dret del riu del Quer, hi ha petites cavitats d’interès espeleològic. L’antic castell de Quer es situat al roquer del poble. Actualment en resten només fragments de murs. Al segle XI, era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passa per donació als Senyors de Pinós (comtes de Guimerà), que per decisió personal s’ auto anomenaren Vescomtes de Querforadat., títols que seguiren usant els seus successors. Durant una de les meves estades, van explicar-me algunes llegendes, la més coneguda per aquelles contrades es la que ens explica que un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Per desanimar als assetjadors, els habitants del poble ensenyaven a diari truites fresque

VILALLONGA DE TER Un altre poble on he passat alguns estius i he fet alguna escapada a l’ hivern, es Vilallonga de Ter (Ripollès). Està situat a la Vall de Camprodon entre Setcases i Llanars i molt a prop de l’ estació d’esquí de Vallter 2000. El municipi està integrat per els poblets de La Roca, Abella i Tregurà (de Dalt i de Baix) a més de Vilallonga. Les “Rutes de Vilallonga: paisatge i cultura”, són itineraris marcats aptes per a tota la família i combinen la natura amb la cultura dels pobles que les integren. Aquestes rutes són : Ruta de les Fonts i del pintor Joan Ponç, Ruta de les cabanyes de pastor, Ruta del canal de Tregurà i la Vall de Catllar, i la ruta del Bac de Vilallonga. Les festes son barrejades amb tradicions de molts anys enrere, que es continuen  conservant amb algun toc de modernitat. Es celebren la Festa Major, la Revetlla de Sant Joan, les Festes de Carrer i les Nits Temàtiques. A Vilallonga també es celebren dues fires d’importància a la Vall de Campr

Municipi situat a la Vall de Llobregós, comarca de l'Anoia, pertanyent a l'Alta Segarra. El poble és medieval i nascut en terres de frontera a redós d'un castell. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme; el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de la sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme es centra a la vall excavada del Llobregós, entre els guixos, les sorres i es margues oligocèniques.  La vida del terme es bassa essencialment en l'agricultura, bàsicament dedicada a cereals, i en proporcions insignificants a l'olivera i als fruiters. El regadiu és força reduït. Les terres no conreades són cobertes per boscos, principalment de roure i pi. La ramaderia es representada pel bestiar porcí i l'aviram. En el sector muntanyós hi ha mines de lignit que han estat abandonades. S'havien explotat algunes pedreres i funciona una fàbrica de ciment.  A 482m d&