indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

www.montseny.org Municipi de la comarca de La Selva, fora part de la sub-comarca del Baix Montseny. s'estén al marge esquerra de La Tordera i compren la vall mitjana i baixa de la riera d'Arbúcies. El municipi també es drenat per la riera de Repiaix que separa el municipi de Breda. El territori és muntanyós, especialment al sector nord, situat al contrafort dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d'alzines, alzines sureres, pins pinyoners i castanyers.  Història La història de Sant Feliu ha estat lligada a través dels segles amb Riells i Viabrea, Breda i Hostalric.Ja no tant sols pel seu enclavament geogràfic, sinó que ja des de l'edat mitjana va formar part dels vast territori sota el domini del vescomtat de Girona, i més tard, del vescomtat de Cabrera, ja dins la batllia de N'Orri que es constituí en el segle XIII quan el castell de Montsoriu esdevindria residència dels Cabrera i Hostalric adquiria nom de vila amb batllia

fotografia de  www.enciclopedia.cat Amb una extensió de 24,9 km2, 448 habitants i situat a mig camí entre Camprodon i Vilallonga de Ter, a 983m sobre el nivell del mar. Dominant un paisatge obert i solejat entre prats i camps que són els més plans i uniformes de l'Alt Vall del Ter. L'església parroquial de Sant Esteve ocupa el centre del nucli urbà. Els habitatges més antics, establerts al costat nord de l'església, s'alcen en uns carrer estrets i de poca allargada. En el barri de Feitús i en zones pròximes hi ha la majoria de fonts del muncipi. La vegetació d'aquesta zona de Llanars està diferenciada envers la Vall de Camprodon per l'altitud geogràfica, hi trobem diferents estrats arboris, el pi negre, avets. A les zones desforestades hi trobem, folgueres, ginestell, bruguerola i ginesta.  Història Els primers assentaments daten de l'edat de bronze. Dels dos vestigis prehistòrics que hi ha al municipi, el més important es la Cova de la Rendi

Fotografia de  www.nationalgeographic.com.es Capital de la comarca de la Conca de Barberà, té el títol ducal des de l'any 1387, el nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic. Les pintures Rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Montblanc es troba al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí, el terme està delimitat per la serra de Miramar i les muntanyes de Prades. El territori del seu terme municipal, està format per tres zones ben diferenciades, la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est, les muntanyes de Prades al límit oest sud-oest i els terrenys baixos de la conca que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.  Precisament aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.  La vila deu el seu nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com el P

Fotografia de  patrimoni.gencat.cat Situat a la Ribera d'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada pel congost de Miravet o Pas de les Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la Serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó on s'alça el castell de Miravet. El poble es compon de dues parts ben diferenciades, les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església vella. antiga església parroquial. Davant l'església podrem trobar la plaça-mirador de la Sanaqueta.  Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins el penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fin

fotografia de  www.escapadarural.com Municipi de la comarca del Maresme, situat en una petita vall oberta al litoral, combina mar i muntanya amb una gran riquesa arqueològica. A 104 metres sobre el nivell del mar, en una petita vall entre les muntanyes de Burriac i Montcabrer. L'àrea més propera al mar presenta un perfil pla, la línia de costa està formada per una platja de sorra daurada i fina de 1200 metres d'allargada. Per la seva banda l'interior presenta un relleu molt accidentat per la presència de la Serra de Sant Mateu i part de la Serralada Litoral Història Els antics habitants de Cabrera pertanyien al poble iber dels Laietans, els quals controlaven el territori delimitat pel massís del Garraf al sud, el delta de la Tordera pel nord i la serralada Litoral per l'interior. El poblat de Burriac feia de capital d'aquest territori, tot i que es va començar a ocupar al segle VI aC, fou vers els segle IV aC quan va assolir les seves muralles i el seu

Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua